Un botànic al mes: Carles Fabregat

Càmera i gps en mà, Fabregat, es dedica principalment a cartografiar la vegetació i identificar els principals hàbitats que podem trobar a la Comunitat Valenciana i Aragó. Un autèntic botànic de camp expert en conservació de flora endèmica i amenaçada, i hàbitats d'interès comunitari, que s'enorgulleix d'haver participat en la creació de la pionera xarxa de microreserves de flora del nostre territori.

Per què escollires la Botànica? Què és el que et va atraure?

Des de jove m'atreia molt la natura, potser perquè des que tinc memòria passàvem part de les vacances d'estiu en Penyagolosa, d'on era el meu pare. També, com a molts joves de la nostra època, em van impactar els documentals de “El hombre y la Tierra” de Félix Rodríguez de la Fuente. Açò va fer que en començar els estudis universitaris em decidira per la biologia, encara que la química era una disciplina que també m'interessava molt. 

 

BONNIER CARLES OK

 

El meu interès concret per la botànica va començar en descobrir casualment a casa dels meus pares un exemplar original del famós “Bonnier”, amb el qual va estudiar el meu pare en la llicenciatura de farmàcia. Aquell llibret ple de dibuixos esquemàtics de plantes, amb el qual podies identificar les espècies que veies en el camp, em va cridar poderosament l'atenció i em va portar a decantar-me cada vegada més cap a la botànica.

 

DETALLE BONNIER OK

 

Has treballat com a especialista en Botànica en diferents institucions. Ens podries resumir la teua experiència professional?

Des que vaig acabar la meua formació en botànica, l'atzar em va portar efectivament a poder treballar en diversos camps i institucions. Vaig començar treballant com a professional en 1990, fent cartografia de vegetació per al Govern d'Aragó, treball que vaig comptabilitzar amb el desenvolupament de la meua tesi doctoral. Entre 1997 i 1998 vaig obtenir una plaça de professor associat de botànica en la Universitat de València, on vaig impartir pràctiques de botànica durant dos cursos. Quasi simultàniament, al novembre de 1997, vaig començar a treballar com a tècnic de projectes Life en els Serveis Territorials de la Conselleria de Medi ambient a Castelló, a càrrec del projecte de creació de la xarxa de microreserves de flora, i vaig romandre en aquest lloc fins a desembre de 2001.

 

03 Ifach 1999

Amb Emilio Laguna i l'equip de microreserves al Penyal d’Ifach, 1999.

 

Aquesta va ser una etapa decisiva en el meu desenvolupament professional, on vaig obtenir una experiència molt valuosa en conservació i gestió de flora i hàbitats, i en el funcionament de l'administració pública. Però van anar uns anys molt durs, especialment els primers, en els quals vaig haver de compatibilitzar les pràctiques de botànica a València amb el treball de Conselleria a Castelló. Un problema greu de salut a la fi de 1999 em va fer replantejar-me la meua vida i en acabar l'any 2001 vaig deixar el treball de Conselleria per a tornar com a professional. Des de 2002 fins a l'actualitat he anat desenvolupant diferents projectes i treballs tant per a les administracions públiques com per al sector privat, relacionats principalment amb la cartografia de vegetació i la conservació de flora endèmica i amenaçada. 

 

També tens un fort vincle amb el Jardí Botànic de la Universitat de València. Com i quan comença aquesta relació?

La meua relació amb el Jardí va començar en 1995, quan vaig aconseguir una beca de col·laboració per a participar en la catalogació de les col·leccions en el procés de restauració del Jardí. Vaig treballar sota la coordinació d'Antoni Aguilella i en companyia de Jesús Riera, Elena Estrelles, i també de Jaime Güemes, a qui ja coneixia des d'anys abans doncs vam ser companys de promoció. Encara que la beca solament va durar 6 mesos, la relació es va mantenir en els anys següents i es va consolidar poc temps després quan Manuel Costa, llavors director del Jardí Botànic, em va atorgar el títol d'investigador vinculat.

 

06 Columbretes 2006

Campanya de recol·lecció de flora en illes menudes per a Flora iberica, amb Jaime Güemes, Carlos Aedo, Josep Antoni Rosselló, José Vicente Escobar i personal de la guarderia de la Reserva Marina. Illa Grossa, Columbretes, 2006

 

Com ha canviat el teu treball amb el pas del temps?

En els meus anys de formació amb Gonzalo Mateo em vaig especialitzar en florística (corologia) i en taxonomia, encara que també vaig començar prompte en la meua activitat professional a treballar en cartografia de vegetació. El període de treball en Conselleria va suposar un canvi important en aquest sentit, doncs sense perdre de vista la florística, vaig començar a concentrar els meus esforços en conservació i gestió de flora amenaçada, i també en interpretació i conservació d'hàbitats d’interès comunitari, disciplines que han anat prenent més importància en la meua activitat posterior.

 

09 Jornada RESECOM 2016

Jornada de coordinació del projecte Life RESECOM en Bronchales, amb Silvia, José Manuel González, Begoña García i altres tècnics i voluntaris del proyecte. 2016

 

En l'actualitat, és la cartografia de vegetació orientada als hàbitats de la Directiva l'activitat en la qual m'he especialitzat més i la que ocupa la major part del meu temps, però la sòlida base florística que vaig obtenir en la meua formació encara em resulta molt útil en tot tipus de treball botànic.

 

I la situació laboral del sector, quina valoració en fas?

El treball com a professional està molt poc reconegut i protegit per la normativa laboral, i especialment en disciplines com la biologia on no resulta habitual aquest tipus de treball, al contrari que altres professions com l'advocacia, l'arquitectura o la medicina.

 

Penses que la teua feina et permet aprendre sobre temes no relacionats amb la Botànica? Quins?

Efectivament, el treball com a botànic et porta a interessar-te per altres disciplines, algunes de les quals si que acaben tenint relació amb les plantes. En el meu cas, i perquè també m'han agradat des de sempre, la botànica m'ha fet interessar-me igualment per la geografia i la geologia. I en l'última dècada sobretot, el creixent volum de treball en cartografia de vegetació i l'avanç tecnològic en aquest camp em van portar a la necessitat d'aprendre el maneig de sistemes d'informació geogràfica.

 

05 Columbretes 2005

A les Illes Columbretes, georeferenciant espècies de flora per a la cartografia de vegetació, amb Javier Pitarch. 2005

 

Afortunadament, en els meus inicis amb l'ús d'aquests programes vaig comptar amb la inestimable ajuda de Javier Pitarch i Sandra Guaita, que treballaven llavors en la consultora ATSA Nerium, amb la qual vaig realitzar alguns treballs. En l'actualitat, en l'equip de treball amb el qual desenvolupem la nova fase de cartografia d'hàbitats per a la Generalitat Valenciana, contem també amb una enginyera en cartografia i geodèsia, Elena Rodríguez, amb una gran experiència en aquesta matèria, i gràcies a ella seguisc aprenent.

 

Estàs orgullós d’haver participat en algun projecte en especial? Conta, conta.

En general guarde un bon record de tots els projectes en els quals he participat i m'enorgulleix especialment haver format part d'alguns, com l'Atles de la Flora d'Aragó o el projecte de creació de la xarxa de microreserves de flora. Però si he de destacar un, sens dubte, és el projecte de cartografia d'hàbitats de la Comunitat Valenciana a escala 1:10.000. 

 

11 Peniscola 2018

Presentació de la cartografia d'hàbitats de la Serra d’Irta al centre d'interpretació del Parc Natural. Peníscola, 2018

 

En la primera fase del projecte, entre 2009 i 2011, com a part de la coordinació tècnica del mateix, vaig elaborar la tipologia d'hàbitats de la Comunitat Valenciana a partir dels Biòtops CORINE. Gràcies a aquesta experiència, vaig poder participar en les reunions tècniques organitzades pel Ministeri per a l'elaboració de la Llista Patró Espanyola dels Hàbitats Terrestres (LPEHT), que va ser publicada oficialment l'any passat al BOE. Aquest és el llistat de referència per a la identificació dels hàbitats terrestres a Espanya i amb aquesta nova tipologia estem desenvolupant la segona fase de la cartografia d'hàbitats.

 

Has conegut persones interessants gràcies a la teua feina? Parla’ns d’alguna.

Així és, i vull esmentar ací a una sèrie de persones que han tingut una influència decisiva en el meu desenvolupament professional i personal. Sens dubte, he d'esmentar en primer lloc a Gonzalo Mateo, amb qui em vaig formar com a botànic al llarg de molts anys, en estreta col·laboració en el seu despatx i en l'herbari, i en innombrables eixides de camp. Va ser director de la meua tesi de llicenciatura i de la meua tesi doctoral, i gràcies a ell vaig començar a treballar professionalment com a botànic.

 

02 Bielsa 1996

Tercera campanya d'herborització conjunta de l'AHIM al Pirineu Central aragonés, amb Gonzalo Mateo, Manuel Benito Crespo, Silvia López Udias i un nombrós grup de botànics espanyols, com Pedro Montserrat. 1996

 

En aquest punt també vull citar a José Manuel González, un enginyer forestal amb una gran sensibilitat cap a la natura, avui jubilat, que treballava llavors en el Servei Provincial de Medi Ambient de Terol. La seua confiança en mi quan era un principiant em va permetre afermar la meua activitat professional en els primers anys i aquesta s'ha mantingut fins avui. També treballant amb Gonzalo vaig compartir moltes hores amb Manuel Benito Crespo, sempre disposat a resoldre els meus dubtes, i vaig tenir l'oportunitat de conèixer a Silvia López Udias, amb qui vaig iniciar llavors una relació personal i professional que ha omplert la meua vida plenament. 

 

01 Valencia 1995

Amb Antoni Aguilella, en la ceremonia protocol·lària de lliurament dels diplomes de doctorat. 1995

 

No puc oblidar tampoc a Antoni Aguilella, que va ser també codirector de la meua tesi doctoral. Amb ell vaig aprendre la tècnica precisa del treball corològic, i les eines informàtiques per a l'emmagatzematge i la gestió de les dades florístiques. I finalment, vull citar també a Emilio Laguna, qui em va animar a presentar-me a l'oferta de places per a treballar en Conselleria de Medi Ambient en el projecte de microreserves. Treballant sota la seua coordinació vaig aprendre les tècniques de conservació i gestió de flora amenaçada i les seues eines administratives, i vaig tenir l'oportunitat de participar en reunions tècniques i seminaris que em van aportar una experiència professional i uns contactes personals que m'han sigut de gran utilitat posteriorment. 

 

10 Penyagolosa 2017

Herboritzant al Penyagolosa, amb Josep Vigo, Eulàlia Velasco i Pere Barnola. 2017

 

Sense que hagen tingut una influència decisiva en la meua trajectòria, també la meua activitat m'ha permès conèixer a alguns botànics que admirava des dels meus inicis, i destacaria ací sobretot a Pedro Montserrat i Josep Vigo.

 

Explica’ns alguna anècdota divertida o curiosa que recordes duent a terme la teua feina.

Al llarg de nombrosos anys de treball ens han ocorregut diverses anècdotes curioses. Per citar la més recent, l'any passat vam realitzar com a part del projecte SEFA (Seguiment d'espècies de flora amenaçada i de protecció especial a Espanya) la prospecció de camp a la recerca de Puccinellia pungens, una gramínia endèmica, als voltants d'Albacete, on no s'havia tornat a veure des de la seua primera troballa fa més de 50 anys. Després de consultar fotografies aèries, localitzarem una zona que semblava ser l'única que mantenia terrenys no transformats en aqueix entorn.

 

puccinellia pungens

Detall de Puccinellia pungens en floració

 

En el primer intent d'accedir a la zona, vam poder veure que els terrenys corresponien a una finca privada barrada i amb accés restringit. Quan decebuts ens disposàvem a donar la volta i tornar sense aconseguir el nostre objectiu, va arribar un vehicle amb el propietari, a qui explicarem el nostre interès i motius per a accedir a l'interior de la finca. Afortunadament, ens va ser permès l'accés i vam ser acompanyats al lloc on el propietari coneixia l'existència d'una antiga llacuna, i on només arribar vam poder veure ja gespes de Puccinellia pungens, a la qual el propietari denominava “grama”. Amablement, ens va permetre romandre a l'interior de la finca el temps que consideràrem necessari i vam poder realitzar el treball de caracterització de la població sense cap inconvenient.

 

Treballes sol o en equip? Com és treballar així?

Treballe en equip i el meu principal equip de treball és la meua companya Silvia. Junts mantenim un despatx professional on ens complementem perfectament. Ella coordina els treballs de conservació de flora i taxonomia, que realitzem principalment per al Govern d'Aragó i el Ministeri, i jo coordine els treballs de cartografia de vegetació, que desenvolupem per a la Generalitat Valenciana i el Govern d'Aragó. El treball de camp habitualment el realitzem junts.

 

08 Gallocanta 2014

Realizant amb Silvia el seguiment de Puccinellia pungens a la Laguna de Gallocanta, 2014


Treballar en equip em sembla fonamental per a obtenir el millor rendiment de cada persona i he tingut la sort de poder fer-lo amb persones molt valuoses també en els principals treballs que he desenvolupat a part de la meua activitat professional amb Silvia. Durant la meua etapa en Conselleria en el projecte de microreserves vaig col·laborar amb Patricia Pérez Rovira, que en l'actualitat segueix gestionant la flora catalogada i les microreserves a Castelló, i en la primera fase del projecte de cartografia d'hàbitats, desenvolupat per mediació de VAERSA, vaig comptar amb un equip format per Javier Fabado, Joan Casabó i Jaume Soler. En l'actualitat, Jaume i Joan segueixen treballant amb mi en la segona fase del projecte.

 

07 Menorca 2011

Una pausa durant el 5è Congrés de Biologia de la Conservació de Plantes, amb Silvia López, Patricia Pérez Rovira i Joan Pérez Botella. Menorca, 2011

 

Quines eines necessites per fer el teu treball?

Les eines fonamentals per a un botànic de camp actualment són un vehicle tot-terrè, un dispositiu GPS, una càmera fotogràfica i un mitjà per a anotar observacions. Respecte a aquest últim element, la tradicional llibreta de camp està sent substituïda cada vegada més per aplicacions per a mòbils que et permeten emmagatzemar registres d'espècies carregant-los directament en bases de dades, i amb incorporació automàtica de les coordenades precises del punt d'observació.

 

camara fotos

 

Després, per a cada tipus de treball poden ser necessaris instruments o dispositius electrònics o informàtics més específics. En els seguiments de flora amenaçada utilitzem cintes mètriques, quadrats i marcadors per a establir transectes i censos. En la cartografia d'hàbitats utilitze actualment una tablet amb GPS per a poder visualitzar i editar directament en camp les cobertures de vegetació en una aplicació GIS. Posteriorment, ja en el despatx, són imprescindibles els ordinadors per a emmagatzemar i processar totes les dades, i una lupa binocular per a identificar les mostres si resulta necessari.

 

¿Eres al·lèrgic a alguna planta? O al pol·len?

Encara que de jove no patia cap tipus d'al·lèrgia, des de fa un poc més de 10 anys vaig començar a mostrar al·lèrgia al pol·len. En les proves que em van fer em van diagnosticar sensibilitat al pol·len d'olivera i plàtan d'ombra, perquè les mostres de referència són molt reduïdes. En l'última campanya de treball en les illes Columbretes, en la primavera de 2011, amb el salat fruticòs en plena floració, em vaig passar tots els dies que vaig romandre allí esternudant i sonant-me el nas, i amb els ulls rojos i plorosos.

 

De la teua experiència com a professor, què destacaries?

La docència no ha sigut una de les meues principals activitats com a botànic, i la meua experiència més formal com a docent, els dos anys com a professor de pràctiques en el Departament de Botànica de la Universitat de València, no va ser tan satisfactòria com jo haguera volgut doncs prompte vaig haver de simultanejar-la amb el treball en Conselleria de Medi Ambient a Castelló.

