El Savi Moro

Nascut en la localitat valenciana de Titagües en 1777, Simón de Rojas Clemente és part de la història de la botànica per les seues descripcions naturals, botàniques i agrícoles del sud de la Península, els seus estudis sobre les gramínies, i per ser el descobridor d'una nova espècie, el pinsap.

Simón de Rojas Clemente es va sentir des de jove molt atret per la natura, no obstant açò va ingressar en el Seminari de Segorb als deu anys per motius familiars. Allí va estudiar Humanitats i després va ser enviat a València per a seguir cursant filosofia i altres disciplines pròpies de la carrera eclesiàstica. Però amb la publicació de Observaciones sobre el Reyno de Valencia de Cavanilles el seu interés per la descripció de plantes anà en augment.

 

ROJAS6

Seminari de Segorbe


Als 23 anys va per ingressar al seu Real Jardí Botànic i estudiar botànica, formant-se sota la tutoria de dos grans mestres de l'època, Casimiro Gómez Ortega i Antonio José de Cavanilles. Cap al 1800 coneix a altres dos joves estudiants, Mariano La Gasca i Donato García, amb qui comença a investigar sobre els cereals i les criptògames. Gràcies a aquest interès els tres publiquen el seu primer treball de recerca botànica en 1802, utilitzant diferents col·leccions del Jardí per a establir noves classificacions de molses i falgueres. Un any abans, Simón de Rojas ja havia col·laborat amb Lagasca en el tom V dels Anals de Ciències Naturals que estava promoguent. 

 

ROJAS7

Real Jardín Botánico de Madrid


Després de les seues primeres publicacions es produeix un fet que canviarà la seua vida, és nomenat professor de la Càtedra d'àrab i allí coneix a l'espia, arabista i aventurer Domingo Badia i Leblich, més conegut com Alí Bey. D'origen català, va ser un dels espies més importants dels principis del XIX. Tots dos eren amants de la llengua àrab i de les ciències naturals, i per açò van planejar una expedició als països islàmics apadrinada per Manuel Godoy, primer ministre de Carlos IV, on Badia va anar camuflat com a príncep sirià musulmà.


ROJAS9

A l'esquerra Domingo Badia camuflat i a la dreta Manuel Godoy, Duc d'Alcudia i Príncep de la Pau

Després van viatjar a França on van preparar cadascun un herbari amb espècies franceses i angleses. Durant la preparació del seu viatge, Rojas va classificar més de nou toms d'espècies. De nou a Espanya, Rojas va adoptar la indumentària àrab i va prendre el nom de Mohamed ben Alí amb l'esperança de viatjar amb Badía en la seua expedició, un viagte científic que en realitat no era sinó una estratègia d'espionatge pel nord d'Àfrica planejada per Godoy.

 

Quan es va destapar aquell engany i per a comprar el silenci del científic, Godoy va designar a Rojas la quantitat de 1.500 reals mensuals durant quatre anys, i l'encàrrec d'una obra que prometia ser la de la seua vida, un estudi sobre les produccions i la història natural del Regne de Granada, de forma semblant al que Cavanilles havia fet a València, amb total independència de qualsevol altra autoritat acadèmica i administrativa.

 

ROJAS13

Varietats de vinya a Andalusia

 

Instal·lat a Andalusia, durant quasi dos anys es va centrar a recórrer tots els racons de l'Antic Regne de Granada i la zona de Jerez i Sanlúcar de Barrameda, localitat en la qual va fixar la seua residència per a arreplegar mostres de plantes silvestres i conreades, observant les diferents formes de cultiu i els sòls de la zona, establint els diferents microclimes i estudiant l'adequació de cada planta o cultiu al mitjà natural.

 

ROJAS10

 

L'agricultura científica era un dels seus objectius, així que va publicar diferents articles en el Semanario de Agricultura y Artes dirigit per Francisco Cea. Recopilant-los després crearia la seua obra Variedades de la vid común que vegetan en Andalucía. D'aquesta època són molt famoses les seues excursions per la Regió muntanyenca de Ronda on, segons les cròniques, va descriure per primera vegada una rara i curiosa espècie autòctona de la zona, el pinsap.

 

pinsapo


El Pinsapo o Avet espanyol (Abies pinsapo) és una espècie espontània i endèmica de serres del sud d'Espanya (Cadis i Màlaga).

 

En 1808 Rojas estableix al costat de l'agrònom Esteban Boutelou el Jardí Experimental i d'Aclimatació de Sanlúcar de Barrameda, on va fer classes i va realitzar investigacions sobre les parres. En el seu discurs inaugural Rojas va assenyalar que l'estudi científic de l'agricultura estava en els seus començaments, ja que la meteorologia era primerenca, la química moderna tenia solament uns trenta anys, i l'edafologia consistia tan sols en algunes dades publicades recentment per Alexander von Humboldt. Entre els alumnes de Rojas es trobava María Josefa de la Pedra (Cadis, 1775), una de les poques dones espanyoles científiques del segle XIX.

 

L'esclat de la Guerra de la Independència va fer que els seus ambiciosos plans quedaren trastocats, a causa de problemes polítics va decidir abandonar els projectes científics que li oferia el govern de José Bonaparte i es va allistar en l'exèrcit espanyol com a metge. En els moments de més violència tornà a Titagües, on es va dedicar a tasques científiques i humanitàries intentant recopilar dades per a escriure la història del seu poble natal. Va descriure diferents espècies d'ocells i plantes, i va crear una companyia de teatre aficionat on ell mateix va interpretar alguns papers. 

 

ROJAS11

Voltants de Titagües

 

Quan va acabar la Guerra va tornar a Madrid per a ocupar el càrrec de bibliotecari del Real Jardí, i ser l'editor del Setmanari d'Agricultura en el qual publicaria les seues últimes investigacions centrades en l'estudi de cereals. En 1818 va incloure una descripció de vint espècies de blat en el primer volum de la seua edició de l'Agricultura general, de Gabriel Alonso d'Herrera, i va publicar també estudis sobre el sègol i el cotó.

 

Dos anys després va ser triat en les Corts formant part de les comissions d'Agricultura, Salut i Instrucció Pública. No obstant açò, només va intervenir un vegada en el Parlament per a defensar la creació d'una granja experimental d'agricultura en la seua Sanlúcar de Barrameda. En 1823 va tornar a Titagües per a acabar la seua obra Historia natural de Titagües, on va seguir fent col·leccions de plantes, insectes i animals dissecats, i va començar a estudiar apicultura prenent com a exemple el Manual d'Apicultura General d'Alonso d'Herrera.

 

El Jardí Botànic de la Universitat de València va voler rendir-li homenatge el 1927 per commemorar el primer centenari de la seua mort, instal·lant per encàrrec de Lo Rat Penat una escultura de Rojas al Jardí. Un bust que recentment, el 2011, va ser traslladat a un nou espai junt a la porta principal que li atorga la visibilitat que mereix.

 

ROJAS12

Entrada principal del Jardí Botànic de la Universitat de València

 

Tot i que Rojas Clemente no treballés directament amb el Jardí, si ho va fer amb diferents contribucions a la Universitat de València, i desenvolupà un paper molt important com a naturalista i botànic al territori valencià, sobretot respecte a Titagües, amb qui el Jardí manté una estreta relació de col·laboració per a difondre la figura del científic. De fet, estan preparant de manera conjunta un audiovisual sobre la seua vida que molt prompte estarà disponible.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà