Terra a la vista!

Tal dia com hui Cristòfol Colom arribava al continent americà per canviar el curs de la història. Però, què més va canviar? Quines plantes viuen entre nosaltres des d’aleshores? Hem seleccionat 5 d’elles que vinculem a moments d’esplai i temps lliure perquè hui, és dia de festa!

Et recordem que, a pesar de la festivitat, el Jardí Botànic de la Universitat de València romandrà obert el 12 d’octubre! No oblides visitar les exposicions i la planta del mes. I com no, és moment de buscar els colors de la tardor entre les fulles del nostres arbres. Però anem amb les plantes que hem triat per a celebrar el dia de la hispanitat.

 

Plaça de Carles Pau Jardí Botànic de València
Plaça Carles Pau al Jardí Botànic de la Universitat de València. En honor al botànic sogorbí. Espai destinat a l'aclimatació i intercanvi d'espècies. Imatge de Wikipedia


Molts cultius americans, plantes medicinals i ornamentals van ser introduïts a Espanya durant el segle XVI, especialment en Sevilla, que va ostentar durant anys el monopoli del comerç amb el Nou Món. Al segle XVII, la Corona va desenvolupar un programa a gran escala d’introducció i enviament de plantes vives a Espanya per aclimatar-les als jardins botànics.


Abans de 1492... no menjaven quicos
Parlem de Zea mays, la dacsa! Aquesta gramínia es va originar a partir del teosinte fa uns 8000 anys en Mesoamérica. El blat de moro va ser una de les espècies importades a Europa després del descobriment d'Amèrica. A Galícia i en la cornisa Cantàbrica el blat de moro es va adaptar molt bé a la climatologia i prompte es va estendre a tota Europa. S’assemblava bastant als cereals europeus i això li va garantir l’èxit.

 

Amb la Revolució Industrial va augmentar el rendiment de la superfície conreada i va permetre l'estabulació dels animals. No obstant, la dieta es va empobrir en els estrats més baixos la societat, el que va incrementar els casos de pel·lagra.


Xocolate i Bunyol
Les propietats comestibles de Theobroma cacau van ser descobertes fa més de 2.000 anys pels indígenes d'Amèrica Central. Les primeres plantacions a Mèxic i Guatemala daten del 400 abans de Crist. Els registres històrics apunten a un ús generalitzat de la xocolata en les cerimònies de matrimoni i rituals religiosos. Els grans de cacau (les llavors) eren tan preuades que només els membres de la reialesa, els guerrers i els rics podien permetre’s el luxe de menjar i beure xocolate.

 

Physalis Nahaufnahme

Physalis Nahaufnahmela. Imatge de Wikipedia

 

I què seria de la festa bunyolenca de la Tomatina? Aquesta celebració tan internacional deu tot el que és a una planta americana. Però les fruites i verdures que consumin hui no han tingut sempre el mateix aspecte ja que vam començar a modificar-les allà pel Neolític amb el naixement de l’agricultura. I el mateix vam fer amb les espècies que portàrem d’Amèrica; poc s’assembla la tomaca primitiva a les tomaques actuals. Physalis Nahaufnahmela, la tomaquera original és una planta tòxica, ben al contrari que les actuals!

 

Menjar pipes als parc i unes braves al bar
El gira-sol va ser domesticat fa més de 5.000 anys a la part sud-oest dels EUA. El seu valor com a planta ornamental i l'ús com a font d'aliments i el petroli va atreure l'atenció dels exploradors europeus que van portar el cultiu a Europa al segle XVI. De tant en tant, el gira-sol s'escapa i es converteix en un cultiu naturalitzat i creix a les vores dels camins. Coronant cada tija apareix un capítol envoltat de falsos pètals format per les vertaderes i diminutes flors. Cadascuna d'aquestes flors menudes esdevindrà una pipa.

 

Pipas Guida alles
Pipes d'Helianthus annuus, gira-sol. Imatge de Flickr, autor Guida Alles

 

La planta de la creïlla va arribar a Espanya procedent de Perú en 1554. Resultava una planta curiosa pel seu gran tubercle i les fulles perennes però amb poca comercialització. Tot i això, les sequeres i fams que va viure Espanya en els anys setanta del s.XVI van fer que aquestos tubercles de baix preu aplegàren a un centre benèfic sevillà. Prompte la creïlla es va revelar com un aliment nutritiu i la seua acceptació va anar sent cada vegada major, especialment per la gent més humil. A la fi del segle XVI va arribar a Roma gràcies al naturalista i botànic Carolus Clusius, que la va descriure com una tòfona menuda o "tartuffoli". D'Itàlia passà Gran Bretanya i França on el farmacèutic i gastrònom Antoine Parmentier va popularitzar el seu consum oferint en els seus banquets menús a base de creïlles.

 

ING 18941 16054

Solanum tuberosum, creïlla 
PATATA3

Flor de Solanum tuberosum, creïlla

 

Esperem que passes el dia gaudint d'alguna d'aquestes plantes que tants bons moments ens regalen i que de tan lluny han vingut per incorporar-se als nostres gustos i consums. I recorda, a pesar de la pluja, pots passar pel Jardí Botànic de la Universitat de València i fer els teus propis descobriments botànics!

Espores

Redacció d'Espores, la veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València 



Nota legal de Revista Espores:

Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.