El Botànic de Montreal, el cor verd de Canadà

El Jardí Botànic de Mont-real és una de les institucions botàniques més importants del món. Les seues dotacions, extensió i prestacions ho equiparen al Kew Garden, considerat el més prestigiós del planeta, i compta amb una col·lecció de més de 22.000 espècies vegetals dels cinc continents. 

A Canadà, aquest extens país d'increïbles espais naturals no podia faltar un espai per a difondre la conservació de la biodiversitat i participar de la natura. Vos presentem Espace pou la vie, un dels grans atractius de la ciutat de Montreal, a Quebec, que malgrat la seua recent institució se ha consolidat com a un gran museu on acostar-se a la ciència i a la natura mitjançant quatre espais molt diferents: Biodome, Insectarium, Planetarium i el nostre favorit, el Jardí Botànic.

 

MONTREAL2

MONTREAL8

 

I és que, encara que aquest projecte es va obrir en 2011, el Botànic de Montreal ja formava part de la vida dels canadencs des de principis del segle passat. Destaquem el seu magnífic Arboretum i la gran diversitat de jardins temàtics que presenta, amb zones per a les plantes autòctones i hivernacles per a les tropicals, però també bonics racons dedicats a les plantes tòxiques, les medicinals, les vivaces, les flors i els arbustos, entre altres. Sense oblidar-nos dels jardins aquàtic, japonès, alpí o xinès, i el gran espai dedicat a l'horticultura amb els més xicotets.

 

A l'hivern, les baixes temperatures cobreixen de neu i gel el paisatge del Jardí, per açò vos recomanem visitar-lo a la seua època de màxima esplendor, la primavera. Una estació on el Botànic de Mont-real es converteix en un paradís vegetal on gaudir de tota una explosió d'aromes i colors, i també dels més de 1.500 lepidòpters de tot el món que naixen a l'espai dedicat a les papallones, que es troba en l'entrada del jardí prop de l'Insectarium, i on destaca la coneguda papallona monarca (Danaus plexippus) amb els seus sorprenents rituals de festeig. 

 

montreal_monarca

Danaus plexippus

MONTREAL7

montreal_esculturasvegetales

Escultures vegetals


Moment conegut com Papillons en liberté i que juntament amb el Mosaïcultures Internationales, la competició més prestigiosa del món en l'art de la jardineria, són un dels moments més especials que ens ofereix el Botànic de Montreal en aquesta època de l'any.

 

Engegada i primera etapa
Amb 73 hectàrees d'extensió el Jardí Botànic de Mont-real es troba en una de les zones més cèntriques de la ciutat, prop de l'estació IX Estació de metro i al costat de l'Estadi Olímpic. La idea de crear aquest gran jardí va sorgir en el segle XIX, però no va ser fins a la primera dècada del segle XX quan el projecte va prendre una forma real.

 

montreal_marie

Marie-Victorin_laboratoire

El Germà Marie-Victorin en el seu despatx de la Universitat i al laboratori

 

El principal impulsor de la idea va ser del Germà Marie-Victorin, membre de la congregació dels Germans de les Escoles Cristianes, qui va passar més d'una dècada lluitant contra l'administració per a reclamar el dret de la seua ciutat a tenir botànic propi. Marie-Victorin va impartir durant més de 20 anys classes de botànica en la Universitat de Mont-real i va escriure La flore Laurentienne, un registre botànic on s'incloïen, per primera vegada, totes les espècies natives de la vall del riu Sant Lorenzo, un dels més importants d'Amèrica del Nord i que es localitza entre les províncies d´Ontario i Quebec. 

 

No obstant açò ni el bagatge professional ni l'obstinació personal del Germà Marie-Victorin semblaven ser suficient excusa per al govern de Canadà. Possiblement el motiu era purament econòmic ja que, després de les Gran Depressió i la I Guerra Mundial, l'administració pública del país nord-americà no es trobava en disposició de fer una inversió tan elevada. Alguns anys després, en 1929, el llavors alcalde de Mont-real Camillien Houde va signar per fi el permís per a la creació del Botànic de la ciutat. L'encarregat de realitzar el projecte va ser el paisatgista i arquitecte alemany Heinrich Teuscher, que es va convertir en el primer conservador del nou Jardí. Dins de les instal·lacions es va construir també un edifici estile Art Decó dissenyat per l'arquitecte Lucien F. Kéroack que es destinaria a les oficines i la gestió administrativa.

