Jonh Ray, les bases de la botànica

Nascut en el comtat d'Essex en 1627 John Ray està considerat el pare de la història natural anglesa i un dels fundadors de la botànica moderna. Malgrat ser contrari a l'evolució, la seua filosofia va inspirar a molts naturalistes, entre ells, Darwin.

Durant molts segles la botànica ha estat lligada a la medicina i a la farmacologia però a partir del segle XVII els interessos van canviar. No es va abandonar l'estudi de les plantes amb finalitats mèdiques, però sí que es va canviar la seua orientació i es va ampliar el seu estudi a altres disciplines. Les plantes van començar a estudiar-se per motius científics, igual que s'estudiaven els éssers humans o els animals, i així va começar una nova era per a la botànica. John Ray va estar fundador d'aquesta nova perspectiva científica.


Al contrari que la majoria de científics i il·lustrats de l'època John Ray no era metge sinó fill d'un ferrer, s'havia format a Cambridge i els seus estudis s'havien centrat en dues disciplines: la botànica i l'ornitologia. La seua primera obra es va publicar anònimament i va tenir molt d'èxit entre la comunitat universitària. Ray va estudiar la flora dels voltants de Cambridge i va descriure el seu hàbitat i la seua fisiologia, la floració i per descomptat, les indicacions terapèutiques. Aquest llibre es va publicar amb el títol Catalogus tirpium circa Cantabrigiam nascentium l'any 1660. A partir d'alehores, la visió de John Ray es va convertir en la més cercada pels naturalistes. Publicà dues obres més: Catalogus plantarum Angliæ et insularum adjacentium (1670), primera obra sobre la flora anglesa per a la qual Ray va arreplegar exemplars de tot el país, i Història plantarum generalis (1686), la primera temptativa de realitzar una catalogació de flora a nivell mundial.

 

JOHN_RAY_RETRATO

JOHN_RAY_CAMBRIDGE

 

L'obra bibliogràfica del naturalista John Ray es completa amb Methodus plantarum nova (1682), el primer volum d'Història plantarum (1686), Methodus emendata (1703) i Ornithologia libri tres, una de les obres més importants de l'ornitologia moderna publicada per John Ray després de la mort del seu autor original, Francis Willughby. Willughby era un dels alumnes avantatjats de Ray, junts van viatjar a la costa oest d'Anglaterra per a estudiar la nidificació de les aus marines i van decidir publicar el seu treball. No obstant, Willughby va morir mentre preparava el catàleg i va ser Ray qui va publicar l'edició llatina en 1676. Ray també va portar a la impremta l'altra gran obra de Willughby, Història piscium (1686). Per primera vegada es publicaven dues obres en què les espècies ornitològiques eren classificades d'acord amb la seua morfologia, la qual cosa va canviar la taxonomia de les aus. Aquests mateixos principis van ser usats en totes les publicacions botàniques de John Ray.

 

JOHN_RAY_ORNITOLOG

Ornithologia libri tres, de Francis Willughby y John Ray


Gèneres, espècies, déus i vegetarians
S'atribueix a Carl Linné els fonaments per a l'esquema modern de la nomenclatura binominal i l'ús rigorós dels conceptes de gènere i espècie. No obstant, aquests conceptes havien estat utilitzats abans per altres científics com John Ray, a qui Linné cita en la seua obra ja que va realitzar una catalogació taxonòmica molt semblant a la de Linné tres dècades abans.

 

També es diu d'ell que va iniciar el vegetarianisme: "L'home de cap manera té la constitució d'un ésser carnívor. La caça i la voracitat no són naturals a ell. L'home no té les dents punxegudes i afilats o les arpes per a matar a la seua presa. Al contrari, les seues mans estan fetes per a arreplegar fruites, baies i vegetals i les seues dents són apropiades per a mastegar-los. Tot el que necessitem per a alimentar-nos, renovar-nos i agradar-nos és proporcionat en abundància per l'inesgotable magatzem de la naturalesa. Què dolç, agradable i innocent espectacle és una taula servida frugalment i quina diferència amb aquella composta de carn d'animal fumejant i massacrada. En resum, els nostres horts ofereixen totes les delícies imaginables, mentre els escorxadors i carnisseries estan plens de sang coagulada i d'olors abominables."

 

1_1

A més d'originar la classificació botànica natural, John Ray va establir la divisió de les plantes amb flors en monocotiledònies i dicotiledònies


Gràcies a Història plantarum, Ray va establir aspectes bàsics de la botànica: els individus d'una espècie donen lloc a individus idèntics a ells, les característiques adquirides no es transmeten genèticament i l'encreuament entre individus de diferents espècies aporta descendència estèril, cosa que es va corroborar anys després. Malgrat els nombrosos avanços, les fortes creences religioses van impedir a John Ray observara qualsevol besllum d'evolució (encara que no va negar el concepte d'adaptació) ja que creia que el nombre d'espècies s'havia fixat en la creació del món.

 

JOHN_RAY_PALEY_2

 

Al llarg de la seua vida i seguint les seues conviccions religioses John Ray va emprar tots els seus descobriments, tant del regne animal com del vegetal, per a justificar l'existència de Déu. Es va interessar també per la influència de la Lluna sobre les marees, els moviments migratoris d'aus i peixos i la forma de les cèl·lules. Entre les grans obres teològiques de Ray es troben Una Persuasió a una Vida Santa (1700), Els Tres Discursos Psico-Teològics (1692) i La Saviesa de Déu Manifestada En les Obres de la Creació editada en 1691 i 1846.

 

JOHN_RAY_ANALOGIA

 

La filosofia de John Ray va resorgir a principis del segle XIX gràcies al filòsof William Paley en la seua obra Teologia Natural que explica la Creació a través de l'analogia del rellotger: el complex mecanisme d'un rellotge ens fa concloure que totes les peces han sigut dissenyades per a un mateix propòsit i el mateix passa amb l'univers. Aquesta analogia ha exercit un important paper en la teologia natural, és a dir, en l'intent de trobar evidències de l'existència de Déu sense recórrer a cap revelació sobrenatural.

 

Més informació: Ray Society, fundada en 1884 en honor de John Ray

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà