Pere Jaume Esteve

Amb motiu de la publicació de la col·lecció de vídeos Estèvia, la panacea dolça, parlem hui de Pere Jaume Esteve, un metge i humanista valencià que es va interessar molt per les plantes i a qui Cavanilles va dedicar la famosa i controvertida Stevia rebaudiana.

Stevia rebaudiana és una planta que ja tots coneixem però, sabies que el seu consum no està autoritzat? Per a ser més exactes, l'ús alimentari de la fulla no està regulat. Únicament, pot usar-se l'extracte en pols que s'assembla molt a altres edulcorants que trobem en les tendes de forma habitual.

 

Jaime

El descobriment de l'estèvia, un dels capítols de la sèrie Estèvia, la panacea dolça

 

I sabies que el nom de l'estèvia és degut a un botànic morellà del segle XVI? I és que tantes curiositats i polèmica amaga aquesta planta que la Universitat de València ha publicat una sèrie de vídeos documentant tots els aspectes d'aquesta espècie, des de la comercialització, fins els trets botànics i fins i tot els usos, l'origen i més.

 

De Morella a Montpeller
Però hui, parlem del botànic amb el nom del qual va ser batejada aquesta planta, Pere Jaume Esteve, un metge que es va formar en Paris i Montpeller i que va exercir en la ciutat de València junt amb el seu pare. En morir Gaspar Esteve, el fill acceptà la càtedra d'anatomia i simples per marcar una important diferència, desterrar el Canon d'Avicenna.

 

5377791201 035d782537 b

Morella. Imatge de Dimitar Denev

 

La dècada dels quaranta d'aquell segle va veure sorgir un moviment humanista que va desafiar els seguidors de la tradició arabitzada de la baixa Edat Mitjana, els coneguts barbari. Aquest tarannà humanista va fer a Pere Jaume tornar a les obres mèdiques clàssiques de Galé i Hipòcrates per fer així una interpretació ambientalista de la salut i la malaltia.

 

Esteve sentia un interès especial per les plantes i tenia per costum visitar el cim del Penyagolosa. Ací, va distingir l'abròtan femella del mascle i així ho va indicar sobre els textos de Nicandre entre altres comentaris relacionats amb el verins d'animals i plantes de diverses localitats valencianes.

 

Després de tant d'esforç i tantes herboritzacions, Esteve va publicar un manuscrit del qual sols s'ha conservat un breu resum inclòs en l'obra Decadas de la Historia de Valencia de Gaspar Escolano. La resta de l'obra no ha estat localitzada i el mateix Escolano així ho lamenta. I és que Esteve va ser un del primers en interessar-se en la recol·lecció de materials florals regionals allà per l'any 1550 i va acabar la seua carrera i la seua vida conreant l'astrologia, la medicina i l'ensenyament.

 

Antoni Josep Cavanilles i Pere Jaume Esteve
L'obra de Cavanilles va culminar la botànica descriptiva de la Il·lustració gràcies a la seua visió d'aquesta matèria, considerada per molts, una branca supeditada a la farmacologia i no una ciència per ella mateixa.

 

ISS 4644 04081

Stevia rebaudiana

 

Així, al segle XVIII, amb l'arribada dels Borbó a Espanya, les expedicions científiques començaren a fer-se freqüents i amb elles els estudis sobre les plantes d'arreu del món: Amèrica, Filipines, Austràlia... Un seguit de coneixements nous, de noves perspectives i punts de vista trencadors.

 

Però a pesar d' açò, Cavanilles no va deixar d'interessar-se per les plantes que creixien a València i va revisar les publicacions al respecte de dos segles enrere fins trobar-se amb els estudis desenvolupats per la càtedra d'herbes i Estudi General. Aquest treball retrospectiu el va empentar a reconèixer el gran esforç i la valentia d'uns pocs estudiosos valencians del segle XVI a qui va dedicar el nom d'alguns gèneres botànics com ara Colladoa a Lluís Collado, Piqueria a Andrés Piquer o Stevia a Pere Jaume.

 

LORENTE8

 

Així, Cavanilles va donar la benvinguda al nou curs, en l'any 1804, citant a Pere Jaume i recordant les paraules amb què el botànic destacava la ignorància dels apotecaris de la seua època.

 

Molt més que una planta
Dos botànics ben destacats s'amaguen darrere d'aquest arbust de fulles dolces que sembla donar molt que parlar últimament. Si vols saber més sobre aquesta planta, ara, la Unviersitat de València ha publicat una sèrie documental en què científics i personalitats de diferents àmbits analitzen aspectes tan distints com ara la comercialització, el descobriment de la planta, els tipus d'edulcorants...

estevia arranque

Mostra al Palau de Cerveró

 

I si aquest seguit de vídeos et desperten més la curiositat, pots visitar la exposició que estarà disponible al Palau del Cerveró produïda per la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, el CSIC i els Ajuntaments de Morella i Sant Mateu del Maestrat.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.