La plaga del mes d'agost

"Ceratitis capitata" "Ceratitis capitata" Imatge de Jorge Almeida. Font: FlickR

Les plagues tampoc tenen vacances! Tornem amb la mosca de la fruita, la coneguda Ceratitis capitata que destrueix grans quantitats de caquis i taronges i provoca pèrdues econòmiques enormes. Hui, coneixerem un poc més aquest insecte semblant a una mosca domèstica, com controlar la seua població, el seu origen, la biologia i alguna curiositat més.

Hui considerada cosmopolita, la mosca de la fruita té un origen africà. Es coneixen textos francesos de 1772 en què ja se li atribueix la destrucció de grans quantitats de fruits en França. Té una mesura un poc inferior a la de una mosca domèstica però amb colors vius i grans ulls verds i iridiscents. Les potes son grogues i el mascle i la femella presenten algunes diferències morfològiques.

 

La mosca en vida
Comencem per l’ou de Ceratitis capitata: ovoide i blanc al principi però vira a groc poc després. El temps d’incubació dura un parell de dies i en eclosionar naixen larves que penetren en el fruit foradant la pell amb les mandíbules. Viuen aproximadament 12 dies abans de madurar per caure al sòl per fer la pupa. Tenen una habilitat curiosa i és que la larva s’arqueja i bota i és així com aconsegueix soterrar-se uns centímetres baix la superfície on romandrà 10 dies. De la pupa sorgirà la mosca adulta ja preparada per a volar.

 

 Hembra de C. capitata

La femella té un abdomen amb forma cònica que acaba en un oviscapte en el qual s'insereixen abundants sedes sensorials grogues. Imatge del IVIA

Macho de C. capitata
El mascle, un poc més menut que la femella, té sobre el front dues llargues sedes que culminen en una paleta romboïdal. Imatge del IVIA

 

La larva és blanquinosa allargada, sense potes i afilada en la part davantera. Passa per diferents mudes i canvia a color taronja o roig depenent de l’aliment que tinga al seu interior. Mesura 9 mm. La pupa és de color marró i en el seu interior culmina la transformació. En emergir l’adult el pupari s’obri transversalment.

 

L'adult busca un lloc assolellat amb la fi d’endurir els teguments i assolir la coloració definitiva. Després d'un breu període, emprèn el vol; primer distàncies curtes per perfeccionar la tècnica. Al mateix temps, s’alimenta de substàncies sucroses necessàries per completar la maduració dels òrgans sexuals. Aquestes substàncies no es troben solament en els fruits sinó que també aprofiten els nectaris i exsudacions de les plantes i les melasses produïdes per altres insectes, com ara pugons i cotxinilles.

 

Aspecto de la larva de C. capitata

Aspecte de la larva de C. capitata. Imatge del IVIA 

 

La trobada dels dos sexes es produeix quan el mascle comença a exhalar una secreció olorosa mitjançant la qual pot ser reconegut per la femella. Aquesta aroma funciona com atraient sexual que facilita la còpula. Ja fecundada, la femella inicia la posta sobre el fruit, frega les potes anteriors, arqueja les ales i es mou descrivint cercles. Mentre, amb la probòscide explora la superfície fins trobar el lloc adequat. El nombre d'ous dipositats de mitjana per una femella en cada cambra pot oscil·lar entre un i huit. Al voltant de la ferida es forma una aurèola pàl·lida si el fruit està verd o marró si està madur. Així, posa de manifest el lloc atacat.

 

Els fruits danyats i una lluita continuada
Un fruit pot albergar nombroses larves a la polpa així, queda totalment destruït de manera que cau i es podreix. En les taronges i mandarines atacades s’observen zones grogues i toves en la corfa. En les bresquilles la taca és de color castany i la polpa pot esdevenir líquida.

 

Adulto de C. capitata sobre fruta

Adult de C. capitata sobre fruita. Imatge del IVIA

 

El caràcter minador de la larva de C. capitata, i la pupació baix terra han obligat que els mètodes de lluita utilitzats s'hagen dirigit contra l’adult. Pel que fa a les mesures culturals es recomana eliminar la fruita picada i la caiguda i controlar els fruiters aïllats, principalment, figueres i nesprers.

 

De forma institucional, la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat Valenciana ha dissenyat un Pla Integral d'Actuació contra la Mosca de la Fruita a la Comunitat Valenciana, iniciat l'any 2003 i basat en l'ús de la Tècnica del Insecte Estèril (TIE): un mètode de control global de poblacions en grans superfícies. Consisteix en l'alliberament de grans quantitats de mascles estèrils, procedents de la bio-fàbrica productora de mascles estèrils a Caudete de la Fuentes i un Centre de processat i anàlisi de les mosques prèvia a la solta en camp a les instal·lacions del IVIA (Montcada). Aquesta pla també contempla el seguiment de poblacions, tractaments terrestres localitzats i trampeig massiu.

 

Pel que fa al control biològic, l'acció dels enemics naturals, actualment, no és suficient per controlar els danys produïts per C. capitata, no obstant, juguen un paper important en la disminució de les poblacions. Però, quin són els seus depredadors? Per una banda tenim l’aranya Pardosa cribata que s'alimenta d'adults de la mosca acabats emergir i també Pseudophonus rufipes que basa la seua dieta en de les pupes de la mosca presents a terra.

 

Parasitoides

Parasitoides de C. capitata. Esquerra: Diachasmimorpha tryoni. Dreta: Pardosa cribata. Imatges del IVIA

 

Pel que fa a les trampes, distingim entre les quimio- esterilitzants i les atraients (ja siga amb atraient sexual o alimentari) que tenen la principal missió de mostrejar el nivell poblacional: Amb aquestes dades, i seguint els llindars marcats, coneixerem l’estat de la plaga. Recorda que, en les trampes alimentàries: captures de 0'5 mosques/mosques/dia just abans del verol indiquen la necessitat d'efectuar algun tractament.

 

ISS 8621 02253

Les llimeres no pateixen l’atac de Ceratitis capitata

 

En les pèrdues econòmiques no son contem els fruits que no arriben al mercat sinó també la baixada de preu que pot suposar la presència de marques de mosca sobre la corfa.

 

Tornarem el proper mes amb alguna bestiola més! Acabeu bé les vacances!

Inés Perales

Col·laboradora del Departament de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic
Exagere sempre que puc i m'agrada empapussar els meus amics i família. Admire les coses o animals que volen excepte a E.T, que em fa por.