Els bruixots que arreplegaven herbes

Així anomenaren els indígenes als botànics Hipòlit Ruiz i José Pavón durant la seua expedició al Virregnat de Perú, considerada des del punt de vista científic la més important realitzada en el segle XVIII. Ambdós eren deixebles del gran botànic Casimiro Gómez Ortega i encetàren una gran aventura.

Durant més de deu anys, els membres de l'expedició botànica al Virregnat de Perú van herboritzar Quito, Equador i els Andes de l'Amazònia, recol·lectant més de 3.000 plantes i enviant centenars d'espècies vives i llavors al Real Jardí Botànic de Madrid. El viatge també va servir per a realitzar més de 2.500 dibuixos botànics a grandària natural i il·luminats.

 

A grans trets, els resultats de l'expedició van ser sorprenents, descobrint-se 141 nous gèneres i més de 500 espècies. A més, la publicació de les investigacions derivades d'aquell viatge polemitzava amb els estudis realitzats per altres grans botànics com José Mutis o Cavanilles, ja que tots dos havien treballat amb materials de segona mà mentre que Pavón i Ruíz ho feien amb exemplars naturals in situ. Però a banda de la ciència, l'aventura estigué plena de contratemps i diferències entre els seus membres, una situació que hagués pogut acabar fins i tot amb el projecte. 

 

El desenvolupament de l'expedició i els seus protagonistes

El segle XVIII, conegut com a segle de les llums, es va caracteritzar per la florida de les ciències, especialment de la botànica. Molts monarques cercaven la forma d'aprofitar les espècies del Nou Món, i un dels principals mecenes d'aquest tipus d'expedicions va ser Carlos III, el rei que va recolzar una gran projecte per a explorar les verges terres del Virregnat de Perú i trobar noves plantes que s'aclimataren a Europa.

 

PERU3

 

Per a aquesta gran expedició Carlos III va posar al comandament a Hipòlit Ruiz López, que aleshores era un brillants estudiant de farmàcia que s'havia guanyat la fama com a deixeble de Casimiro Gómez Ortega. Potser per açò, i malgrat la seua joventut, el rei li va encarregar la tasca d'organitzar el gran estudi dels productes naturals d'Amèrica meridional. Al costat d'ell viatjava un altre il·lustre de l'època, el metge francés Joseph Dombey, qui acudia a l'expedició en qualitat de delegat del ministre i fisiòcrata francés Turgot, i que comptava amb el suport del Jardin du Roi de París. La relació entre tots dos investigadors va ser complicada des de l'arribada a Madrid del segon en 1776, i les seues discussions marcarien molts alts i baixos al llarg de l'expedició. Entre els altres integrants es trobaven el jove José Antonio Pavón, i dos dibuixants i il·lustradors, Isidoro Gálvez i José Brunete.

 

L'expedició al Virregnat de Perú va partir de Cadis 1777 i va arribar a Lima a l'abril de 1778. El viatge va transcórrer sense massa problemes, amb tots il·lusionats i expectants davant un projecte de gran envergadura. A més, després de l'arribada al Virregnat els èxits van ser primerencs, i en menys de dos mesos l'expedició ja estava enviat mostres a les seues corts, la francesa i l'espanyola. Els primers espècimens van ser arreplegats en les proximitats de Lima, enclavament logístic de l'expedició i lloc on tornaven periòdicament els expedicionaris per a ordenar el herboritzat i realitzar els enviaments. Tot ia això, els problemes no tardaren en aplegar. 

 

PERU4

 

Durant els primers mesos de 1780, els expedicionaris van preparar una visita a Huánaco, en l'entrada de l'Amazònia, un territori al que havien de prestar especial atenció. L'ordre de centrar-se en aquesta zona de l'Amazones venia directament de la Cort Espanyola, ja que un dels grans objectius d'aquest viatge era aprofundir sobre la quina, el seu arbre i les seues possibles aplicacions medicinals. Però en aquella zona la riquesa de plantes era elevada, i de seguida van començar a aparèixer altres espècies com la coca o el cautxú, que van centrar l'atenció dels botànics. A aquesta situació es va unir l'aixecament de Tupac-Amaru, capdavanter inca que va dur a terme la major revolució indígena del continent americà. L'expedició es va retardar diversos mesos, i després de sobreviure al complicat context polític i social l'expedició va tornar a Lima per a realitzar la herborització i els enviaments corresponents. El clima de treball ja era difícil perquè Dombey s'havia quedat a Lima, centrant allí els seus estudis. 

