Suro, el cor de la surera

El suro és l'escorça de la surera, la capa externa i gruixuda que cobreix el tronc i les branques d'aquest arbre típic del Mediterrani. L'obtenció d'aquest material és molt curiosa i els seus usos, d'allò més variat. 

 

La surera (Quercus suber), un arbre natiu del contorn mediterrani del sud d'Europa i nord d'Àfrica, ha estat molt estesa per l'ésser humà per ser el principal productor de suro, un material molt cobejat per les seues propietats. La seua lleugeresa, elasticitat i impermeabilitat el converteixen en amortidor, químicament inert i retardant del foc. El suro, l'escorça de la surera,  està compost per una massa elàstica i homogènia de cèl·lules mortes aplanades i impregnades d'una substància grassa que la converteix en pràcticament impermeable a l'aigua i els gasos. En termes biològics aquest és un mecanisme de defensa al foc tan habitual en els paisatges mediterranis.

 

Els usos del suro al llarg de la història han sigut d'allò més variat, però el més estès ha estat la fabricació de taps per a botelles. L'origen d'aquest ús el trobem a França, en la segona meitat del segle XVII, quan un monjo anomenat Perignon, coneixedor de les qualitats aïllants del suro, va decidir provar-lo com a mecanisme de tancament de les botelles. El resultat va ser més que positiu, ja que gràcies als taps de suro els vins podien emmagatzemar-se durant períodes perllongats de temps, i el seu transport, sobretot en llargues distàncies, era més fàcil. Des d'aquest moment el suro fou l'origen d'una nova indústria directament lligada a la producció vinícola.

 

L'extracció de suro

La saca de suro, o procés d'extracció de l'escorça de la surera, segueix sent molt semblant a com es feia fa més de tres segles. Es realitza durant els mesos d'estiu, quan l'arbre està en la seua màxima activitat vegetativa, perquè durant aquest període és més difícil danyar a l'arbre en el procés. S'introdueixen una sèrie de destrals corbes que tallen l'escorça sense danyar els teixits i després, a manera de tascons, unes fustes alcen el suro.

 

corcho_1

corcho_4

 

La recol·lecció del suro no causa danys a la surera, sempre que es faça de la forma adequada i respectant els temps mínims, el primer destapat s'ha de fer quan l'arbre té al voltant de 35-60 anys, i l'espai per a que la capa aïllant torne a fer-se de nou està entre 9 i 12 anys depenent del clima. Tant és així que el suro és un recurs totalment renovable.

 

S'ha de tenir en compte que la primera extracció de suro no sol ser de gran qualitat i s'empra per a triturar i formar aglomerats. Uns nou anys després es pot realitzar una segona extracció, obtenint-se suro de millor qualitat, ja a partir de la tercera vegada, quan l'arbre ha complit els 50 o 60 anys de vida, és quan s'obté el suro de millor qualitat o suro fàbrica.

 

La indústria del suro a la Comunitat Valenciana

Es calcula que a Europa es produeixen unes 340.000 tones anuals de suro, que suposen uns 2,5 milions d'euros i uns 30.000 llocs de treball. Els països capdavanters en aquesta indústria són Portugal, Algèria i Espanya, responsables del 80% de la producció de suro a nivell mundial.

 

A Espanya la producció de suro es concentra fonamentalment en el sud-oest, Andalusia occidental i Extremadura), així com també la indústria de transformació, tot i que també trobem producció de suro a la Comunitat Valenciana, concretament a la Serra d'Espadà, a la província de Castelló.

 

Espadà té un cor de més de 6.000 hectàrees de suro, una zona amb una facturació mitjana entre els 2,5 i 3 milions d'euros anuals, i que suposa l'1% de la producció nacional de suro. A més, és una explotació forestal pionera en sostenibilitat perque està certificada amb el segell FSC en una zona d'alt valor ecològic, ja que es tracta d'un parc natural, i que garanteix la conservació de les surereres. Un valor afegit que sumat al seu procés artesanal dona lloc a tapons ecològics i de gran qualitat. Aquest territori constitueix el nucli principal, més representatiu i millor conservat de les suredes en terres valencianes, però també es poden trobar bons exemples en els Parcs Naturals de la Serra Calderona i el Desert dels Palmes, que junt cobreixen una extensió aproximada de 5.000 ha.

 

ALCORNOQUES1

 

Una inversió econòmica i de biodiversitat

El cultiu de sureres per a l'extracció de suro és un negoci interessant en zones agrícoles que pot produir beneficis econòmics complementaris a altres activitats com la ramaderia, especialment en zones adehesadas. Encara que el gla de la surera és aspre i amarg, serveix per a practicar la montanera, és a dir, la fase final de la cria de porcs en el camp, amb l'avantatge addicional enfront de l'alzina de que s'obtenen gles en diverses collites a l'any.

 

L'interès econòmic del suro fins ara ha permès la conservació d'extenses zones de sureres, així com el desenvolupament d'una indústria sostenible entorn d'aquests arbres. No obstant açò, l'ús d'altres materials més barats com el plàstic o l'alumini per a la fabricació de taps ha tingut conseqüències nefastes per a aquest tipus d'explotacions, arribant fins i tot a la degradació i la pèrdua de les suredes.

 

A més de l'interès econòmic de les suredes, que formen part de la cultura i dels paisatges mediterranis i són font de recursos econòmics renovables i sostenibles, també existeix un interès biològic en la conservació d'aquest tipus de boscos, ja que les suredes són ecosistemes que alberguen una gran diversitat ecològica. En una sureda amb una extensió similar a la cinquena part d'un camp de futbol s'han arribat a trobar fins a 135 espècies diferents de plantes. A més, aquests grans arbres són triats com a lloc de nidificació per algunes de les aus més emblemàtiques de la geografia ibèrica, com l'àguila imperial o el voltor negre; i els seus fruits son important font d'aliment per a nombrosos animals, entre ells algunes aus migratòries com les grues.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà