Un botànic en Al-Andalus

Ibn al-Baitar va ser un farmacèutic i botànic andalusí autor del Llibre de medicines i productes alimentaris simples, un dels tractats botànics més utilitzats en l'Edat Mitjana.

Aquest estudiós de les plantes, considerat com un dels grans científics d'Al-Andalus durant l'anomenat Segle d'Or de la revolució agrícola als països musulmans, fou comunament conegut com Ibn al-Baitar (el fill del veterinari), tot i que en realitat el seu nom era Diya al-Din Abu Mohammad Abd Allah ibn Ahmad al-Malaqí (el malagueny) i al-Nabatí (el botànic). Fou tant el seu coneixement que fins i tot algunes fonts asseguren que Menendez Pelayo el considerava el Dioscórides espanyol.

 

Nascut a la ciutat andalusa de Màlaga a la fi del segle XII, va estudiar amb el botànic Abu al-Abbas al-Nabati i fou amb ell que va començar a col.leccionar exemplars de plantes de tot Espanya i a desenvolupar aquest interès pel seu entorn. Ja al 1219, Ibn al-Baitar va deixar viatjà per recollir plantes i recorregué el nord del continent africà des del Marroc fins a la província d'Anatòlia. El 1224, va entrar al servei del sultà ayyubí Al Kamil, i va ser nomenat cap del seu herbolari. Tres anys després Al Kamil va estendre la seva dominació a Damasc, i Ibn al-Baitar el va acompanyar, el que li va brindar l'oportunitat de recollir plantes a Síria. Les seves investigacions sobre les plantes s'estengué sobre una vasta àrea incloent Aràbia i Palestina. Va morir a Damasc el 1248.

 

ibnal2

Estàtua d'Ibn al-Bayt a Benalmádena, considerada per alguns com la ciutat natal del botànic

 

Ibn al-Baitar està considerat com un dels autors més importants del seu temps, sobretot per la seva primera obra, Al Gami 'li mufradat al adawiya wa al agdi (Llibre de medicines i productes alimentaris simples), una de les majors compilacions de botànica en la història i llibre de referència per als botànics europeus fins al s. XIX. Es tracta d'una farmacopea (enciclopèdia farmacèutica) amb informació sobre unes 1.400 plantes, aliments i medicaments, dels quals 300 eren descobriments propis.

 

A més aquesta obra, traduïda al llatí en 1758,  també és una important compilació de referents anteriors al seu treball, i es recullen els descobriments d'altres 150 autors àrabs, així com altres 20 autors grecs. Pel que fa a la seua segona gran obra, és una enciclopèdia de la medicina islàmica que incorpora el seu coneixement de les plantes per al tractament de diverses malalties, incloses les relacionades amb el cap, l'oïda i els ulls. Finalment, en total són onze els tractats que se li atribueixen, entre els que trobem informació no només de medicaments i aliments sino també sobre verins o minerals.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà