L'AGRICULTURA EN TEMPS DEL CÉSAR

Els romans van ser pioners en l'establiment d'un sistema agrícola basat en l'arrendament de terres, un model que es va estendre per tot l'Imperi des de l'any 400 a.C. i que es va mantenir fins a molt avançada l'Edat Mitjana.

Se obligó a la comunidad vencida a que cediera una porción de tierra, generalmente una tercera parte, de su dominio, que fue ocupado con eso regularmente por las granjas romanas. Muchas naciones han ganado victorias y hecho conquistas como Roma, pero ninguno ha igualado el romano en asegurar por la reja de arado lo qué había sido ganado por la lanza. La fuerza de Roma fue construida por la maestría más extensa y más inmediata de sus ciudadanos sobre el suelo". Història de Roma, de Theodor Mommsen (1854-1856) 


Si alguna cosa podem dir de la civilització romana és que les principals figures de la seua literatura van deixar testimoniatge escrit de tot el que per a ells era fonamental. I l'agricultura, en aquest sentit, no va ser una excepció. Més aviat, tot el contrari. Existeix un ampli llegat literari de l'època que ens permet fer un perfil fiable de com era l'agricultura en els temps de la República i l'Imperi Romà, de com s'organitzaven terres de treball en tan vasts dominis, dels avanços tècnics ideats en aquella època i que seran fonamentals per a l'esdevenir de la història agrària i, en definitiva, de com els romans entenien l'agricultura. 

 

ROMANOS1


Els primers compendis de literatura romana daten del segle IV a.C, i s'aniran desenvolupant al llarg dels anys posteriors en funció de la història. Cal destacar que en tots s'observa una important relació entre conflicte bèl·lic i agricultura, doncs en una civilització en continu creixement, era tan important com i que plantar com a qui lliurar cada metre de terra cultivable. D'entre totes aquestes obres sobre agricultura les més importants són De re rustica, de Aulus Terentius Varro, i Las Bucólicas y las Geórgicas del poeta Virgili, amant de la vida agrícola i camperola que dedicà ambdues obres a l'agricultura i al pasturatge.

 

També cal destacar dins dels compendis romans d'agricultura el Tratado de agricultura de l'autor hispà Lucio Junio Moderato, en el qual es tracta de forma especial el cultiu d'hortes, la recol·lecció de fruits i la seua conservació i la cura dels arbres, especialment els fruiters. Fins i tot Cató, gran orador, dedicarà als agricultors una de les seues obres literàries més importants, De Agricultura. La presència de tot aquest llegat literari sobre agricultura no fa sinó posar de manifest la importància de Roma quant als coneixements agrícoles.

 

Qüestió d'ordre i inventiva
L'agricultura romana va ser modèlica respecte a l'ordre i la tècnica, encara que no va ser innovadora pel que fa a a productes conreats. En el seu afany conqueridor, els romans optimitzaven cultius que altres pobles havien introduït amb èxit en els territoris conquistats, la qual cosa va suposar, juntament amb la nova organització, un èxit en desenvolupament agrícola. Els agricultors eren el nucli de la societat de l'Antiga Roma i per la seua ubicació geogràfica els principals cultius eren el cereal (sobretot el blat) i les lleguminoses.

 

romanos2

 

Amb el temps, es van introduir els vinyers i finalment l'olivera, que es va convertir en una de les principals monedes de canvi de la importació i l'exportació. Els romans es van centrar en la producció de figueres i hortalisses i van promocionar de forma eficient el cultiu del lli. 

 

ROMA_frescopompeyahigos

Fresc de Pompeia

Els romans van introduir i van desenvolupar tècniques de regadiu i el drenatge de terres, així com els sistemes de rotació de cultius per a optimitzar les propietats de la terra que es mantenen pràcticament fins a l'actualitat. De totes aquestes tècniques de rotació la més que més èxit va tenir en les terres de l'Imperi va ser el guaret, consistent en la subdivisió del terreny en tres parts iguals deixant sense conrear una d'elles amb l'objectiu que la terra recupere, en el seu període de descans, nutrients, matèria orgànica i humitat. Amb el temps el guaret va afegir també el pasturatge com a forma d'abonament de les parcel·les no conreades. Així, es tancava el cercle d'unió entre agricultura i ramaderia, fins i tot el el terme granja romana fa al·lusió a explotacions agrícoles i ramaderes, doncs els romans no entenien les primeres sense les segones, i viceversa.

 

ROMA_arado2

ROMA_arado

Però si important era l'organització del terreny també ho eren els instruments creats per a conrear, i l'eina agrícola més important que els romans ens van deixar és l'arada, coneguda també com a arada romana. Encara que l'arada es coneixia pràcticament des de la prehistòria, la instauració del mètode de rotació va fer que el seu ús s'estenguera de llarg a llarg de l'Imperi Romà, introduint la força animal per a obrir els solcs en la terra amb més força. L'arada romana estava composta d'una banda davantera de fusta, el timó, que enllaça amb la cameta, una peça forjada a ferro que serveix com a enllaç per a totes les parts de l'arada. La reixa, peça que s'introdueix per a remoure la terra, es feia també de fusta, encara que durant l'època de l'Imperi Baix apareixeran les primeres reixes de metall. L'arada romana s'utilitzà pràcticament fins a principis del segle XX, quan els animals de tir van ser substituïts per màquines.

 

Un sistema per a tot l'Imperi: la gran reforma agrícola romana

La principal revolució de l'agricultura romana es va centrar en l'organització, propietat i explotació de les terres. A causa que l'extensió dels dominis romans creixia de forma imparable, va caldre idear un sistema que contemplara la distribució dels nous territoris conquistats. 

 

romanos3

 

Les terres cultivables, boscos i pastures dels nous territoris conquistats es dividien en terços. Dos d'ells passaven a una propietat que l'Imperi posava en lloguer i havia de s'explotada pels vençuts, els qui arrendaven les terres pagant per açò uns impostos molt alts deguts a la seua condició de “no ciutadans de Roma”. Aquest lloguer podia fer-se efectiu en forma de diners o en espècie, és a dir, donant una part de la producció a les arques romanes. En cas que no pogueren pagar el tribut corresponent, les terres eren expropiades per l'Imperi. El tercer terç de les terres conquistades passava a dependre directament de Roma. Normalment aquest sòl públic (Ager publicus) era traspassat a ciutadans romans o bé lliurat a oficials i militars de guerra com a compensació als serveis prestats a Roma. 

 

La pràctica de l'arrendament de terres ja es practicava a Roma en el segle IV a.C, i d'ací es va estendre per tota Europa. Al principi els romans posseïen la terra en usdefruit i la seua riquesa (pecunia) es mesurava pels ramats, i els estalvis personals eren el peculium (pel que fa al bestiar). No obstant açò, quan començava a escassejar la mà d'obra barata, els esclaus, era pràcticament impossible que els agricultors pagaren aquests arrendaments, la qual cosa va provocar l'aparició de grans latifundis, generalment propietat de senadors i polítics (al cap i a la fi, eren ells els qui repartien les terres), i l'empobriment dels petits propietaris. A més, l'any 218 a.C es va promulgar la Lex Claudia que prohibia als propietaris que es dedicaren a qualsevol altra activitat que no fóra l'explotació de les seues terres. D'aquesta forma, l'home quedava lligat a la terra, una tècnica que servia per a mantenir sempre un percentatge de gent dedicat als treballs agraris.

 

ceres

Esquerra, Ceres, deessa de l'agricultura romana. A la dreta, calendari agrícola medieval herència dels costums romans

 

Com a forma de salvaguardar la divisió de la terra es va crear un sistema de concentració basat en el matrimoni entre membres de la mateixa família, una unió que evitava que les el patrimoni agrícola minvara i que es redistribuïra en poques generacions. Aquest costum va perdurar fins al final de l'Imperi, però no obstant açò, a la fi del segle I a.C, molts d'aquests grans latifundis estaven abandonats. És per açò que els germans Graco realitzaran una nova reforma centrada en la distribució de les terres, que van ser revenudes a nous ciutadans romans de les províncies, i que suposen l'aparició de la propietat privada en el món agrícola. Aquests nous ciutadans estaven obligats per llei a contractar un percentatge d'homes lliures amb la finalitat d'asseure un nou sistema econòmic basat en el treball agrícola i el comerç. Per a açò els Graco van impulsar una nova llei en la qual es va establir un màxim de preu del blat, per a evitar l'especulació, i tots els excedents de l'exèrcit eren repartits, també per llei, entre els més pobres. 

 

ROMA_gracos

La reforma dels germans Graco també afectà a la propietat real de les terres. Com els polítics eren pràcticament intocables la nova reforma establia que les terres eren seues mentre ocuparan un càrrec públic, en règim d'usdefruit, i quan es perdia aquest càrrec passaven a ser directament del seu successor. Aquesta situació va provocar el naixement d'una aristocràcia agrícola en detriment de la noblesa romana, qui lluitava per salvaguardar els seus privilegis. Després del suïcide de Gai Graco després de la revolta de Aventinos, les seues lleis van anar derogant-se de forma gradual, posant-se fi a una de les reformes agrícoles més importants del món antic.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà

FaLang translation system by Faboba