Alexander von Humboldt, l'investigador polifacètic

Apassionat de la botànica, la geologia i la mineralogia, d'ell va dir Simón Bolívar que era el descobridor científic del Nou Món i que havia donat a Amèrica "una cosa millor que tots els Conqueridors junts".

 

 

El seu primer treball fou un curiós anàlisi sobre flora subterrània donat que treballava com Superintendent de Mines després d'haver estudiat durant dos anys en l'Acadèmia de Mineria de Freiberg però la seua gran passió era la botànica. Així, ja en els seus primers anys de formació va entrar en contacte amb naturalistes i botànics de gran prestigi com Blumenbach o Willdenow.

 

Amb 28 anys, se centrà en la seua segona gran passió, l'astronomia, i abandonà el seu treball en l'administració per encarregar-se de la gestió del patrimoni familiar, abandonant més tart la seua Alemanya natal per instal·lar-se a París. Allí coneix notables científics com Cuvier, Laplace, Berthollet i Delambre i decidirà invertir part de la seua fortuna en viatges per a la investigació i en publicacions. Allí també coneix al que serà el seu millor aliat i company de viatge, el botànic i cirurgià Aimé Bonpland, amb qui viatjarà a Espanya per entrevistar-se amb el rei Felipe IV i sol·licitar a la cort d'Aranjuez un permís per viatjar a les colònies espanyoles a Amèrica. Així, el 5 de juny de 1799 partí del port La Corunya la corbeta "Pizarro", destí: les costes de Veneçuela.

 

Una de les primeres missions al Nou Continent fou l'exploració de la famosa Cova del Guácharo a 472 metres de profunditat, que convertí  a Humboldt en el precursor de l'Espeleologia científica d'Amèrica Llatina. Però també important per a l'ornitologia en descobrir allí un nou gènere i espècie d'au: Steatornis caripensis, popularment coneguda com "Guácharo".

 

pajaro

 

 

I les expedicions es succeïren, per exemple el viatge per l'Orinoco el portà fins al llogaret de Sant Carlos del Riu Negre, el punt més austral de Veneçuela i una de les zones més interessants del planeta des del punt de vista climatològic. Allí, on convergeixen els vents alisis i es formen les anomenades "calmes equatorials" que originen gran inestabilitat atmosfèrica i marcada nuvolositat i pluviosidad, Humboldt feu importants observacions sobre la massa d'aire equatorial i aportà valuoses dades per al coneixement de la mateixa.

 

Al llarg dels seus viatges per tota Amèrica Llatina Bonpland i Humboldt van recol·lectar nombroses plantes i van estudiar més d'un miler d'espècies. Humboldt també esva interessar molt en la distribució geogràfica i altitudinal de les plantes (Fitogeografia). Els seus estudis es repartíren entre botànica, geologia, zoologia, geografia, cartografia, climatologia, astronomia i ecologia. 

 

ruta

 

L'any 1804 Humboldt coneix a Simón Bolívar, amb qui va conrear una gran amistat que es va mantenir fins a la mort del 'Libertador'. Després d'instal·lar-se a Alemanya, fou convidat pel Tsar de Rússia per visitar el seu país i des d'allí emprendria la que seria la seua última gran expedició, travessant tota Rússia per Sibèria fins a la frontera amb Xina al llarg d'un any. Comparà els aspectes geogràfics dels dos continents i recomanà que s'establiren estacions meteorològiques en tot el país. Les dades recopilades van servir a Humboldt per desenvolupar el "principi de continentalitat", una teoria segons la qual que les regions interiors dels continents tenen climes més extrems a causa de l'absència de la influència moderadora de l'oceà.

 

{hwdvideoshare}id=13|width=|height={/hwdvideoshare}

 

En el plànol divulgatiu, des de 1807 fins a 1834 Humboldt es va dedicar a la redacció en més de 30 volums dels seus viatges per Amèrica. Tot i l'estat de les seues finances, pels seus viatges i publicacions, encara tenia una gran obra en ment per publicar: COSMOS, un llibre que representa una síntesi filosòfica de tots els coneixements del seu temps. L'obra es començà a escriure al 1834 i estava organitzada en cinc volums. El científic morí un any abans que es publiqués l'últim. 

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà