Un botànic al mes: JAVIER FABADO

Un dels membres més joves dels botànics que treballen al nostre Jardí ens conta la seua visió de la professió, com es decantà per l’estudi de la vegetació i quins són els secrets del seu dia a dia. Actualment és tècnic de l’herbari però té molta més experiència en altres projectes anteriors. Les plantilles de centres com el Botànic també necessiten noves generacions que aporten idees i, sobretot, les ganes i l’entusiasme, com els del protagonista d’aquest mes.

Javi, com foren els teus inicis al Botànic?

Vaig començar l’últim any de carrera, fent pràctiques amb Gonzalo Mateo, ja fa vora quinze anys, i fins ara he estat vinculat d’alguna o altra manera al Jardí, ja siga gaudint d’alguna beca de col·laboració, contractat directament o a càrrec d’algun projecte d’investigació. Des de 2013 la situació s’ha estabilitzat i ja duc cinc anys desenvolupant tasques d’ajuda a la investigació a l’herbari de plantes vasculars del Botànic.

1. Serres alacant

Campanya d’herborització de l’Herbari per les serres del nord d’Alacant (2015).

 

Que t’atragué de la botànica per escollir-la?

Recorde que quan anava a l’escola, pense que a sisè o setè d’EGB (més o menys 1er de la ESO actual, 12 anys o una cosa així), em posaren a classe crec que de valencià, un documental sobre el Parc Natural de les Illes Columbretes, i va ser llavors quan comencí a considerar la idea d’estudiar biologia. Fins aleshores la majoria de documentals que havia vist eren sobre la sabana africana i terres llunyanes. No coneixia les Columbretes i em va impactar molt la seua naturalesa volcànica així com vore els biòlegs del Parc com eixien fora del recorregut dels turistes per endinsar-se en l’illa per estudiar les aus nidificants. Reconec que em va atraure això i que fora una professió que no obligava a dur uniforme.

La veritat és que va ser una sort quan fa uns quants anys vaig poder visitar l’Illa Grossa de la mà de Carlos Fabregat, al que vaig poder acompanyar una jornada de treball d’estudi i seguiment de la flora de les Illes Columbretes.

Escollir específicament la botànica va ser un poc més tard. Jo tenia clar que m’agradava el camp i l’ecologia, i l’estudi de les interaccions entre els éssers vius i l’ambient era el que més m’atreia. Encara que la meuaintenció inicial al arribar al Botànic era l’estudi de l’ecologia vegetal, l’influencia de Gonzalo Mateo va ser decisòria per a inclinar-me per l’estudi de la flora.

10. Grup alcala

Amb Carles Fabregat i Gonzalo Mateo i l’alumnat del curs de Botànica pràctica del sistema Ibèric de la universitat d’estiu de Terol (Alcalá de la Selva, 2012).

 

I la teua feina, en què consisteix?

Com a tècnic a la col·lecció de plantes vasculars del Jardí Botànic, desenvolupe accions per al manteniment i ampliació de la col·lecció. Això es tradueix en introduir plecs d’herbari tant físicament a les prestatgeries, on està depositat, com virtualment a una base de dades.

També determinem els plecs nostres o de tercers que no ho estan a nivell específic, i revisem determinats grups en funció de les novetats taxonòmiques. Al mateix temps,depurem errors que puguen detectar-se a la base de dades i també recol·lectem directament al camp plantes per introduir-les a l’herbari.

3 herbari
Amb Jesús Riera, conservador de l’Herbari del Jardí Botànic, en les campanyes d’herborització de l’AHIM per terres del pre-pirineu aragonés (2013).

 

Com ha canviat el que fas amb els anys, pel que fa a tecnologies o infraestructures?

La meua primera beca a l’herbari va ser al 2006, i després d’un temps fent altres coses, vaig tornar a l’herbari fa cinc anys. Han sigut nomes set anys d’un temps a l’altre, però pense que ha hagut canvis significatius molt importants. Pot ser no tant en com fem nosaltres el nostre treball, però si en la seua repercussió. El contingut de les col·leccions d’història natural, milers de dades, actualment estan a l’abast de tothom a traves de plataformes com Gbif, cosa que permet que qualsevol investigador puga usar les dades de l’herbari per a les seues investigacions amb tan sols uns clics des del seu ordinador, sense que pràcticament tu te n’adonis. Això suposa un grau d’exposició de les dades de l’herbari molt gran, i també un ús enorme, així que constantment estem revisant les dades, que són la base de molts estudis d’investigació.

A més avui dia l’accés a articles científics i fins i tot a obres clàssiques botàniques com el Species Plantarum de Linneo és molt fàcil i gratuït, així com a l’escaneig de plecs d’herbari, fent molt fàcil una feina que abans suposava sí o sí desplaçar-te a un determinat herbari o biblioteca que pot-ser estiguera, en alguns casos, fora del teu país.

2 EIVISSA

Amb Elena Carrió i Pilar Blasco, estudiant poblacions de Silene hifacencis a l’illa d’Es Vedrà, a Eivissa (2009).

 

Com veus la situació laboral ara? 

A l’Herbari no es podem queixar massa comparant amb altres institucions similars. Personalment si que podria dir que la situació laboral podria millorar degut a la incertesa de no estar fixe. Al llarg de tota la meua vida laboral, sempre m’he trobat en una situació inestable, inestabilitat estable com dic jo, encara que també he passat a l’atur un parell de vegades. I ara la situació no és millor, cada any hem d’estar pendents d’una renovació.

 

Treballes sol o en equip?

Generalment sempre he treballat en equip, i per sort, quasi sempre he tingut bona sintonia amb les persones amb les que he compartit tasca, cosa que considere essencial. A l’herbari som dos persones, el conservador de l’herbari, Jesús Riera, i jo. Pense que fem un bon equip i que ens compenetrem bé. Sempre que estic enganxat en alguna cosa i no trobe l’eixida és important tenir al costat a una persona en qui confiar per a que t’ajude i, generalment, és en eixe moment, quan es posen les coses en comú, que ix l’espurna per poder continuar avançant.

I a l’hora de eixir al camp, a banda de la seguretat que et dona estar acompanyat pel tema dels accidents, les jornades son triplement productives quan son quatre els ulls que miren la natura.

6 XUSO
Amb Jesús Riera prenent dades per al Banc de Dades de Biodiversitat i herboritzant per a l’Herbari (Arroyo Cerezo, Racó d’Ademús, 2013).

 

Quines eines necessites al teu dia a dia?

El més important són els plecs d’herbari, que poden arribar per recol·leccions pròpies, d’investigadors de la Universitat o de donacions d’altres persones. Per tant necessitem un cotxe per anar a buscar-los, premses per a premsar i assecar el material i un ordenador per introduir les dades dels plecs. Està clar que una connexió a internet per poder posar a l’abast de tothom la informació de l’herbari també resulta necessària. També calen estudis de flora i monografies sobre determinats gèneres.

Al camp es necessiten llibreta de camp, GPS, mapes i guies de camp. Tot açò actualment es troba a una tauleta, on podem descarregar-nos en PDF obres de referència, podem anotar les nostres observacions de camp i podem, amb l’ajuda d’aplicacions, geoposicionar-nos sobre el mapa i saber en tot moment per on anem, a banda de senyalar punts de flora interesant o gravar íntegrament el recorregut que fem, per poder retornar o enviar-li’l a qualsevol investigador interessat.

11 albufera

Cartografiant vegetació a la Manseguerota (Albufera de València) amb Carlos Fabregat i Joan Casabó (2010).

 

Imagina un incendi, què salvaries de l’herbari?

Primer de tot al meu cap i company Jesús Riera, està clar, hehehe. Després, és ben cert que els plecs son el mes valuós que tenim a l’herbari, els quals hauríem de categoritzar en ordre d’importància. A l’Herbari tenim actualment uns 235.000 plecs, i entre ells, més o menys uns 500 són plecs tipus, que serien els de més valor, ja que es tracta d’aquells plecs de referència sobre els que es fa la descripció d’un nou taxó.

Després tenim plecs antics, des de mitjans del segle XIX, d'il·lustres botànics com C. Pau, P. Font Quer, i també tenim col·leccions valuosíssimes de determinats gèneres conflictius, producte del treball costant dels investigadors de la Universitat de València, com és el cas de gèneres com Hieracium, Pilosella, Thymus, Teucrium, Antirrhinum o Chaenorhinum, o degut a donacions familiars, com és el cas del gènere Sideritis, on tenim depositat el herbari personal de D. Jose Borja Carbonell, fruit dels seus estudis.

 

Quina diries que és la part més desagradable del que fas?

Pense que desagradable no hi ha res, la veritat, però hi ha algunes tasques que no t’agraden tant, com incloure físicament els plecs dins de l’herbari, i altres millors com és el cas de l’estudi i determinació de les mostres que t’agraden més. Igualment hi ha èpoques de l’any més grates per a eixir al camp i d’altres, com finals de Juliol, quan es fan molt dures les jornades.

 

QuÈ crida més l’atenció de l’herbari A L'ALUMNAT que teniu en pràctiques?

Malauradament fa uns quants anys que no tenim gent fent pràctiques. La veritat és que considere que els estudis botànics i en concret els estudis florístics no tenen massa atracció per part dels estudiants. Tal i com estan plantejats ara els estudis i projectes, és molt mes rentable dedicar-te a la part genètica i molecular que no a l’estudi taxonòmic tradicional amb la revisió de plecs i estudis morfomètrics. Supose que arribarà un moment en que es trobaràun equilibri entre la vessant més de bata i la vessant més de bota, i espere que no siga massa tard com per no poder tornar enrere.

4 jaca

Amb el dr. Pedro Monserrat i els integrants de la campanya de l’AHIM d’herborització conjunta en Jaca, 2013.

 

Et consideres deixeble d’algun botànic en especial?

Clarament em considere deixeble de Gonzalo Mateo, qui pense que directa o indirectament ha influenciat a varies generacions de botànics valencians, i de fora de la Comunitat,estiguen o no a la Universitat o dedicant-se principalment a la botànica. En el meu cas, ha influït en prou coses, però no sols des del punt de vista botànic, sinó també des del personal. Són moltes hores de camp i de converses, que vulgues que no transcendeixen de l’àmbit professional.

A banda d’ell, a qui li dec gran part dels meus coneixements i passió per la botànica, són moltes persones de les qui he après, moltes d’elles igualment relacionades amb el Dr. Mateo, i altres que he trobat al Jardí.

 

I a quin botànic o botànica t’haguera agradat conèixer?

A banda de molts dels botànics que ja s’han comentat com ara C. Pau o P. Font Quer, un botànic que em resulta prou fascinant per la seua tenacitat i humilitat és Francisco Loscos Bernal, farmacèutic aragonès i coautor junt a Jose Pardo Sastrón, de la Series inconfecta plantarum indigenarum Aragoniae, un compendi de la flora aragonesa coneguda a mitjans del segle XIX, i que degut a totes les dificultats trobades a Espanya per poder publicar-la decidiren enviar-li-la a l’alemany M. Willkomm, qui va tenir l’interès d’editar-la i publicar-la, i on es pot llegir com a introducció la carta que aquests dos botànics enviaren a l’alemany, i on es mostra la humilitat dels botànics aragonesos.

Es tracta d’un botànic local, pràcticament no eixí d’Aragó i centrà tot el seu treball en eixa regió, i també es tracta d’un bon botànic, que va descriure amb prou encert moltes espècies noves per a Aragó, a més de crear escola i formar a importants deixebles com ara C. Pau.

A més, es tracta d’uns dels botànics que pense que més ha lluitat i defés el paper necessari i important dels herbaris en els estudis botànics. Ell mateix va crear amb moltes penúries i gastant-se els seus estalvis, un important herbari d’Aragó, i seues son aquestes línies sobre el seu parer en relació als mateixos: «los herbarios son la práctica, la prueba de la verdad o del error representado con vivos colores, son una conquista duradera que admite a la vista correcciones seguras, pero jamás retroceso».

 

Un última pregunta. Tens una filla menuda, penses que és fàcil la conciliació de la botànica amb la vida familiar?

Entenc compaginar la vida laboral i personal o familiar com posar al mateix nivell ambdós aspectes de la vida. En el meu cas no puc queixar-me, a banda de voler fer-ho, compte amb tots els ingredients que crec que faciliten la conciliació: un bon horari, un cap que està en la mateixa línia, i una parella i família fantàstiques.

filla futur
Amb les noves generacions, mirant cap al futur.

 

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.