L'AGRICULTURA DEL NIL

La cultura egípcia ens fascina en tots els seus aspectes, i també en el cas de l'agricultura, on sembla que el cultiu girava en torn a la màgia del seu gran símbol, el riu Nil, les crescudes del qual feien fèrtils les terres.

Els experts diuen que parlar de l'agricultura en l'Antic Egipte és paradoxal ja que mentre que els documents de l'època descriuen l'ofici d'agricultor com el pitjor dels treballs manuals, els camperols s'extasiaven davant d'aquesta terra on les plantes semblaven créixer sense gran esforç. La màgia de la civilització egípcia està unida en gran part al riu Nil, símbol de la fertilitat que va permetre el desenvolupament de la terra dels faraons.

EGIPTO1

Ribera del Nil

 

El Nil és el riu més llarg del món, i la seua forma, com si es tractara d'una predicció, és de flor de lotus, cosa que els antics relacionaven amb la regeneració de la vida. Si en qualsevol espai i per a qualsevol cultura el riu és un dels seus béns més preuats, encara ho és més a Egipte, una zona de clima extremadament sec i de pluges quasi inexistents, que té en aquest faraònic cabal la seua font d'aigua tant per als cultius com per a les activitats ramaderes.

 

panoramica_nilo

Imatge satèl·lit de la vall fèrtil del ric Nil enfront del desert estèril d'Àfrica nord-est.

 

La peculiaritat de la zona i la presència d'aquest gran riu va fer que Egipte s'adeqüara perfectament als canvis estacionals que marcaven les crescudes del Nil, i que comprenguera com cap altra cultura els seus canvis i els aprofitara com a mètode essencial de la seua producció agrícola. Per açò es diu que Egipte ha celebrat com ningú la relació entre la terra i l'aigua.

 

La irrigació com a mètode de subsistència

Com que depenien del riu, els egipcis van desenvolupar nombroses tècniques d'irrigació per a aprofitar l'aigua o desviar-la quan fóra necessari. Les crescudes del Nil eren sorprenents i, segons els textos antics, aleatòries, així que podien aconseguir pujades de fins a vuit metres, aportant a les terres pròximes la humitat i el llim necessari per a l'agricultura.

 

cigoal

 

Així, per a aprofitar l'aigua i portar-la lluny es van construir canals, i també el cigoñal, una màquina simple que a manera de palanca serveix per a pujar l'aigua des del riu o canal. A més, utilitzàren sínies, uns dispositius conformats per dues rodes. La primera, l'eix central de la qual reposava en un mur, alhora subjectava en l'altre costat un arnès i era moguda per un animal. L'altra roda, parcialment submergida i proveïda d'un poal, es movia gràcies a la primera roda i llançava l'aigua en canals comunicats amb cisternes.

 

EGIPTO3

 

En aquest sentit destaquen els treballs realitzats per a regular la inundació, tractant de que les terres obtingueren el fang i l'humus just perquè a ser fèrtils. Tot junt suposà importants coneixements astronòmics, d'agrimensura, trigonometria, hidràulica i construcció, així com excepcionals capacitats per a programar i organitzar el treball a realitzar en milers i milers d'hectàrees . Però els egipcis no solament van elaborar instruments per a treballar l'aigua, la seua tecnologia se centra també en altres instruments de conreu com l´aixada, l'arada o la falç.

 

Els cultius en l'antic Egipte

Avui dia segueix sent sorprenent com en unes terres tan seques podia conrear-se tal quantitat de varietats de plantes, com per exemple els cereals. La civada, el blat i l'ordi s'unien a altres rics cultius com el lli o la canya. La dacsa es va introduir més tard, igual que el papir, Cyperus papyrus,  que va servir com a suport d'escriptura però del que també es podien fabricar altres objectes com cistelles, sandàlies, calçons, cordes, i fins i tot embarcacions.

 

EGIPTO4

 

També es conreaven llegums i hortalisses com llenties, faves, cebes o melons, i entre les fruites destaquen els dàtils i les figues. Les flors van ser conreades amb finalitats decoratives, farmacèutiques i cosmètiques. Finalment destaca a Egipte l'auge de certa cultura vinícola. Encara que no es pot determinar amb certesa quan la vinya va ser domesticada, es conreava ja a Egipte als 3500 anys a. C., com ho demostren les copes de vi que s'oferien als déus en un baix relleu descobert en Tebas.

 

EGIPTO5

 

Existeixen representacions en les tombes dels faraons de les diferents etapes d'elaboració el vi, des de la verema al premsat, passant pel magatzem en recipients i el seu transport pel Nil. Però els egipcis encara eren més aficionats a la cervesa, en part perquè s'obtenia de l'ordi, un cultiu  estès i abundant, cosa que feia la cervesa més barata i popular. Segons la llegenda, la creació de la cervesa fou gràcia del déu Osiris, símbol de l'agricultura, amb la protecció de Isis, la deessa de l'ordi. Ramsés II, conegut com el faraó cerveser, va contribuir notablement a la implantació de la cervesa i la sostenibilitat de les fàbriques. Segons els testimoniatges de l'època, a Egipte hi havia grans mestres cervesers capaços de realitzar diferents tipus amb sabors i intensitats variables, i existia una en particular, més forta, elaborada en exclusiva per al faraó.

 

RAMSES_II

 

L'ofici d'agricultor

En l'Antic Egipte els camperols formaven la classe social més nombrosa i també la pitjor vista. Les terres solien pertànyer a comunitats religioses o a terratinents, i eren molt pocs els camperols que en posseïen en propietat. Durant les èpoques de sequera treballaven en altres tasques, entre elles la construcció de grans temples com les piràmides.

 

Els testimoniatges visuals i artístics estan plens de representacions de les tasques del camp, sobretot la del cicle de plantació i recollida del blat, cultiu fonamental per a elaborar el pa. També són comuns les escenes de verema, i totes solien representar-se en les tombes perquè els seus propietaris pogueren sobreviure en el més enllà. En aquestes representacions també apareixen alguns dels problemes que assetjaven als cultius a Egipte, com les plagues de llagostes o els hipopòtams, que podien trepitjar els cultius i desbaratar les collites.

 

trilla

 

A pesar que els camperols formaven la classe social inferior, la veritat és que sense ells la grandesa d'Egipte haguera estat seriosament amenaçada. De fet, la mitologia parla que alguns dels homes més importants d'Egipte van ser agricultors, i fins i tot els primers faraons eren llauradors. Amenemhet I (1991-1962 a. de C.) es glòria davant el seu fill dient-li: "Jo vaig conrear la terra i vaig venerar al déu dels camps de blat en tota la vall del Nil. Ningú ha conegut la fam o la set durant el meu regnat".

 

L'essència de l'ètica egípcia i dels seus pensaments espirituals més elevats, continguts en el mite de la mort i la resurrecció de Osiris, té el seu origen en el món agrícola. El mateix impuls que posa en moviment l'excepcional potencial intel·lectual d'este poble, s'identifica amb la causa principal de la fertilitat dels camps, és a dir, amb les crescudes anuals de el Nil. Per aquest motiu s'enten la civilització egípcia com la mare del desenvolupament tècnic agrícoles.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà