Ulisse Aldrovandi, els germans Ambrosini i el Jardí Botànic de Bolonya

El Botànic de la Universitat de Bolonya és, juntament amb el de Pàdua, Pisa i Florència, un dels jardins botànics més antics del món. Va ser fundat pel metge i naturalista Ulisse Aldrovandi, qui va tenir en els germans Bartolomeo i Giacinto Ambrosini als seus millors deixebles i futurs successors al capdavant del jardí. Sens dubte, parlem de l'època daurada de la botànica italiana.

 

La Universitat de Bolonya és una de les més longeves del món. La seua marxa com a eix de la saviesa, la docència i el coneixement va començar allà per l'any 1088, sent datats els seus primers estatuts dos segles més tard, en 1317. Encara que en els seus orígens les Humanitats, el Dret i la Teologia eren les doctrines per les quals era famosa, al llarg dels segles XIV i XV van començar a tenir cabuda allí altres disciplines més científiques com la medicina, l'aritmètica o l'astronomia. Al llarg de la seua història, en aquesta universitat s'han format i han fet classes importants personatges del món de la retòrica, les lletres i el pensament com Dante, Petrarca o Copèrnic.

 

BOLONYA Orto dei semplicI 1

BOLONYA padua 1

El Jardí Botànic de Pàdua, fundat al 1545, és el més antic del món en la ubicació original i el principal referent dels botànics europeus sorgits a l'empara de les Universitats

 

Ja en el segle XVI, en ple Renaixement i amb la revolució del pensament i la tècnica a punt de forjar-se, va començar a estudiar en aquesta institució Ulisse Aldrovandi, qui amb el pas dels anys seria considerat com un dels pares de la història natural. Ulisse Aldrovandi era fill d'un secretari del Senat de la ciutat. Durant la seua joventut va estudiar lleis a Bolonya i filosofia a Pàdua. Cap a l'any 1549 es va instal·lar a Roma, on va entrar en contacte amb els anabaptistes, un corrent dins del cristianisme que considerava no vàlid el baptisme infantil. Acusat de heretgia per aquestes relacions, Aldrovandi va ser empresonat a la capital italiana.

 

BOLONYA ulysses aldrovandi

A més de la botànica, l'altra gran passió d´Ulisse Aldrovandi va ser l'entomologia. A dalt, retrat i portada de la seua obra sobre insectes

BOLONYA Buonanni Puce 1681

 

Poc abans de la seua entrada a la presó Ulisse Aldrovandi havia conegut al botànic Lucca Ghini, l'autor del primer herbari modern i responsable del primer jardí botànic, el de Pisa, que es va fundar al 1544 i l també del de Florència l'any seguent. El jardí de Padua és del 1545, però conserva la sea ubicació original i per tant és considerat el més antic. A més de Ghini, Aldrovandi va conéixer un any més tard Guillaume Rondelet, metge i naturalista francès famós pels seus treballs sobre peixos. Gràcies a tots dos, Aldrovandi es va contagiar de l'esperit científic i, ja de retorn a Bolonya en 1551, va decidir perfeccionar els seus estudis en medicina. Va ser en aquesta època quan van començar les expedicions científiques d'Aldrovandi en les quals va arreplegar plantes per a elaborar el seu propi herbari. L'any 1554 va començar la seua carrera com a docent a la Universitat de Bolonya, on va ser, primer professor de filosofia (1555), després de botànica mèdica (1571-1600) i finalment, en la seua disciplina preferida, la història natural, àrea de la qual va ser nomenat Catedràtic.

 

BOLONYA ghini 1

Lucca Ghini i el seu herbari

BOLONYA rondelet  1

Guillaume Rondelet va contagiar a Aldrovani la seua passió per les espècies rares, entre elles, les de peixos

 

Durant la seua etapa com a professor universitari, Aldrovandi va realitzar juntament amb els seus alumnes excursions naturalistes als Alps de Verona, a Livorno i a l'illa d´Elba, i va aconseguir la fundació del Jardí Botànic de Bologya depenent de la Universitat al 1568. Aquest jardí és quasi cintemporani del Jardí Botànic de la Universitat de València, creat en 1567 sota una filosofia molt semblant: l'asistència a les tasques docents i el cultiu de plantes medicinals (hortus simplicius o hort de simples). En ambdós casos els jardín van ser posteriorment reallotjats fins a arribar a la ubicació actual, al 1803 en el cas de Bolonya, i al 1802 en el cas de València. Juntament a la creació del Jardí Botànic de la Universitat de Bolonya, es va instituir també un herbari i un gabinet naturalista.