 

L'abandó de Dombey i l'arribada de Tafalla

En 1781 l'expedició va tornar a la regió de Tarma per a seguir arreplegant mostres, anàren tots menys Dombey que estava a Lima ocupat en l'estudi del flux i reflux del port del Callao. El delegat francés no tornaria a viatjar a l'interior del país, ni acompanyaria als investigadors espanyols un any després a Xile per herboritzar les proximitats de Concepción i Santiago de Xile. Les desavinences féren que Dombey abandonara el projecte i s'embarcara el 1784 amb direcció a Cadis. A la seua arribada a Espanya va ser sotmès a un rigorós registre ordenat per Casimiro Gómez Ortega perquè durant l'expedició s'havia perdut material i alguns culpaven al metge francés.

 

En anar-sen Dombey l'expedició canvià de rumb i de manera de treball, es va agregar un nou equip de botànic i dibuixant i els expedicionaris es van instal·lar de forma permanent a l'interior del territori peruà. Des de 1784 la investigació dels espanyols se centrarà en els boscos de quina, el principal objectiu amb el qual la Corona recolzava aquest viatge. Els estudis abastaven des dels diferents tipus d'arbres fins a les varietats i usos del producte, així que s'herboritzaren moltes menys espècies.

 

El 12 d'octubre de 1787 Hipòlit Ruiz rebé una ordre per abandonar el projecte i tornar a Espanya juntament amb els seus agregats, Pavón, Gálvez i Brunete, aquest últim moriria abans del retorn. El 31 de març de 1788 els tres embarcàren en El Callao amb destinació a Cadis, els nous agregats formats a Amèrica, Juan José Tafalla i Francisco Polze, romangueren a Perú per ordre reial i continuàren amb l'expedició.

 

Dues grans obres i un gran espoli de materials

Ja a Espanya els expedicionaris comencen a treballar sobre els materials herboritzats, ocupant una seu pròpia, l'Oficina Botànica, i publicant Hipòlit Ruíz la primera investigació sobre els resultats obtinguts en l'expedició: la Quinología, o tractat de l'arbre de la quina. Sis anys després de l'inici dels treballs a Madrid veurà la llum el primer volum d'una colossal aventura editorial: la Flora Peruviana et Chilensis, Prodromus de la Flora de Perú i Xile. Es van publicar tres toms d'aquesta obra entre 1798 i 1802, no obstant açò, els dos toms finals de l'obra quedarien inèdits a causa de les dificultats econòmiques derivades de la postguerra napoleònica. Encara així, aquesta publicació parcial va significar la incorporació d'un centenar i mig de nous gèneres, i d'unes cinc-centes noves espècies que encara porten el nom donat per Ruiz i Pavón.

 

PERU5

 

Durant aquells temnps els expedicionaris que continuaven en el Virregnat van seguir enviant materials herboritzats, però el 1804 el projecte conjunt va quedar paralitzat i va passar a dedicar-se de forma exclusiva a l'estudi dels quinos. A més, el finançament de l'expedició també va patir alguns revessos i, segons expliquen algunes fonts, Tafalla va haver de vendre alguns dels seus llibres d'investigació per a poder engegar l'altre gran projecte de la Corona Espanyola: inaugurar la Càtedra de Botànica en la Universitat de Lima.

 

virreinato_ilustracion_2

 

Després de la mort d'Hipòlit Ruíz en 1816, Pavón va quedar a càrrec de la publicació de la Flora Peruviana et Chilensis, en les adverses circumstàncies del regnat de Fernando VII que tampoc van afavorir el seu desenvolupament. A causa de les seues dificultats econòmiques i també a les seues aspiracions d'introduir-se en els cercles científics europeus, Pavón es va veure obligat a vendre les seues col·leccions a botànics europeus interessats en la flora americana, entre ells al botànic anglés Aylmer Bourke Lambert, traductor de diverses dissertacions botàniques de Ruiz. Més tard, ja a la fi del segle XIX, alguns d'aquests exemplars arribarien a les mans del col·leccionista i arqueòleg Philip Barker.

 

L'herbari de l'Expedició, després de l'espoli de Pavón, va quedar molt dispers per Europa, però la col·lecció principal composta per uns deu mil plecs d'herbari es troba des de 1831 en l'Herbari del Real Jardí Botànic de Madrid, juntament amb la gran col·lecció de dibuixos botànics, uns 2.300 amb les seues corresponents descripcions. Sens dubte aquella va ser una de les aventures botàniques més importants de tots els temps.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà