Verdures astronautes?

Una recerca de la perfecció botànica entre les estrelles, així han definit alguns el projecte xinés de portar llavors de fruites i verdures a l’espai per a que muten i cultivar les noves varietats a la Terra. No és ciència ficció.

 

Doncs si, resulta que si a una estació espacial, a banda d’algun astronauta aïllat i aparells científics complicats, envies un bon grapat de llavors d’algunes verdures i fruites, aquestes sofreixen determinades mutacions i, en tornar, es poden estudiar les varietats que han aparegut. Amb quines sorpreses ens podem trobar? Entre altres, que els productes que obtinguem siguen més grans i de major pes.

 

NASA

"Semilleros" al laboratorio en ISS (NASA)

 

La Unió Soviètica i els Estats Units ja havien fet experiments semblants amb una finalitat diferent, observar com es podrien cultivar les nostres plantes a altres planetes. Però a l’actualitat és la Xina, a través de l’Acadèmia Xina de Ciències Agrícoles, qui està desenvolupant amplament aquestes investigacions. I és que sembla ser que el motiu principal és la dependència del país, que compra més de la meitat de les llavors que cultiva, davant la forta demanda de producció per alimentar una població que no para de créixer.

 

Posar les llavors en òrbita, millorar-les i produir-les de nou

Va ser al 87 quan s’enviaren llavors en un satèl·lit i en tornar s’observaren mutacions en un 10% d’elles, a causa de les radiacions còsmiques, l’absència de gravetat i el canvi de camp magnètic. Així que la idea no va tardar en aparèixer, tal volta es podrien aprofitar aquestes mutacions per generar varietats millorades de certes espècies de fruites i verdures.

 

 

VERDURAS2

Diferents missions espacials xineses amb les diferents llavors enviades

 

Podem pensar que en eixe moment les fantasies que els passarien pel cap serien infinites. Fruits més nutritius, major nombre de fruits a una mateixa planta, doblar les mides, noves propietats... un ventall de possibilitats quedà obert.

 

Així, el 2006 es llançà la primera missió espacial, amb 2000 tipus de llavors, destinada a investigacions agrícoles. Des d’aleshores, i amb més de 20 experiments, s’ha treballat sobre 70 plantes i 400 varietats de llavors. Amb ells s’han aconseguit plantes amb fruits més grans, amb canvis pel que fa el color i la forma, i fins i tot una major resistència a certes malalties.

 

Ara bé, no tot allò que torna de l’espai funciona ací o te alguna aplicació pràctica. De fet, cal un llarg treball de laboratori pel que fa a les mutacions que han aparegut, i moltes proves de cultiu per saber si són viables, en el sentit de si les varietats germinen o són comestibles.

 

VERDURAS3

Tomaques espacials


A més, no podem pensar que tots els canvis que sofreix un fruit poden ser positius. Què passaria si les tomaques adquiriren un sospitós color blau o els cogombres tingueren forma de carabassa? Els compraria algú? I què fem amb una pebrera de 15 quilos? Com la manipulem i la transportem?

 

Una vegada complerts tots els passos, aquelles varietats que es consideren aptes per al consum es comercialitzen. De fet, els xinesos ja estan consumint aquestes verdures espacials.


La situació actual i la controvèrsia

Anhui Gold Land Agriculture, una de les empreses distribuïdores d’aquestes verdures defèn, com no, el seu producte. Argumenten sobre els avantatges que s’obtenen respecte a les varietats tradicionals, i que treballen igual que ho feien abans els camperols amb la seua selecció natural de llavors de les varietats de plantes millor adaptades a les seues condicions. Tot amb la diferència de que aquest procés s’accelera a l’espai, les mutacions són molt més ràpides, i així es garanteix una gran producció per cobrir l’ampla demanda.

 

7934468282_9353ea6446_o

Varietats cultivades ja a la Xina

 

Però tot i que les empreses asseguren que totes aquestes verdures són perfectament aptes per al consum, i que passen estrictes controls de la FAO i la OMS, no porten cap etiqueta que les identifique, i això genera desconfiança. Igual que la originalitat en les formes i colors tampoc no agrada als consumidors. A més, fora del país els científics pensen que la manipulació genètica és més eficaç que aquestos experiments, els quals consideren que fins i tot podrien portar un risc, un risc, això si, que no acaben de definir.

 

El que és cert és que diuen que som la primera generació que tenim ja les eines per eradicar la fam a la Terra, i que si no es fa és per decisions econòmiques i polítiques, qui sap si ací podria estar una de les solucions, encara que vinga de l’espai.

 

Però no són les úniques…

Hi ha altres plantes que podrien considerar-se també totes unes aventureres de l’espai exterior, les que participen d’una investigació per portar-les a les missions i així aprofitar-les com aliment i com a recicladores del diòxid de carboni. En això treballen la NASA, la Estació Espacial Internacional ISS, i l’Agència Espacial Europea ESA.

 

HUERTO

Prototip d'hivernacle


Així, els estudis se centren en aprendre del creixement de les plantes en les condicions de les naus, pel que fa a l’acceleració, la gravetat, la temperatura, la composició de l’atmosfera, la il·luminació i la limitació de l’aigua. Està previst que els astrònoms es formen en aquest sentit i puguen afegir el cultiu i la jardineria a les seues activitats diàries, per obtenir una ambient “sostenible, fiable i econòmic” on estar. Mai els astronautes havien estat tan ecològics.

Eva Pastor

Responsable de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic UV
M'agrada la música, els llibres, viatjar, escriure, la divulgació científica i anar al cine amb totes les conseqüències; fer cua, menjar monges... Em diverteix ordenar amb els meus fills la col·lecció de cotxes de Cars. Mai he comprès les regles del tenis i m'esmussa tallar la pizza amb forqueta i ganivet.

Mitjà