 

En 1575 Aldrovandi va ser suspès a causa d'una disputa amb els farmacèutics i doctors de Bolonya sobre la composició d'una medicina ancestral, la triaca. Llavors, Ulisse Aldrovandi ja era conegut també pels seus coneixements entomològiques, disciplina en la qual va destacar notablement. A la fi de la dècada de 1570 Ulisse Aldrovandi va intentar solucionar les seues disputes amb metges i farmacèutics i publicar la seua extensa obra. Finalment ho va aconseguir al final de la seua vida, ja que les seues obres van començar a veure la llum l'any 1599, encara que la majoria van ser publicades després de la seua mort. De totes elles cal esmentar De animalibus insectis libri septem, cum singulorum iconibus ad vivum expressis, una completa enciclopèdia dedicada als insectes, i tres toms sobre aus. Com a botànic, el paper de Aldrovandi és molt important. Primer per ser fundador fundador i primer director del Jardí Botànic de Bolonya. Segon, pel seu Storia Naturale, una obra impresa de 13 volums concebuda com la descripció més completa dels tres regnes de la naturalesa -mineral, vegetal i animal- disponible en aquella època. I, tercer, el seu gran herbari, instrument bàsic dels estudis botànic, que conté 4.760 plantes i es conserva en l'actualitat com a part de l'herbari del Jardí Botànic de Bolonya.

 

BOLONYA bestiari2 2

Col·lecció d'espècies rares d'Aldrovani que en l'actualitat es pot veure al Museu del Palazzo Poggi, a Bolonya

 

Un dels treballs més cridaners d'Aldrovandi van ser els dibuixos d'éssers estranys, rars, imaginaris o difícils de trobar. Aquesta estranya col·lecció està composta per unes 8.000 làmines de les quals 3.000 encara es conserven a la Universitat de Bolonya. Van ser realitzades per artistes i pintors com Agostino Carracci, Teodoro Ghisi, Jacopo Ligozzi, i és un dels bestiaris més complets i moderns que encara es conserven.

 

BOLONYA bestiari2 1

BOLONYA rondelet  2

 

Amb la mort de Aldrovandi en 1605 l'adreça del Jardí Botànic de la Universitat de Bolonya va passar a les mans de Bartolomeo Ambrosini, qui era, possiblement, el seu alumne més avantatjat. Bartolomeo Ambrosini va dedicar pràcticament tota la seua carrera professional a la medicina, doctrina de la qual va ser professor universitari i en la qual va destacar com a estudiós de la pesta, malaltia que va arrasar Bolonya en 1630. No obstant açò, sembla que Bartolomeo sempre va mantenir cert deute amb el qual havia sigut el seu mentor. Per açò sempre va prestar una especial atenció al manteniment del Jardí Botànic i la creació del Museu Aldrovani d'Història Natural. A més, Bartolomeo Ambrosini va ser l'encarregat d'editar i publicar algunes de les obres més destacades del seu mestre, entre elles la seua Història dels dracs i les serps (1637).

 

BOLONYA hnos 1

Bartolomeo i Giacinto Ambrosini

 

Quan Bartolomeo Ambrosini va morir en 1657 la direcció del Jardí Botànic de Bolonya va passar directament al seu germà menor, Giacinto, qui també li va succeir en la seua Càtedra de Medicina de la Universitat. Giacinto va ser, com Bartolomeo, un dels principals editors de l'obra de Aldrovandi. El seu major assoliment com a director del Jardí Botànic de Bolonya va ser realitzar un catàleg amb totes les plantes existents en ell. En l'Hortus Bononiæ studiosirum consitus  es descriuen i enumeren amb gran precisió totes les plantes existents en aqueix moment al jardí, afegint, a més, descripcions i imatges mai abans publicades. Giacinto Ambrosini també es va llançar a l'aventura de realitzar la seua pròpia enciclopèdia que, a manera de diccionari, tenia l'ambició de tractar totes les espècies i tipus de plantes. D'aquest extens i exigent treball anomenat Phytologia només va veure la llum la primera part, publicada en 1666. Giacinto Ambrosini va morir a Bolonya en 1672.

 

Ulisse Aldrovandi i els germans Ambrosini van ser els tres primers directors del Jardí Botànic de Bolonya i qui, envaïts per la seua passió botànica i per l'esperit científic, van convertir a aquest lloc en un centre de referencia botànica encara hui. En l'actualitat el Jardí Botànic de Bolonya ocupa una mica més de dues hectàrees situades en la Via Irnerio, molt a prop de la Universitat. Alberga unes 5.000 espècies de plantes, tant autòctones com a locals, i entre les seues col·leccions destaquen la de falgueres, la d'orquídies, la de plantes suculentes, la de bromèlies i la de fruiteres.

 

BOLONYA entrada botanico

BOLONYA Orto dei semplicI 2

BOLONYA padua 2

BOLONYA Botanical Garden

 

Per descomptat, i fent justícia a la història de la institució, el Jardí Botànic de Bolonya també alberga una secció de plantes medicinals i herbes aromàtiques en una fidel reconstrucció del que va ser el primer orto dei semplici d'Ulisse Aldrovandi. El seu herbari, que es va engegar en el segle XVI amb quasi 5.000 plantes, té en l'actualitat 130.000 exemplars catalogats en una completa base de dades informàtica.

 

Imatge de capçalera: Cephalotaxus fortunei Hook. Dipartimento di Scienze della Vita, Università degli Studi di Trieste. Autor: Andrea Moro.

Mes informació: http://www.sma.unibo.it/ortobotanico/index.html

http://ortobotanicobologna.wordpress.com/

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.