El Jardí dels Apoticaris de Moscou

Com quasi tots els jardins botànics amb diversos segles d'història, el Jardí dels Apotecaris de Moscou va ser a l'origen un hort creat per al cultiu d'herbes medicinals, la preparació de medicines i l'ensenyament mèdic. Avui és la part històrica del Jardí Botànic Lomonósov, un dels més importants de Rússia.

L'anomenat Jardí dels Apoticaris (també Hort de l'Apoticari) va ser construït l'any 1706 per Pedro I, un dels governants més importants de la història de Rússia i l'artífex de la modernització del seu país gràcies a una obertura a occident i a la millora de les relacions internacionals. Pedro I, anomenat el Gran, va exportar al seu Imperi costums occidentals com les expedicions o la creació d'institucions amb finalitats científiques. Al principi, es va instal·lar als afores de la ciutat, però després es va traslladar al centre de Moscou, ubicació que manté en l'actualitat. 

Al principi aquest hort pertanyia als apoticaris de la cort i diuen que era comú veure al Tsar passejant entre els seus arbres. De fet, entre els més antics, que daten del segle XVIII, trobem el salze blanc i un exemplar de làrix, un arbre de la família de les pinàcies i que diuen va ser plantat pel propi Pedro el Gran. 

 

Peter_de_Grote

Pedro I el Gran

 alerce

Làrix

Després de la mort d'aquest, en 1725, l'Hort dels Apotecaris va passar a pertànyer a l'Hospital de Moscou. És en aquesta època quan apareix en escena el que serà el seu primer director general i un dels més il·lustres, el metge i explorador alemany Traugott Gerber, amic personal de Carlos Linneo. Gerber va arribar a principis del segon terç del segle XVIII a Moscou per a ser metge de la cort de la Tsarina Anna. Allí va començar a fer classes en la Universitat, on ensenyava botànica, i va realitzar diverses expedicions per a arreplegar exemplars de plantes per tota Rússia. Gerber va morir precisament en una d'aquestes expedicions realitzada en 1743 durant una campanya de l'exèrcit rus a Finlàndia. 

A la fi del segle XVIII l'Hort dels Botànics va passar a dependre de l'Acadèmia de Medicina i ja a principis del segle XIX, de la Universitat de Moscou, que el transforma en un Jardí Botànic científic, tal i com el coneguem avui dia. En l'actualitat, les sis hectàrees d'Hort dels Apotecaris formen part del gran Jardí Botànic de Lomonósov, de més de trenta hectàrees i dependent de la Universitat de Moscou.

MOSCU-1

BOTICARIOS_VISTA

 

L'esplendor Imperial 
Al segle XIX es produeix el període de màxima esplendor de l'antic Hort dels Apotecaris i ho fa de forma paral·lela a l'auge de l'Imperi Rus i de la dinastia Romanov. La persona que escenifica aquesta època és un altre botànic alemany, Georg Franz Hoffmann. Hoffmann havia sigut director del Departament de Botànica i del Jardí Botànic en la Universitat de Göttingen fins a 1803, any en què es trasllada a Moscou. El seu treball “Flora de Alemania" era molt conegut a Rússia, la qual cosa li va obrir les portes de la Universitat. Hoffmann va ser un destacat professor i conferenciant les xarrades del qual eren escoltades per personatges de la talla de Goethe o Humboldt. Durant la seua estada a Moscou va escriure la major descripció existent del Jardí Botànic de Moscou, "Genera Plantarum Umbelliferarum" publicada en 1816. 

 

hoffmann

Al llarg del segle XIX l'Hort dels Botànics va ser enriquit amb la gran col·lecció privada d´Alexei Razumovskym, aficionat a la botànica i a la recol·lecció i reproducció de plantes pel món. Razumovsky creà als llímits de la seua finca, coneguda com Gorenka, un gran jardí botànic i va construir diversos hivernacles que van arribar a albergar més de 9.000 plantes de tot el món. Aquest jardí privat va ser considerat com el quart més avançat a nivell mundial i una de les meravelles de Moscou, que era visitat per naturalistes i científics de tot el món. Quan els propietaris de la finca van morir les plantes conreades en aquest jardí van ser adquirides pels jardins botànics de Moscou i Sant Petersburg. L'Hort dels Botànics també va incorporar en aquesta època una gran part de l'herbari del Monestir Donskoy, un dels més importants de Rússia fundat en 1591. 

 

MOSCU-3

 BOTICARIOS_CROCOS

Crocs

 BOTICARIOS_TULIPAN

Tulipes

En l'actualitat el Jardí dels Apotecaris incorpora més de 2000 espècies i conserva pràcticament tota l'arquitectura del segle XIX que es va construir en ell, com un pont de fusta, una pèrgola i un gran castell d'argila, a més de diversos hivernacles amb plantes tropicals i subtropicals, que només allí poden suportar les fredes temperatures de Rússia. En els diversos estanys d'aquest botànic hi ha grans tortugues i carpes, però destaca sobretot un d'ells, construït en el segle XVIII a força de diferents capes d'argila en un barranc de l'hort. L'origen d'aquest estany era arreplegar aigua de pluja per al reg de plantes però avui s'ha convertit en la llar de centenars de carpes i carassius.

 

BOTICARIOS_MOSCU3

BOTICARIOS_CARASSIUSAURATUS

Carassius

 

Si caminem pels sinuosos camins de l'antic Hort dels Apotecaris podem trobar plantes de tot tipus, des de les d'ús medicinal que rememoren l'origen d'aquest botànic fins a arbres i arbustos, flora de muntanya, plantes ornamentals o de fruits i col·leccions de tota Europa. D'entre aquestes flors destaquen els maniguets, que formen un autèntic mantell morat o blau que cobreix el jardí a la primavera i que és fonamental com a part d'aquest ecosistema per ser font de nèctar per a insectes i animals. També tenen un lloc destacat les tulipes (hi ha més de 150 varietats diferents en aquest botànic) que representen el Dia de la Victòria, els jacints, els crocs i els roures (Quercus robur Fastigiata) l'exemplar dels quals més antic, diuen, va ser plantat per Hoffmann en 1805.

 

MOSCU-2

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà