SHENNONG, EL GRANGER DIVÍ

L'Emperador Yan fou venerat a la Xina com un déu i és, segons la tradició, qui va inventar l'agricultura i li la va ensenyar als antics xinesos. Conegut també com Shennong, la llegenda diu que va provar totes les herbes del món per a definir les seues propietats.

La mitologia sempre ens porta històries curioses. En aquest cas hem seleccionat una de les més antigues, la del déu Shennong, referida en realitat a l'Emperador Yan o "L'emperador dels cinc grans" qui, segons resa la mitologia xinesa, va ser el primer agricultor de la història. A més Shennong, considerat com l'últim dels Tres Emperadors Augusts en la cronologia dels sobirans mítics, també va ser l'inventor del mercat, perquè indicà als homes com comerciar amb els productes obtinguts del camp.

D'acord amb "Baihutong" de Ban Gu, la primera obra escrita que arreplega els preceptes confucians, en l'antiguitat els homes únicament es dedicaben a la caça i per tant s'alimentaven nomnés de carn. No obstant açò, en temps de l'Emperador Yan, a qui a partir d'ara ens referirem com Shennong i que la història el situa al voltant de l'any 3000 a.C, hi havia massa gent i els animals a disposició eren insuficients per a donar de menjar tots. Així, Shennong va ensenyar als homes l'agricultura per a poder subsistir, a conrear els camps, a sembrar les diferents espècies de cereals, i va introduir l'ús del carro tirat per un búfal per a llaurar la terra.

 

SHENONG5

Cultiu xinès d'arròs

 

Aquesta llegenda la recull el Shiyi ji, una altra de les grans obres de la literatura Xinesa escrita durant la dinastia Jin, i conta que Shennong va plantar en la terra les llavors caigudes de les nou espigues que un ocell roig portava en el seu bec. A més, explica la mitologia, que amb el seu fuet era capaç d'identificar els camps que servien per a ser conreats i quin tipus de llavors calia sembrar en ells.

 

SHENONG6

Cultiu xinès de te

 

Per les aportacions que Shennong va fer a la vida agrícola es va convertir, tot i ser un humà de carn i òs, en el déu del conreu i en una de les deïtats més venerades.  I com que l'agricultura va tenir des de sempre un paper preponderant en l'economia xinesa, la seua figura era associada directament a la de l'Emperador, doncs només ell posseïa la virtut necessària per a augmentar la fecunditat de la terra sacralitzada. Entre els ritus que es feien en honor de Shennong destaca el d'inaugurar els treballs del camp en el transcurs del tercer mes d'hivern, una cerimònia ritual que s'acompanyava amb pregàries al déu i sacrificis. El seu culte s'ha estès a Xina pràcticament fins als nostres dies.

 

SHENONG3

Shennong Bencao Jing

 

No obstant açò, la faceta per la qual Shennog és més conegut és la dels seus coneixements sobre plantes medicinals, així que també el consideren un dels precusors de la medicina, i arrepleguen els seus conceptes als primers tractats de farmacologia xinesa, el Shennong Bencao Jing escrit cap al 2000 a.C. El llibre presentava tres-centes seixanta-cinc substàncies medicinals, totes d'origen vegetal, dividides en tres apartats segons les seues virtuts tonificants, terapèutiques o verinoses. La llegenda diu que va provar tot tipus d'herbes i que va ser capaç d'identificar més de 70 plantes verinoses en un sol dia. Encara es comercialitza aquest llibre i els seus coneixements s'utilitzen a la medicina tradicional xinesa.

 

SHENONG4

Farmàcia xinesa

 

L'experimentació amb les plantes fa que a aquest granger diví se li atribuixquen les descripcions dels diferents sabors (dolç, picant, salat, amarg, insuls o àcid), i el que la gent s'assabentara de que les herbes medicinals poden curar  malalties. Però també aquest va ser la fi de Shennong en la seua vida mortal, ja que L'Emperador dels cinc grans va morir, com no podia ser d'una altra forma, enverinat per una planta mortal. Els taoístes, que pretenien estar en l'origen de les arts pràctiques, afirmaven que Shennong va aprendre la seua ciència d'un mestre taoísta anomenat Taiyi.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà