José Quer i la flora espanyola

Llavors de card. Quer va descriure les cinc espècies d'aquest planta que es conreaven a Madrid Llavors de card. Quer va descriure les cinc espècies d'aquest planta que es conreaven a Madrid

Fundador d'una de les institucions científiques més importants del nostre país, el Real Jardí Botànic de Madrid, José Quer, en la seua obstinació per realitzar una obra que recopilara la flora espanyola, recorregué un llarg camí en el camp de la botànica moderna. 

 

"(...)Era don Joseph Quer de mitja alçada, de cos ple i carnós, cara i front espaioses amb proporció, pell blanca, cabell castany, ulls negres, grans, vius i penetrants, celles poblades i fesomia greu i afable al mateix temps; manifestant-se per descomptat la senzillesa i la laboriosidad d'un botànic en el seu vestit pla i port natural, en el seu rostre torrat pel sol, i en els membres robusts i endurits pel treball i tolerància de les intempèries (...)".

 

QUER1

Estàtua de Quer en el Botànic de Madrid


Així és com descrivia el botànic Casimiro Gómez Ortega al que havia sigut el seu predecessor al capdavant del Jardí Botànic de Madrid, José Quer. Tota la seua  biografia és coneguda gràcies al treball de Casimiro, qui li va succeir com a primer catedràtic de la institució en 1771. Manifestà sempre la seua admiració per Quer, considerat per molts com l'impulsor de la botànica moderna a Espanya. Però la labor de continuïtat de la seua obra no es va cenyir només a continuar la faceta investigadora del Jardí Botànic de Madrid, a la mort de Quer, Casimiro seguí l'àrdua tasca que havia quedat inconclussa, l'elaboració d'una gran obra que recopilara tota la flora espanyola.

 

Quer visqué una època complexa en la que la botànica espanyola estava pràcticament en bolquers i els experts europeus, com Linné, creien que els espanyols mancaven de la formació científica adequada. Quer suposà un punt i apart a aquestes creences, donat que entre el seu llegat podem trobar la seua biblioteca personal, que inclou un important herbari, un museu-gabinet d'espècies naturals i minerals, i una recopilació de més de 800 volums, de 528 autors diferents, amb llibres especialitzats en medicina, història natural i botànica. Una biblioteca que podem equiparar a la d'altres figures destacades de la seua època com Gaspar Melchor de Jovellanos o José Cavanilles.

 

quer_linne

Carl Linné

 

José Quer va nàixer a Perpinyà en 1695 en el si d'una família noble, i tot i que la seua passió per la botànica va començar sent un xiquet, es va decantar per la medicina, entrant al final de la carrera al cos de cirurgians de l'Exèrcit Español. Els seus viatges en les diferents campanyes militars li van permetre realitzar excursions científiques en les quals va recopilar exemplars en el continent africà, Itàlia i en diverses regions d'Espanya com Múrcia o Extremadura.

 

De la seua època com a cirurgià destaca especialment en període que va passar a Itàlia, i la seua labor va ser justament valorada pels professors italians dels quals en ocasions va ser consultor. Va dirigir dos hospitals de campanya, i va freqüentar l'amfiteatre anatòmic de la Universitat de Bolonya, assitint també regularment a les lliçons de botànica d'aquesta universitat.

 

El gran projecte de Quer

En aquell temps, ja havia realitzat les seues primeres experiències botàniques als voltants de Madrid, conreant en el jardí del duc d'Atrisco. Així en tornar a Espanya el rei Fernando VI, convençut de la necessitat de crear una institució científica a Madrid i sabedor dels avanços de Quer, va decidir cedir l'hort de Migas Calientes, Madrid, perquè fóra destinat a Jardí Real, i que en ell es promoguera l'important estudi metòdic de les plantes.

 

QUER3

Antiga entrada al Real Jardí Botànic, quan es va inaugurar

 

En aquell moment, Quer va abandonar definitivament la cirurgia per a dedicar-se de ple a dirigir el nou Jardí Botànic, i seguir recopilant espècies per a realitzar la seua gran obra, la Flora Espanyola. No obstant açò, només va arribar a publicar quatre volums, els dos últims van ser publicats quasi vint anys després de la seua mort, quan Casimiro Gómez Ortega, complint una ordre de Carlos III, encarregà al Protomedicato la recopilació i publicació del que quedava manuscrit de l'obra de José Quer. Al llarg de la seua vida, José Quer va publicar una Disertación physico-botánica sobre la pasión nephrítica y su verdadero específico, la Uva-ursi o Gayuba (1763), i una altra dissertació sobre l'ús de la cicuta (1764).

 

Defensa dels científics espanyols

En el llibre Bibliotheca botánica (1736) de Linné es feia una referència a l'escàs nivell científic dels botànics espanyols, que unit a les discrepàncies de caràcter científic amb el suec van fer que el de Perpinyà se sentira ferit en el seu orgull i escriguera una apologia de la ciència espanyola com a conclusió a la seua crítica cap al sistema linneà, la va titular "Discurs analític sobre els mètodes botànics", i apareix en el primer tom de la Flora Espanyola.

 

QUER6

Obres de Jose Quer


La reivindicació es fonamenta en la importància de la contribució espanyola a la història natural americana durant els segles XVI i XVII, així Quer fa una defensa no solament de la botànica sinó de tota la ciència espanyola. També escriu un "Catàleg dels autors espanyols, que han escrit d'Història Natural", que pot llegir-se en el segon volum de la Flora Espanyola. Com és sabut, Linné va rectificar més tard aquell judici i va mantenir bones relacions amb els espanyols. A més, Pehr Löfling (1729-1756), deixeble predilecte de Linné, va dedicar a l'espanyol el gènere Queria.

 

José Quer va morir a Madrid el 19 de març de 1764. Segons alguns, encara que va obtenir un important reconeixement en vida, Quer és un personatge una mica oblidat en el món científic perquè va abraçar el mètode botànic de Joseph Pitton de Tournefort, en aquella època quan estaven ja les renovadores tècniques botàniques de Linneo. Malgrat açò, ningú pot negar que va ser un eminent científic i un defensor a ultrança de la ciència i els científics espanyols.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà