L'horta a gener

Comença l'any i és temps de plantejar-nos nous reptes a la nostra horta ara que encara no hi ha molta activitat i podem planificar les coses amb calma. Aprofitarem per a renovar la nostra reserva de llavors i netejar les eines, però també per a atrevir-nos a treballar amb associacions o fabricar el nostre propi compost amb les restes orgàniques de casa i del jardí.

A gener recol·lectarem enciams, cols, espinacs, carlotes, endívies, alls tendres, raves i els primers tirabecs. A més, malgrat el fred, encara som a temps de plantar pèsols, alls, espinacs i raves, així com julivert en el racó de les aromàtiques. Podem també abonar les parcel·les que es vagen quedant buides i caldrà estar atents a les males herbes que tendeixen a envair les nostres hortes. Aprofitarem per a fer una bona neteja ara que les baixes temperatures inhibeixen en part el seu creixement. 


ENERO-HUERTA3

 

I parlant de neteja, no cal oblidar-se de les nostres inseparables eines que després de mesos de dur treball s'han guanyat un merescut descans. Aixades, forques, rasclets, pales… toca fer-los una posada a punt! Per a açò les netejarem bé, greixarem les seues parts metàl·liques perquè no s'oxiden i envernissa la fusta amb un producte especial.


Però la tasca més important d'aquest mes de gener serà la de planificar ja la nostra horta per als pròxims mesos i estacions, i aconseguir així optimitzar al màxim el nostre terreny. El primer és revisar el nostre estoc de llavors. Si no heu sigut previsors i heu arreplegat les llavors dels fruits de tot enguany passat us recomanem adquirir noves reserves.


Des del Botànic us recomanem sempre utilitzar llavors ecològiques de varietats autòctones. Per a açò us convidem a participar dels coneguts “Intercanvis de llavors” que organitzen en el nostre territori associacions com Llavors d’ací. Si no teniu llavors per a intercanviar no passa gens, la primera vegada que participeu us donaran unes quantes sements de varietats locals perquè les conreeu i així la pròxima vegada ja tingueu material a intercanviar. El pròxim intercanvi serà el 9 de febrer d'11 a 13h en l'Estufa Freda del Jardí Botànic. Us esperem! 


ENERO-HUERTA5

 

Doncs bé, una vegada tinguem les llavors ens posarem a preparar els planters dels cultius que hàgem triat per al pròxim estiu, perquè puguen anar creixent a resguard del fred. En el nostre cas, farem llavorers de pebrot i albergínia, mentre que els de tomaca els deixarem per a intervinguts de febrer. Podem fabricar els nostres propis llavorers casolans per exemple amb pots de iogurt als quals els farem uns orificis en la base per a evitar embassades. Després els omplirem amb substrat, que pressionarem lleugerament amb la mà, i els retolarem per a distingir les diferents varietats que triem. També podem comprar directament caixes de sembra ja preparades, açò va segons gustos i pressupost.

 

Allò més important és que tinguen alvèols o recipients individuals per a assegurar un correcte creixement de la plàntula, i perquè després ens siga més fàcil traure-la sense danyar les arrels. Només falta enterrar una llavor en cada recipient, però mai més del doble del seu diàmetre, aqueixa és la regla universal. I ull amb les quantitats! Per a un terreny de 40 m2 plantarem 20 o 25 mates entre pebrots i albergínies. Finalment regarem i col·locarem el llavorer en un lloc ben il·luminat, sempre evitant el sol directe, i amb una temperatura òptima de germinació d'entre 20 i 25ºC. Quan les plàntules aconseguisquen una grandària adequada, allà pel mes d'abril, ja podrem transplantar-les al nostre hort.

 

Tanquem cicle!

Des de febrer de l'any passat hem repassat junts mes a mes, les tasques més importants que cal realitzar en la nostra horta. Un racó per als enamorats de la terra, que espere que hàgeu gaudit tant com jo, i que està basat en part en el treball que realitzem cada dia en l'horta del Jardí Botànic de la Universitat de València.

ENERO-HUERTA6

 

Una horta en la qual a més de conrear hortalisses a força de llavors de varietats autòctones, també trobem un altre tipus de cultius com a fruiters, lleguminoses i altres plantes útils, perquè tothom puga apreciar la gran diversitat de cultius que pot oferir-nos nostra terra.


L'horta valenciana, en concret, va nàixer en l'època de l'imperi romà, quan es va crear la ciutat de Valentia com a centre logístic i d'hibernació per a les seues campanyes de conquesta sobre la península. Ens van portar cultius tan importants com els cereals, la vinya i l'olivera. Però el que coneixem actualment com a horta valenciana, es va forjar realment en l'Edat Mitjana, durant el període islàmic, amb la construcció d'una important infraestructura fluvial a força de sèquies, assuts i petites preses. Un gran salt per a l'agricultura que va permetre el desenvolupament de la ciutat de València i de les seues poblacions circumdants.

 

517191

 

Les sèquies majors de València van estar regides des d'aquesta època pel Tribunal de les Aigües, encara vigent en l'actualitat, i són vuit: Mestalla, Montcada, Tormos, Rascaña, Quart, Mislata, Favara i Rovella. Una època musulmana d'esplendor en la qual es van introduir cultius tan característics avui de les nostres terres com l'arròs, la xufa, l'albergínia o la carxofa. Un plaer per als sentits! 

 

Res més, us recordem que podeu seguir consultant cada mes els articles publicats fins ara en aquesta secció d'espores, i a partir del pròxim mes us espere amb nous articles específics i més tècnics sobre l'art de l'horticultura.

Carmen Latorre

Jardinera del Botànic de la Universitat de València

Encarregada de l'horta i les plantes útils

Mitjà

FaLang translation system by Faboba