LA FRUITA DEL MES ÉS... EL RAÏM!

La tardor continua amb les veremes i la recollida dels raïms, i és que ara és el moment perfecte per a arreplegar aquesta fruita que podem veure penjant de la vinya comuna o vinya europea. Com sempre, parlarem amb la nostra bloger Baladre, de la seua biologia, varietats i propietats, i aprendrem a fer una rica recepta i una divertida manualitat.

El raïm, una fruita que ens ofereix tot un ventall de possibilitats, ja que la podem consumir fresca, en forma de panses o vi, cadascun d'ells amb moltes varietats! I és que el raïm són rics tant per a l'interior del nostre cos com per a l'exterior, a més sabíeu el perquè de prendre 12 raïms en nit de cap d'any? Us explique açò i molt més en l'article d'aquest mes on el protagonista és ell, el raïm. Anem allà!

 

B de biologia!

En el gènere Vitis i dins de la família de les Vitàcies, es troba la vinya. El seu nom científic és Vitis spp. La paraula vinya procedeix del llatí 'vitis' i aquesta deriva dels vocables cèltics 'gwid' (arbre) o de 'wid' (coneixement). En concret, el gènere Vitis, inclou unes 64 espècies d'arbustos o parres caducifòlies, reptants o enfiladisses, de la família de les vitàcies. La majoria d'elles deriven de l'espècie silvestre Vitis vinífera.

 

imagen 02

 imagen 03 copia

 

De les seues tiges llenyoses i curts naixen les branques, que són molt nuoses i que es diuen sarments. Conforme van creixent s'allarguen i es van lignificant, adquirint al mateix temps un to marró amb una escorça que es desfà a tires. Algunes espècies arriben a aconseguir fins als 30 metres de longitud. Les fulles són alternes, dentades, palmatinervias, la majoria d'elles de forma de cor i dividida en 3-7 lòbuls. A la tardor abans de caure es tornen d'un to groc. Oposats a les fulles es troben els circells ahorquillados, que els permeten grimpar, si no troben suport adequat per a reptar s'arrosseguen pel sòl.

 

 imagen 04

imagen 05 copia

 

Les flors es reuneixen en raïms o panícules. Floreixen a la primavera i contenen 5 pètals. Són molt poc cridaneres i, a més, presenten una coloració verda-groguenca. Aquestes flors es converteixen en fruits d'1-2 cm de diàmetre anomenats raïms. Cadascun d'aquests fruits es coneix com a gra. A l'interior dels grans és on es troben les llavors.

 

imagen 07 

imagen 09

 

Història i origen del raïm. Una extensió global al llarg de la història de l'home

El raïm és una de les fruites més conreada a tot el món i una de les més antigues. S'han trobat restes de llavors en alguns jaciments d'Orient Pròxim, així que es creu que els primers homes que van viure en la prehistòria ja recol·lectaven raïms silvestres. Així mateix, els primers coneixements de l'ús de la vinya per a la producció de vi daten de l'any 5000 AC, a causa que en uns jaciments arqueològics de les muntanyes Argos (Iran) es van trobar uns atuells de fang que conservaven una capa de pintura roja que va resultar ser restes de vi.

 

imagen 10 

 

Més tard, ja en l'Antic Egipte, disposaven de vi subministrat pels comerciants Palestins. Encara que després ells mateixos ja van haver de conèixer el cultiu de la vinya perquè en alguns jeroglífics s'aprecien les indicacions de com una parra ha d'anar col·locant-se perquè puga grimpar. En aquest poble antic, el vi era un luxe sol disponible per a les classes més *pudientes, els treballadors i classes inferiors bevien cervesa.

 

Hi ha indicis que sobre l'any 3500 AC, a Mesopotàmia, es van conrear les primeres vinyes. Hi ha segells de pedra de l'any 2500 AC on hi ha gravades escenes de banquets amb gent bevent vi. Més clar sembla ser que sobre l'any 3500 AC va començar a conrear-se la vinya en el sud-oest d'Àsia, en la regió del sud del Caucas (actualment Geòrgia i Armènia). I d'ací es va estendre ràpidament a tota la regió mediterrània. En el 2500 AC apareix a Xina i Índia. En el 200 AC arriba a Grècia. Sobre el 1000 AC apareix a Itàlia. En el 900 AC comença a conrear-se en el nord d'Àfrica i arriba a Espanya, entrant per Catalunya, sobre el 500 AC. A la fi del segle XV i principis del XVI s'estén a Amèrica, arribant a la fi del XVIII a Austràlia i Nova Zelanda.

 

imagen 11

Font: almacendeclasicas.blogspot.com.es

 

L'extensió d'aquest cultiu es deu fonamentalment a la importància que va tenir el vi per als Grecs i els Romans, i especialment als comerciants Fenicis, un poble situat en els actuals països de Síria, Líban i Israel, que es van dedicar a comerciar i estendre el seu cultiu en tots els pobles amb els quals comerciaven. En la cultura romana i grega existia un déu del vi, Dionisio o Bacus, respectivament. De fet, els romans celebraven unes grans festes denominades bacanals en honor a aquest déu i com a tribut al vi.

 

Hàbitat i cultiu

Les espècies de vinyes que es poden trobar en estat salvatge creixen en moltes regions temperades de l'hemisferi nord. Però a causa de la seua extensió, avui dia, es conrea en les regions càlides de tot el món, sent els majors productors: Austràlia, Sud-àfrica, els països d'Europa (Itàlia, França, Espanya, Portugal, Turquia i Grècia) i en el continent americà es troben cultius a Califòrnia, Xile i Argentina.

 

imagen 12

imagen 13 copia 

 

Aproximadament dos terços de la producció mundial de raïm s'utilitzen per a fer vi; de la resta dues terceres parts es mengen fresques i el terç restant en forma de panses.

 

Varietats

Existeixen unes 2000 varietats de raïm segons la forma, la grandària, la tonalitat dels fruits, la productivitat, la qualitat, etc. Tradicionalment es classifiquen segons siga la seua destinació final, ja siga para fer vi o per a consum de taula. Segons açò, les varietats europees majoritàriament van destinades a l'elaboració de vins de taula, com a fruits per a postres, de taula i panses. Mentre que les nord-americanes s'usen per a obtenir sucs i gelees.

 

imagen 14


També és important saber diferenciar entre els raïms de vi i els raïms de taula:
- Els raïms de vi creixen en grups relativament xicotets i amb els grans molt junts i són el bastant àcides per a ajudar a controlar la fermentació pel llevat.
- En canvi, els raïms de taula vénen en grups grans i són menys àcides.
- Alguns raïms són polivalents, és a dir, que poden ser utilitzades tant per a elaborar vi (raïm de vi) com per a consumir el fruit en fresc (raïm de taula) o per a dessecar-se (raïm per fer panses). Un exemple és el raïm Moscatell que té un ús triple, (vinificació, taula i pansificació). Es tracta d'un raïm de pell molt fina, ampli contingut en sucre i un raïm d'estructura oberta que facilita l'assecat. Tres característiques que comparteix amb la resta de raïms destinats a la pansificació.

 

En aquest article ens anem a centrar en els raïms de taula. Aquelles que tenen acidesa baixa, menys sucres i han de complir certes normes en grandària, color i forma. Començarem per les blanques. Les principals varietats que es consumeixen a Espanya són:

Moscatell romà o moscatell de Màlaga: de raïms grans amb grans gruixuts i color daurat; la seua polpa és dolça, de textura cruixent. Maduren des de mitjan juliol fins a setembre. Es destinen com a raïm de taula i també per a l'elaboració de vins dolços i raïms passes.

 

imagen 15

 

Itàlia: es conrea molt tant en el país que li dóna nom com en el Llevant espanyol. Són raïms grans, de color groc daurat i sabor molt dolç que recorda al moscatell.

Seedless thompson, imperial i superior: són tres varietats de maduració primerenca que manquen de llavors. Els seus grans tenen forma alguna cosa ovalada, de color verdós i polpa dolça, amb bon suc. La Thompson també es coneix com sultanina i és la matèria primera de les panses de corinti.
Aledo: es conrea principalment a Alacant. Els seus grans raïms ofereixen grans ovalats, de color groc verdós, pell gruixuda però polpa cruixent. Maduren tardanament, des d'octubre a desembre, quan les veiem en les taules de finalització d'any.

 

Continuem amb les roges i rosades

Flame seedless: sense llavors i de maduració primerenca. Els seus grans són dolços i tenen la pell d'un atractiu color vermellós.

 

imagen 16


Xarxa globe: són raïms generosos amb grans esfèrics, de gran grandària i de colors que van del rosa roent violaci. La polpa és molt cruixent i el seu sabor neutre, la qual cosa la fa ideal tant per a menjar-la sola com per a acompanyar plats salats.

Cardinal: maduren molt primerenc, entre juliol i agost. El fruit té la pell color roig violaci i presenta una polpa sucosa i aromàtica.