 


montreal_invernadero

montreal_invernadero2

Hivernacles al Botànic de Mont-real


La inauguració oficial del Botànic de Mont-real va tenir lloc en 1931 i durant els anys següents el va continuar creixent sota l'empara de Teuscher i la supervisió de Marie-Victorin, que va morir en 1944 en un accident de trànsit. Primer es va incorporar una gran horta i després , ja en la dècada dels 50, es construirien els grans hivernacles d'exhibició. Protagonistes indiscutibles d'aquesta primera etapa de vida del jardí.

 

Renaixement del Botànic de Mont-real i prestigi internacional 

La gran revolució arribaria més de dues dècades després, ja en els anys 60, i suposaria la consolidació del Botànic de Mont-real com a institució científica de primer ordre a nivell mundial. Aquest gran impuls es va produir gràcies a dos grans factors. En primer lloc, les noves condicions de desenvolupament econòmic de Canadà i el seu creixent interès pel medi ambient i, en segon lloc, la vinculació directa de la Universitat i d'algunes empreses privades en aquest projecte. El primer pas per a aqueix avanç va ser la creació de l´Arboretum o col·lecció d'arbres i plantes llenyoses en 1970. 

 

montreal_1980

Vistes del Jardí Botànic de Mont-real en 1980

 

Sis anys després es va engegar el Roserar i en aqueix mateix context es van ampliar els hivernacles i es van realitzar diverses exposicions de plantes amb rellevància i interès econòmic. La celebració de les Florailes Internationales en 1980 va congregar a Mont-real a les empreses del sector de la jardineria més importants del món, que van tenir l'ocasió de mostrar algunes de les característiques típiques dels cultius de jardí típics de Canadà. Aquestes jornades van incentivar les activitats de recerca en el botànic i van suposar la seua obertura al món com a institució botànica.


Des d'aleshores, el Jardí Botànic de Mont-real va patir una sèrie de modificacions i ampliacions que ho han portat ha constituir-se com el segon més important a nivell mundial, després de Kew Gardens. L'any 1988 s'inaugurà el Jardí Japonés, un dels més complets del món que alberga una exposició permanent de cultius de te d'Orient i un gran llac amb peixos koi, en un paisatge de plantes orientals.

 

jardin-japonais-jbm005927

Jardí japonés, Botànic de Mont-real

montreal_bonsais2

Exposició de bonsais en el Jardí Japonés

malus-gim000615

Jardí xinés, Botànic de Mont-real

 

El Jardí Xinés, per la seua banda, es va engegar a la fi de 1990 i es va inaugurar un any després. Aquest jardí incorpora els elements tradicionals d'un jardí xinés com una muntanya artificial i diversos edificis i habitatges, destacant especialment la seua col·lecció de bonsais i la de plantes xineses, la més gran del món fora de Xina. També en 1991 es va inaugurar al Jardí l'Insectarium, el major d'Amèrica i un dels més complets del món en l'actualitat i que és una de les delegacions més importants del Museu d'Història Natural del Canadà. 

 

 

MONTREAL6

mt0035408

Jardí alpí, Botànic de Mont-real

 

Els altres grans atractius del Jardí Botànic de Mont-real són el Jardin dónes Premières-Nation (Jardí de les Primeres Nacions) que està dedicat en exclusiva a espècies autòctones del país com els aurons, bedolls i pins, i el Jardí Alpí que mostra, entre sinuosos camins i roques, la floració i creixement de les diminutes i delicades plantes alpines, Sense oblidar els seus deu hivernacles expositius i un jardí específic de plantes verinoses. Tot una experiència vegetal que podreu completar amb la resta de museus de l'Espace pour la vie: l'Insectarium, el més gran d'Amèrica; el Biodome, on es representen alguns dels ecosistemes més significatius de les Amèriques; i el Rio Tinto Alcan Planetarium, per acostar-nos a l'espai exterior mitjançant diferents exposicions temàtiques i els seus observatoris astronòmics.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà