Hortalisses valencianes, varietats tradicionals

Tomaca valenciana Tomaca valenciana

Tots apreciem el sabor d'una bona tomaca i pensem que ja no es fan tomaques així. Però la veritat és que agricultors, científics i aficionats treballen perquè aquestes varietats, i tot el coneixement que el seu cultiu comporta, no es perden.

 

Primer que res hem d'explicar què són les varietats tradicionals o locals. En horticultura anomenem així a aquelles que coneixem des de fa temps, les utilitzades habitualment pels agricultors i que tenen unes característiques particulars que les diferencien de les varietats comercials. Per exemple d'elles els agricultors guarden llavors, i les canvien i comparteixen amb els seus veïns; estan més o menys adaptades al lloc de cultiu, i es conreen i conserven perquè són les millors per a cada lloc o perquè tenen un sabor, aroma i valor gastronòmic únics que fan que valga la pena utilitzar-les. Tots coneixem i recordem el sabor d'algunes d'elles, com la tomaca "valenciana" o la "Mutxamel", l'albergínia "Llistada de Gandía", el meló "Pell de sapo", i moltes altres, i considerem que són les referències de la qualitat i el sabor.

 

ROSELLO2

Albergínia llistada de Gandía

 

Però a més tenen altres valors. Aquestes varietats són el fruit i l'herència de nombroses generacions d'agricultors, que històricament les han adaptat i seleccionat a les condicions de cada lloc i cada comarca, i que s'han transmès per ús continuat dins de les famílies i per intercanvi entre agricultors. Sota aquest punt de vista són un patrimoni heretat, com s'hereten i transmeten els coneixements agraris i les eines.

 

Les varietats locals també són molt diverses, el seu nombre és molt elevat, presenten formes i tipus molt diferents. El litoral mediterrani, i concretament les comarques valencianes, estan molt ben dotades en varietats tradicionals, la diversitat geogràfica i de climes i sòls, les diverses cultures que han passat o s'han quedat, al costat de la importància històrica de la nostra agricultura, han generat una gran diversitat de formes locals, especialment d'hortalisses.

 

Però, per què són importants?

Aquest conjunt de materials genètics té un gran valor, especialment en moments com els presents on els canvis en els models de producció d'aliments han donat una bolcada a la relació dels agricultors amb el seu material base de treball, les llavors i les varietats.

 

ROSSELLO6

 

Perquè els models agraris actuals responen a les exigències de la distribució comercial d'aliments, que prefereix productes estandarditzats, on preval l'aspecte visual i les propietats lligades al transport, la conservació i la venda. També les cases productores de llavors prefereixen dissenyar llavors homogènies que es puguen vendre en qualsevol lloc. Fins i tot els agricultors trien varietats amb característiques productives i sanitàries concordes amb les pràctiques agrícoles que cal portar en aquests temps.

 

En quina situació es troben?

Aquest nou marc, basat en l'economia productiva, suposa un greu problema per a les varietats tradicionals, que estan desapareixent enfront de les varietats comercials, provocant una important erosió genètica per substitució, per falta d'ús en utilitzar-les i abandonar les pròpies. Aquesta erosió genètica ha sigut el motiu original de la creació dels bancs de germoplasma, que tenen com a primer objectiu evitar la pèrdua d'aquests materials genètics, que mantenen actualment el seu interès, i que amb tota seguretat van a augmentar-lo encara més en el futur.

 

ROSELLO3

Llavors tradicionals

 

Els científics han valorat els avantatges de les formes de conservar els recursos fitogenètics per a evitar la seua desaparició, així distingeixen entre conservació ex situ, és a dir la conservació, en col·leccions o en bancs de germoplasma, en condicions adequades perquè no desapareguen, perquè es puguen usar quan siga necessari; i la conservació in situ, que consisteix en el seu cultiu en camp, preferentment en el lloc on es va trobar la varietat que es vol conservar.

 

Les diferències són evidents, en la conservació ex situ es poden guardar una gran quantitat de cultivars, a través de conservar els seus òrgans de multiplicació com les llavors, en unes instal•lacions tecnificades que exigeixen sistemes de conservació a llarg termini a través del control ambiental. Però les llavors guardades pateixen diversos problemes com la falta del seu cultiu, que els impedeix adaptar-se contínuament als canvis ambientals, o els problemes derivats de renovar lots que van perdent valor amb el temps.

 

ROSELLO4

Pebrot de carn gruixuda

 

Per contra la conservació in situ necessita principalment de col·laboradors que mantinguen en cultiu totes les varietats, i aquesta és la seua dificultat, però aquest model permet que les llavors evolucionen amb l'ambient a través del seu cultiu i es mantinguen vives. Així doncs segurament són necessaris els dos models, avançant-se molt en el primer i poc en el segon. Per aquest motiu tots els programes oficials, nacionals i internacionals, de conservació de recursos fitogenètics, insisteixen en la importància del cultiu en camp per a mantenir la diversitat agrària actual en bon estat, per al seu ús actual i futur.

 

Una altra solució d'interès per a contribuir a la conservació de les nostres varietats consisteix a aprofitar l'auge d'altres models alternatius com l'agricultura ecològica, o el creixement dels horts urbans i personals, on les varietats tradicionals són benvingudes i, a més, molt convenients, i fer d'aquestes noves oportunitats un altre model de conservació in situ que sume i ajude als models clàssics de protecció dels nostres recursos fitogenètics.

 

ROSELLO5

 

Així enfront de l'opció de modificar les varietats tradicionals perquè funcionen bé dins de models de producció intensiva, única forma en la qual podrien tenir futur les varietats locals en l'agricultura actual, ara existeix la possibilitat d'aprofitar les seues característiques pròpies d'adaptació al medi, qualitat específica i accés per a tots els agricultors, en models on aquestes característiques són necessàries.

 

Finalment la constatació que les varietats modernes han perdut qualitats alimentoses en honor d'altres propietats, fa que ara les cases de llavors s'interessen pels materials tradicionals, un motiu més pel qual és necessari adoptar mesures per a la protecció d'aquest patrimoni comú.

 

Què podem fer per elles?

No obstant açò perquè les varietats hortícoles tradicionals tinguen un ús més freqüent i viable en el temps, condició necessària perquè no desapareguen, és necessari millorar la informació dels consumidors en diversos aspectes poc atesos fins al moment. És necessari divulgar entre els consumidors les característiques especials de les nostres varietats locals, i els seus valors històrics, ambientals i gastronòmics que les fan úniques.

 

ROSSELLO7

ROSSELLO8

III Trobada de la Tomaca Autóctona de Jesús Pobre (La Marina Alta). Estiu 2012


També relacionar la qualitat amb el model de producció dels aliments, doncs és evident que les collites forçades intensivament en la seua producció es ressenten en la seua qualitat, i se sap que els components de qualitat es reforcen en sistemes més tranquils i sostenibles. Tots els aspectes tècnics implicats, des del tipus de fertilització fins al maneig sanitari, influeixen en la qualitat final de l'aliment.

 

A més podem posar en valor el component cultural i d'identitat pròpia dels aliments locals, ja que són la base de la nostra gastronomia, de la nostra forma de menjar i alimentar-nos, que per cert és la més sana del món. És un fet que les llavors antigues necessiten de la nostra ajuda ara que es troben en perill de desaparició, ajudem-les doncs coneixent-les, demanant-les i consumint-les, en les nostres mans està el seu futur.

Josep Roselló

Tècnic Especialista en Horticultura Ecològica

Estació Experimental Agrària de Carcaixent - IVIA

Membre de l'associació Llavors d'Ací

Mitjà