Edward Bach i el control de les emocions

Tal volta quasi tots coneguem les anomedades Flors de Bach, però en saben el seu origen? Entre 1926 i 1934 el bacteriòleg i hematòleg anglés Edward Bach va desenvolupar trenta-vuit remeis naturals a força d'essències florals capaces de restituir la pau mental i harmonitzar l'emocions. Una fita dins de la medicina natural. 


Parlar de les Flors de Bach és endinsar-nos en una de les bases més importants de la medicina alternativa, un espai complex situat a mig camí entre la herboristeria i la medicina tradicional. Des que la Teràpia floral de Bach fóra desenvolupada en els anys trenta, han sigut milers les persones que han cregut en els seus principis i que les han usat com un remei no farmacològic per a controlar les seues emocions partint de dues bases: el subjecte principal a guarir és el malalt, no la malaltia, i aquesta ha de ser entesa com un desequilibri emocional que queda reflectit en patologies en el cos físic.

 

FLOR_BACH_roca


L'èxit dels teories d'Edward Bach va fer que les seues essències florals es convertiren en un remei relativament comú, que ha anat guanyant adeptes amb el pas dels anys. El principal motiu de l'acceptació de la Teràpia Floral és que eludeix els elements químics, i es basa en 38 essències florals que Bach va identificar amb estats de desequilibri, inquietud o irritabilitat mental, emocional i sentimental. Els camps energètics, entesos com a espais de control mental dels éssers vius també juguen un important paper dins de la Teràpia, reconeguda com a medicina alternativa per l'Organització Mundial de la Salut en 1976 i com un mètode vàlid, efectiu i natural per a la salut humana. 


No obstant açò, es tracta d'un sistema realment efectiu? La comunitat científica discuteix que les flors de Bach tinguen algun valor terapèutic, per dues raons principalment. Primer perquè les flors van ser seleccionades sense cap criteri racional, és a dir, basant-se en elements màgics. I segon perquè el coneixement científic desenvolupat experimentalment des de la Il·lustració es basa en la interpretació dels fenòmens com a resultat de la interacció física entre els sistemes materials, però la flors de Bach usen dilucions que van més enllà de la divisibilitat de la matèria.

 

bach

FLOR_BACH1

 

D'altra banda, els defensors de la medicina natural asseguren que aquest tractament té molts avantatges. Un dels principals és que és totalment natural i pot ser administrat a tot tipus de persones, i que és holístic, ja que harmonitza tots els plànols (físic, mental, social i espiritual). Però per a una gran part de la població, les Flors de Bach són, simplement, placebos, l'eficàcia dels quals ve lligada a la suggestió.

 

Quin és la base de la Teràpia de les emocions i que flors s'usen en ella? 
A grans trets, el principi curatiu de les Flors de Bach és el de medicina vibracional o energètica, on l'energia de la flor s'obté en extraure l'essència dels pètals per a elaborar els concentrats. Aquesta energia és el que se suposa guareix l'emoció negativa o el malestar emocional. Segons Bach, l'objectiu final de la seua teràpia era portar a l'individu cap a la pau i l'harmonia interior. 

 

FLOR_BACH_castaoindias

Castanyer roig

 

Les flors de Bach no són un remei científic, més aviat poden definir-se com un remei metafísic i espiritual, doncs el seu autor estava convençut que la medicina convencional enverinava amb medicaments de base química o mutilava amb cirurgies, i ell estava convençut que la malaltia és producte d'un conflicte entre l'ànima i la personalitat, per tant, l'estat mental i emocional del pacient és el que produeix la malaltia. 

 

FLOR_BACH_escaramujo

Gavarrera


Format en biologia i bacteriologia, Edward Bach començarà a desenvolupar la seua teoria després de llegir el Organon de Hanhemann, un dels documents centrals de l'homeopatia. Decidit a compenetrar-se al màxim amb la naturalesa, Bach va triar que les flors anaren amb el seu sistema de cura. Va seleccionar una sèrie de flors, els pètals de les quals col·locava en la seua llengua per a percebre els efectes que tenien, segons ell, sobre el seu estat emocional. Basat en el seu propi estat d'ànim i en la seua millorança en realitzar aquest experiment, el doctor Edward Bach va concloure que existien 37 flors capaces de guarir els set desequilibris de la ment, i l'aigua de roca, en la qual les flors han de bullir (segons Bach, no s'extrau el principi actiu directament de la flor) que es converteix en l'element número 38. 

El Dr. Bach va dividir el seu sistema en 7 grups emocionals: desequilibri emocional, por, incertesa, hipersensibilitat, sentiment de solitud, cansament i preocupació. Per a aplicar els remeis florals en el tractament d'una determinada malaltia és necessari detectar aquells estats emocionals negatius que la persona experimenta (por, depressió, ansietat, apatia, agressivitat, odi...) amb la finalitat de seleccionar l'essència floral més apropiada per al seu cas, ja que cada flor serveix per a tractar un estat emocional negatiu diferent. 

 

FLOR_BACH_violetaagua

Violeta d'aigua

Entre les Flors de Bach trobem el faig (per a persones intolerants), la ceratostigma ( per a combatre la indecisió), el brot de castanyer (per a convidar a la reflexió), la vidalba (que s'aplica per a combatre l'evasió de la realitat), l'om (per a l'estrès), la genciana de camp i la mostassa (per a pal·liar el pessimisme i la depressió), l'olivera (per a combatre l'esgotament físic i mental) o la civada silvestre (que afavoreix la motivació).

 

Qui va ser el doctor Edward Bach?
Encara que haja passat a la història com el creador d'un dels majors promotors de la medicina alternativa del segle XX, la veritat és que Edward Bach va ser també, com a científic, un home avançat al seu temps en camps com la biologia i la bacteriologia. Va nàixer en Montseley, prop de Birmingham, al setembre de 1886. Va començar els seus estudis de medicina en 1906 en la Birmingham University, per a traslladar-se més tard al University College de Londres, on va completar els seus estudis en 1912. En 1916 va ser nomenat director de bacteriologia en l'Hospital Mèdic de Londres. 

 

FLORES_BACH


Bach s'havia lliurat de combatre en la I Guerra Mundial per un problema de salut. No obstant açò, va participar en moltes cures dels ferits, centrat en les seues recerques sobre les vacunes, que compaginava amb el seu treball en l'hospital. En 1917 va patir un col·lapse per una severa hemorràgia i, després de l'operació, li van dir que li quedaven tres mesos de vida. Quan va poder, va tornar al seu treball convençut que havia de fer alguna contribució a la medicina, però amb el pas dels mesos, va comprovar que se sentia cada vegada més fort i que el seu treball li donava forces per a seguir, per la qual cosa va començar a vincular les malalties físiques amb l'estat d'ànim. 

La seua recerca sobre les vacunes anava bé, però malgrat açò el Dr. Bach se sentia insatisfet amb la forma en què s'espera que els metges es concentren en les malalties i facen cas omís de la persona íntegrament. Va ser llavors quan va decidir acostar-se a l'homeopatia, una disciplina que li semblava més humana que la medicina tradicional. Bach anhelava trobar cada vegada més remeis purs i menys depenents de la química i la intervenció humana per a guarir la malaltia. Donat que desde sempre s'havia considerat un autèntic naturalista, va viatjar a la seua terra natal, Gal·les, i va començar a recol·lectar en els seus camps i prats flors amb l'esperança que es convertiren en un nou objecte d'estudi i que proporcionaren remeis suaus i per res nocius per a l'home, però igualment efectius. 

 

BACH2

The Bach centre, Oxfordshire


Quatre anys després de començar a desenvolupar la seua teoria, en 1930 va decidir abandonar la seua clínica homeopàtica de Londres i es marxà definitivament a Gal·les, on esperava poder desenvolupar el seu nou sistema de medicina natural. S'emportà al seu assistent, una radiòloga anomenada Nora Weeks, qui es convertirà en la seua principal companya de recerca. Durant els següents quatre anys, la seua vida va seguir un patró estacional lligat a la seua recerca: de primavera a estiu dedicat a cercar i preparar els remeis, i en l'hivern ajudant i assessorant als que li consultaren. La majoria dels hiverns els va passar en la ciutat costanera de Cromer. 

En 1934, després de quasi una dècada d'assajos i formulacions, i de provar amb milers de plantes en brut, Edward Bach va trobar el remei que cercava, va seleccionar una sèrie de plantes relacionades amb set estats mentals o anímics. Es va adonar que en tractar les personalitats i sentiments dels seus pacients, les seues dissorts i sofriments físics s'alleujaven de manera natural, en desbloquejar-se el potencial de curació dels seus cossos, permetent que tornara a funcionar novament. 

 

{hwdvideoshare}id=97|width=560|height=340{/hwdvideoshare}


En 1934 el Dr. Bach i Nora Weeks es van mudar a una casa anomenada Mount Vernon en el poble Brightwell-cum-Sotwell de Oxfordshire. En els camins i en els camps va trobar els remeis restants que necessitava per a completar les sèries. Aleshores el seu cos i la seua ment estaven en tal grau de sincronia amb la seua obra, que patiria l'estat emocional que necessitava guarir i provaria les plantes i flors fins a trobar la que li ajudaria. D'aquesta manera, a través d'un gran sofriment i sacrifici personal, va completar l'obra de la seua vida. Un any després d'anunciar que la seua recerca sobre els remeis havia conclòs, va morir. Va ser al novembre de 1936. Edward Bach tenia 50 anys i havia aconseguit sobreviure quasi 20 anys a tots els pronòstics dels metges.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà