10 anys de Patrimoni Arbori Monumental

El passat dia 10 de maig el Jardí Botànic va acollir la jornada de celebració del desè aniversari de la Llei de Protecció de l’Arbrat Monumental de la Comunitat Valenciana i així us ho resumim en aquestes línies.

Des de 2006 la Llei de Protecció de l’Arbrat Monumental (4/2006) ha protegit exemplars arboris com si d’escultures es tractés. Durant una dècada, el Catàleg d’Arbres Monumentals ha crescut i per això, Antoni Marzo, Director General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental, va destacar el caràcter viu d’aquest catàleg que hui dia contempla 800 exemplars.

 

I és que aquestes escultures vives són irrepetibles i úniques, en paraules d’Ana Ibars, que durant la jornada va presentar les 25 col·leccions de plantes vives del Botànic, entre les quals hi ha 33 arbres monumentals.

 

Però, com es protegeix un arbre?
Primer, cal diferenciar entre dos tipus de protecció, la genèrica i la protecció expressa. El 80% dels arbres del Catàleg es troben baix el paraigua de la protecció genèrica que inclou els exemplar amb més de 350 anys, 30 metres d’altura i 6 metres de perímetre (a una distància de 1,3 metres d’altura des del sòl).

 

CiFH31uXIAAZbET

 

La protecció expressa no està tan definida però la Generalitat Valenciana ha redactat un Decret de Desenvolupament de la Llei d’Arbres Monumentals amb què està previst que, en 2016, els conceptes “monumental” i “singular” queden fixats i ben descrits. No obstant, la protecció expressa sí ha acabat de perfilar la classificació coneguda com “Arbre Monumental d’Interès Local” amb la qual, l’Ajuntament implicat haurà d’emetre un informe tècnic i si a més, l’arbre es troba en un terreny privat caldrà informar el propietari de la parcel·la.

 

Cada Ajuntament s’encarrega de la protecció dels seus arbres en coordinació amb la Conselleria competent. Aquesta protecció comporta algunes prohibicions com ara el transplantament de l’exemplar, el comerç o malmetre l’entorn. D’altra banda, la poda, el conreu o els treballs tradicionals sí que són compatibles amb aquesta figura de protecció. A més, si l’arbre mor la seua llenya podrà ser utilitzada. Cal destacar que, l’àrea que volta l’arbre queda, també, baix protecció legal. Aquesta àrea abasta 10 metres de perímetre al voltant de l’ombra de la copa.

 

costa 6

Dendrocalamus giganteus. Jardí Botànic de la Universitat de València

 

El futur d’aquesta llei pretén la ampliació del catàleg i la millora en les tècniques i recursos dedicats a la datació i la identificació dels arbres a través de la vinculació a un GIS i la valoració i estudi permanents de les actuacions i dels exemplars mateixos.

 

Els arbres monumentals del Jardí Botànic
Recentment, el Jardí Botànic ha publicat el monogràfic dedicat a l’arbreda monumental que ja us presentàvem fa unes setmanes. En aquesta obra, José Plumed i Manuel Costa aporten informació detallada sobre l’ecologia, distribució, usos i la localització exacta en el Jardí. I així ho van fer també durant la jornada: acompanyaren els visitants per explicar algunes curiositats sobre els nostres monuments.

 

Isabel Mateu, Manuel Costa i José Plumed. Ells ens presenten 'Les palmeres', 'Els cítrics' i 'Arboreda monumental', tres llibres de la col·lecció "Monografies Botàniques"

 

Al mateix temps, Julio Martos (VAERSA) va explicar algunes tècniques i materials necessaris per a la conservació de l’arbrat en altura i de la mateixa manera, els assistents presenciaren una poda en directe gràcies a Luís Blas i Marta Muñoz.

 

2

Luís Blas i Marta Muñoz durant la demostració de poda en altura


Jaime Güemes, el conservador del Jardí, ens va oferir una visió històrica de la gestió de l’arbrat monumental del Jardí des de José Pizcueta i Donday (València 1792-1870), metge i botànic que va obtenir la càtedra de Botànica i va ser nomenat director del Jardí Botànic (1820-1867). Pizcueta va refer les destrosses produïdes per la Guerra de la Independència.


Amb l’arribada de Manuel Costa en 1987 s’iniciaren les obres de remodelat del Botànic i la construcció de l’edifici d’investigació a través del qual s’accedeix. Així van passar 150 anys sense intervenir els arbres, fet que no els va beneficiar. En la dècada dels 80 la premsa va recollir caigudes i trencament de branques: el cicló Hortènsia va malmetre el Quercus macrocarpa en 1984, anys després, la Zelkova també va caure. Davant aquesta situació decadent, i amb Manuel Costa a càrrec de la direcció del Jardí s’iniciaren les obres de recuperació i millora del reg que també van tindre, col·lateralment, conseqüències negatives per a alguns exemplars.

 

3

Essquerra: material per a la poda en altura. Dreta: exemplars de Quercus macrocarpa del Botànic


Just un any abans de l’arribada de la Llei de Protecció de l’Arbrat Monumental, el Jardí va ser declarat Bé d’Interès Cultural (2005), fet que tampoc implicava la protecció expressa dels arbres. Hui dia, 10 anys després, el Jardí rep 200.000 visitants anuals i el 5% del nostre arbrat pateix senescència la qual cosa fa de la seguretat el principal objectiu de les tasques d’arboricultura i prevenció. D’altra banda, la biodiversitat és un valor inherent al Jardí per la qual cosa, moltes espècies sols tenen un sol representant en les nostres col·leccions i això acusa la pèrdua.


Sembla un signe i viu com una rata, què és?
Parlem de les palmeres! Quin paper juguen pel que fa als arbres monumentals? Santiago Uribarrena del Ajuntament de València, ens va donar a conèixer la problemàtica principal d’aquests exemplars. Més enllà del morrut roig, la fractura de les palmeres representa un perill evident per a la ciutadania degut la seua imprevisibilitat.

 

ap 70

Col·lecció de palmeres del Botànic

 

El vent, la càrrega en la copa, la gestió i els danys previs són alguns dels factors que poden provocar el trencament de les estípits. Així, donant prioritat a la seguretat, el ponent destaca la importància de la realització de fitxes de risc en permanent revisió, la col·laboració amb Conselleria, la millora de la terminologia i la senyalització de l’entorn d’aquestes palmeres així com la geo-localització i la inclusió en el catàleg de les palmeres multicaules.


Per acabar, recordarem les paraules de Ramon Mampel, secretari general de la Unió va posar en peu l’auditori recordant la feina que durant dècades el llauradors del Mestrat han dedicat les seues vides i esforços a protegir i defensar les oliveres mil·lenàries com autèntics “guerrers i guardians”.

 

En definitiva, una jornada plena de reflexions i d’un sentiment generalitzat de respecte pel medi ambient i de l’ús de l’arbre com a símbol de l’estima que el nostre entorn mereix.

 

Jornada Organitzada per...
Generalitat Valenciana, CIEF, Ajuntament de València, Jardí Botànic de la Universitat de València, VAERSA.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.