 

botanica pract

Donant classe en el curs universitari de Botànica pràctica, en Albarracín. 2009 / nogueradealbarracin.wordpress.com

 

La meua experiència com a professor es va anar forjant de forma molt més pausada i agradable al llarg dels més de 25 anys en els quals he participat amb Gonzalo Mateo i Manuel Benito Crespo en el curs de Botànica Pràctica de la Universitat d'Estiu de Terol, des de 1990 fins a l'actualitat. El contacte més personal amb els alumnes, l'alternança diària d'aula i explicacions a peu de camp, i la limitada durada de l'esforç docent, concentrat en una setmana a l'any, m'han fet arribar a gaudir amb aquesta activitat.

 


T’hem pogut gaudir parlant d’orquídies silvestres del País Valencià al Jardí Botànic. Quin interés tenen i com s’hauria de transmetre a la ciutadania?

Les orquídies representen un dels nivells evolutius més avançats al regne vegetal en les seues estructures i funcions, i poden ser considerades com a bioindicadors d'hàbitats ben conservats, encara que ocasionalment puguen aparèixer en ambients alterats. Són també molt cridaneres, i per diverses raons tenen eixa màgia que ha fet que siguen plantes molt conegudes fins i tot per a persones sense cap formació botànica.

 

orqui silvestre

 

L’orquidofilia atrau a molta gent i açò afavoreix el que l'afició per aquestes plantes puga convertir-se en una afició per les plantes en general, i en un interès per la conservació de la natura. Les orquídies silvestres, de les quals tenim moltes com a espècies catalogades en la nostra flora per la seua raresa, poden servir així com “espècies bandera”, liderant la conscienciació social cap al respecte i la conservació del medi ambient.

 

Estàs coordinant la segona fase del projecte de Cartografia d’Hàbitats de la Comunitat Valenciana. Explica’ns com és aquest treball i la importància de comptar amb una eina així per a diferents sectors implicats.

El projecte té com a objectiu l'elaboració d'una cartografia de vegetació a escala detallada (1:10.000) que resulte d'utilitat per a la gestió de la Xarxa Natura 2000 i la gestió del territori a nivell local. Per a açò, s'identifiquen i delimiten en tessel·les tots els hàbitats naturals presents en els espais de la Xarxa Natura 2000 del nostre territori, seguint la tipologia de la LPEHT, que correlacionem amb els hàbitats d'interès comunitari de la Directiva Hàbitats, de manera que es puga accedir a la informació pels dos tipus d'hàbitat.

 

12 Cartografia Irta

Cartografia d'hàbitats de la Serra d'Irta en el visor cartogràfic de la Generalitat Valenciana

 

Al final, el que tenim és un mapa de vegetació que pot ser utilitzat per a l'ordenació del territori, en ressaltar-se la presència dels hàbitats naturals més valuosos i dotats de protecció ambiental, com són els hàbitats prioritaris de la Directiva, la identificació i localització precisa de la qual és molt important per a tots els actors implicats: promotors, consultors, administració i societat en general. Però aquesta informació és també molt útil per a qualsevol altre tipus d'ús, en trobar-se accessible en el visor cartogràfic de la Generalitat Valenciana, desplegant les pestanyes Medi Ambient/Biodiversitat/Hàbitats 1:10.000. El fet que el visor permeta utilitzar com a fons la cartografia de l'ICV, com a alternativa a l’ortofotografia, fa possible visualitzar en pantalla l'equivalent a un mapa de vegetació en format digital, ajustant la transparència de la capa d'hàbitats. D'aquesta manera, per posar algun exemple, un excursionista que vulga seguir una ruta en un espai natural com la Serra d’Irta o la Serra Gelada, per indicar algun dels espais concrets que estan cartografiats, pot veure sobre el mapa quin tipus de vegetació travessarà en la seua ruta i ajustar-la en funció del que desitge veure. 

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Més en aquesta categoria: « Un Arborètum a Harvard