Botànics
Christopher Field: en les fronteres del canvi climàtic
10.02.14 Escrit per Revista Espores. La veu del Botànic
Cristopher Field, biòleg, desprésd'anys d'estudis a arribat a la màxima de que una gestió adequada dels ecosistemes contribueix a mitigar el canvi climàtic, i li ha valgut el reconeixement de la comunitat científica internacional gràcies al Premi Fronteres del Coneixement 2013 en canvi climàtic. La conseqüència no seria només llevar-nos part de culpa, també mirar la forma de com encarar aquest nou repte.
El Botànic de Montreal, el cor verd de Canadà
27.01.14 Escrit per Revista Espores. La veu del Botànic
En Espores recorrem els Botànics de tot el món, però no volem oblidar-nos d'aquells que tenim més a prop. Us presentem el Jardí Botànic d'Olarizu (Vitòria-Gasteiz), una nova i jove institució botànica que se suma al reduït nombre d'existents al nord peninsular, amb l'objectiu de contribuir a l'estudi i la conservació de la seua biodiversitat vegetal.
El Marquès, el terratrèmol i el jardí botànic
05.01.14 Escrit per Revista Espores. La veu del Botànic
Biòloga marina i ecòloga, Rachel Carson està considerada com una de les ments percusores del moviment ecologista i impulsora fonamental de l´ecofeminisme. El seu llibre Primavera silenciosa es va convertir en el seu moment en la principal rèplica per a aquells que defensaven la contaminació baix el pretext del progrés.
Com quasi tots els jardins botànics amb diversos segles d'història, el Jardí dels Apotecaris de Moscou va ser a l'origen un hort creat per al cultiu d'herbes medicinals, la preparació de medicines i l'ensenyament mèdic. Avui és la part històrica del Jardí Botànic Lomonósov, un dels més importants de Rússia.
El passat 1 de desembre el Jardí Botànic dedicà el dia a un metge i botànic valencià en el bicentenari de la seua mort. Un botànic però, molt important per al Jardí, donat que fou el seu primer director a l'emplaçament actual, un racó al centre de la ciutat que per contra el 1805 era als afores, al conegut com Hort de Tramoieres.
En moltes ocasions la història ens parla de jardins que es converteixen en el somni i la passió dels homes. Els Jardins de Majorelle, en Marràqueix, van anar el somni de dos d'ells: el pintor Jacques Majorelle i el dissenyador Yves Saint Laurent, qui els va recuperar en els anys 80 per a donar-los anys després a la ciutat marroquina.
Les crisis de les taifes sorgides després de la descomposició del califat de Còrdova, prompte s'aguditzaren amb les importants pèrdues territorials de la segona meitat del s. XI, començant el declivi de l'hegemonia Andalusina en la Península Ibèrica. Aquest és l'escenari en el qual l'agrònom Ibn Bașșãl treballarà i compondrà el seu tractat d'agricultura Kitãb al- Qașd wa-l- bayãn.
