Asa Gray, el defensor de Darwin a l'altre costat de l'Atlàntic

El botànic i naturalista nord-americà Asa Gray va ser el millor aval de les teories de Charles Darwin a l'altre costat de l'Atlàntic. El seu nom també s'associa amb l'Evolució Teista, una de les tres majors teories mundials sobre l'origen de la vida juntament amb l'Evolució i el Creacionisme.

La Teoria de l'Evolució de Darwin publicada en 1859 va suposar un canvi en la mentalitat i en la forma d'entendre el món que alguns es van negar a acceptar perquè posava en dubte qüestions filosòfiques, religioses i morals inqüestionables fins aquell moment. La nova teoria va obrir molts debats a banda i banda de l'Atlàntic. En el Nou Món aquests debats van estar protagonitzats per dos científics que gaudien de notable reconeixement i autoritat: el botànic Asa Gray i el zoòleg Louis Agassiz. 

L'amistat entre els dos va començar quan Agassiz va arribar a Estats Units en 1842 per a impartir uns cursos zoologia a Boston i estudiar la història natural i la zoologia d'EUA. Agassiz prompte va entrar en contacte amb Gray, coneixedor dels seus treballs sobre mol·luscs, glacials i invertebrats, qui no va tardar a presentar-ho en els cercles intel·lectuals i científics del país com una eminència nouvinguda des de Suïssa. Amb el temps, Gray va avalar l'entrada d'Agassiz com a professor del departament de Zoologia i Geologia de la Universitat d'Harvard, on ell mateix treballava.

 

ASA_GRAY_GRAYVSAGASSIZ

Esquerra: Asa Gray. Dreta: Louis Agassiz


No obstant, a principis de la dècada de 1850 la relació entre tots dos va començar a torçar-se. En un país a la vora de la guerra civil en el qual les qüestions sobre l'esclavitud i la raça estaven a l'ordre del dia, les seues postures no podien ser més contràries: Gray advocava per una visió que conjugava les seues creences religioses amb els recents avanços científics i que parlava d'un origen comú de la humanitat, Agassiz argumentava científicament teories racistes sostenint que les diferents races havien sigut creades per separat. Aquelles diferències van convertir les seues postures en irreconciliables. A açò es va unir que Gray va començar a intercanviar correspondència amb Charles Darwin de forma habitual. 


Gray i Darwin s'havien conegut a Londres l'any 1839, quan Gray va realitzar una visita a sir William Hooker, qui en aquell moment era director del Real Jardí Botànic de Kew. Per la seua banda Charles Darwin, que havia prestat especial atenció a la distribució de les espècies d'animals, també estava convençut que un estudi de la distribució geogràfica de les plantes podria revelar molt sobre la dinàmica de l'evolució. La connexió entre Gray i Darwin va ser immediata des del principi i al llarg dels anys següents tots dos científics van intercanviar cartes de forma esporàdica per a compartir coneixements i idees i intentar resoldre alguns dubtes que tots dos compartien. 

 

ASA_GRAY_WILLIAMHOOKER

Esquerra, el botànic Sir William Hooker. A la dreta, Asa Gray de jove

Gray va publicar en 1848 el seu gran llibre Manual of the Botany of the Northern United States, from New England to Wisconsin & South to Ohio & Pennsylvania Inclusive (conegut popularment com Gray's Manual), el manual sobre botànica més complet de la seua època i que a dia és un referent de la botànica i la història natural d'Amèrica del Nord. Anys abans, en la dècada de 1840, havia establit curioses relacions entre la vegetació d'Amèrica del Nord i de l'est d'Àsia, especialment de Japó, on poden trobar-se gran quantitat d'espècies endèmiques. Aquest tema interessava molt a Darwin. 

En 1855 Charles Darwin va escriure a Gray demanant-li ajuda per a resoldre alguns problemes de distribució de plantes. Arran de les preguntes que Darwin li plantejava, Asa Gray va començar a considerar els possibles vincles entre la distribució d'espècies i la seua variació i evolució. Totes les seues idees sobre aquest tema eren compartides amb Darwin, i es van convertir en informació indispensable perquè aquest poguera elaborar la seua teoria de l'evolució. Finalment, en 1857 i dos anys abans de publicar la seua teoria, Darwin va enviar a Gray una carta en la qual li confessava les seues idees sobre l'evolució de les espècies. D'aquesta forma Gray es va convertir en la tercera persona del món a conèixer aquest revolucionari ideari plantejat per Darwin i en la segona a indagar sobre el concepte de la selecció natural, que acceptaria des del principi com a veraç però amb alguns matisos.

 

ASA_GRAY_darwincorrespondence_nytimes

Imatge: New York Times

 

La unió de ciència i religió
Fill d'un adober, Asa Gray va nàixer a París en 1810. Sent un bebè, el seu pare va emigrar a EUA, on es va convertir en un colon acomodat. Rosteix, primogènit de vuit germans, va descobrir sent jove la seua passió per la botànica. Als divuit anys ja estava estudiant en una escola mèdica de Fairfield (Nova York) ja que igual que molts altres científics i naturalistes de la seua època va estudiar primer la carrera de medicina. Una vegada doctorat, va viatjar a Europa, la qual cosa li va permetre conèixer a alguns importants botànics d'Anglaterra, França, Àustria, Suïssa i Alemanya. En aquest viatge també van començar les seues bones relacions amb la família Hooker i especialment amb un fill de la seua edat, Joseph, que durarien fins al final de la seua vida. A la seua volta a EUA Gray va publicar juntament amb el botànic John Torrey, que havia sigut el seu mentor, la primera flora completa d'Amèrica del Nord (1838-1843). Aquesta gran obra va permetre a Asa Gray ser nomenat encarregat del Lyceum of Natural History de Nova York. Després, va ser Catedràtic d'Història Natural a Harvard (des de 1842) i encarregat de l'herbari de Cambridge, creat per ell mateix i que va arribar a convertir-se en el major i més valuós del seu país. 

 

asa_gray_605

Asa Gray és un dels botànics més importants de tots els temps. El Asa Gray Award és el major guardó de la Societat Nord-americana de Taxònoms Vegetals. Aquest premi va ser constituït en 1984 per a guardonar a qualsevol botànic viu pels assoliments de la seua carrera

Al llarg de la seua carrera Rosteix Gray va escriure nombrosos llibres i articles que no solament van tenir gran importància a nivell taxonòmic sinó que van servir per a popularitzar l'estudi de la botànica. El seu treball més destacat és Manual de Botànica del nord d'Estats Units, utilitzat per diverses generacions de botànics. Altres obres destacables de Asa Gray són Elements de Botànica (1836), Texts botànics (1842; titulat en la seua revisió posterior Botànica estructural, 1879), Com creixen les plantes (1858), Com es comporten les plantes (1872) i Darwiniana (1876), una col·lecció d'assajos en els quals defensa la teoria de l'evolució de Darwin i publicats com a col·lecció poc abans de la seua mort. 

 

ASA_GRAY_DARWINIANA

Una de les majors característiques de Gray és que va ser un home extremadament religiós, cosa que molts no poden unir a la seua fervent defensa de les teories Darwin. No obstant, per Rosteix Gray la botànica era una part més de la revelació divina de la mateixa forma que la fe i el saber eren segons el seu punt de vista camps independents que tenien poc en comú. Gray també va saber relativitzar alguns dels postulats de Darwin acomodant-los a les seues creences. Per exemple, pel que fa a la selecció natural, va rebutjar la seua explicació per a parlar d'organismes que funcionen intel·ligentment perquè estava convençut de la singular posició espiritual de l'home entre la resta de les criatures. Aquests matisos fan que alguns consideren a Gray com el màxim representant de la l'evolució teista, una teoria que accepta l'existència d'uns mecanismes evolutius naturals (selecció natural) triats per la providència divina perquè es produïsca l'evolució de les espècies. Per a Asa Gray Déu no actua de forma directa sobre la naturalesa sinó que es val de causes per a fer-ho.

 

Article relacionat:

How Charles Darwin Seduced Asa Gray

Més info:

http://www.darwinproject.ac.uk/

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

FaLang translation system by Faboba