 

I finalment, les conegudes com a negres:
Alphonse lavallée: és una varietat tardana, provinent de França que sol madurar des de mitjan agost fins a ben entrat octubre. És visualment molt atractiva, amb grans foscos i grans i polpa carnosa; només es destina per a consum en fresc com a fruita.

 

imagen 17

 

Black seedless: són del tipus sense llavors i de color fosc.
Royal queen: raïms violetes de pell gruixuda i polpa ferma, però amb bon suc.

 

Ací, a la Comunitat Valenciana, tenim el plaure de disposar de la Denominació d'Origen Raïm del Vinalopó. El raïm de taula embutxacada del Vinalopó és una denominació d'origen atorgada al raïm de taula produïda en la comarca valenciana del Mitjà Vinalopó, a Alacant, Espanya. El raïm s'embutxaca per a protegir-la de les agressions d'aus, insectes, pesticides i de les inclemències meteorològiques, retardant, a més, la maduració del raïm, la qual cosa permet la recol·lecció de la mateixa en dates més tardanes.

imagen 19
Font: ruteaporprovincias.files.wordpress.com

imagen 20
Font: www.revistamercados.com

 

Propietats del raïm

Segons la varietat de raïm, ja siguen blanques o negres, la composició d'aquesta varia. En tots dos casos destaquen dos tipus de nutrients: els sucres (glucosa i fructosa) i les vitamines (àcid fòlic i vitamina B6). Els raïms que es conreen en regions fredes solen tenir menys sucres que les conreades en terrenys càlids i secs. Entre els minerals, destaca el potassi, seguit pel magnesi i el calci. Altres substàncies amb reconegudes propietats beneficioses per a la salut que posseeixen els raïms són els antocians, flavonoides i tanins.

 

imagen 21

 

Les diferències nutritives i energètiques entre els raïms frescos i les panses són notables. Les panses constitueixen un aliment molt energètic, i la seua aportació calòrica és aproximadament quatre vegades superior al del raïm fresc. La resta de nutrients també es concentra, per la qual cosa el seu contingut en fibra, vitamines i minerals és notablement superior.

 

Composición de la uva por cada 100 gr

 

Uva blanca

Uva negra

Pasas

Calorías

63 Kcal

67 Kcal

296 Kcal

Hidratos carbono

16,1 g

15,5 g

78,47 g

Fibra

0,9 g

0,4 g

6,8 g

Potasio

250 mg

320 mg

825 mg

Calcio

17 mg

4 mg

28 mg

Magnesio

10 mg

4 mg

30 mg

Vitamina B6

0,1 mg

0,1 mg

0,1 mg

Provitamina A

3 mcg

3 mcg

--

Ácido fólico

16 mcg

26 mcg

1,5 mcg

  

Beneficis para la salut

L'àcid fòlic intervé en la producció de glòbuls rojos i blancs, en la síntesi de material genètic i la formació d'anticossos del sistema immunològic. La vitamina B6 ajuda a mantenir la funció normal del cervell, actua en la formació de glòbuls rojos i intervé en el metabolisme de les proteïnes. El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós, per a l'activitat muscular normal i intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula.


imagen 23


El raïm, és ideal per a les dietes desintoxicants o depuratives, però també per a persones afectades de malalties reumàtiques i del sistema circulatori. Per la seua riquesa en potassi (més elevat en els raïms passes) que controla l'equilibri dels líquids en l'organisme i els seus nivells baixos de sodi (en els raïms frescos). Igualment la presència de vitamina B, que intervé en el metabolisme dels greixos i hidrats de carboni influeixen en aquest sentit.

 

A més ajuda a prevenir el càncer! Es tracta d'un aliment alcalinitzant que ajuda a depurar la sang, per tant, el seu consum fa pensar que pot inhibir el creixement de les cèl·lules canceroses. S'han realitzat nombrosos estudis per a comprovar que manera la presència de tanins i àcid cafeico, a més de constituir estupends antibactericides, podrien reduir les probabilitats d'adquirir aquesta malaltia. De fet, l'extracte de llavors de raïm prevé l'aparició de càncer de mama, pròstata o còlon. El principal component responsable és un flavonoide que apareix en la pell del raïm negre o en el vi negre i que es coneix amb el nom de resveratrol.

 

grape seed extract diabetes

 

I també fa front al colesterol. S'ha valorat la importància del raïm fermentat o el vi en el tractament del colesterol. La presència d'alcohol i fenols en aquesta beguda ajuda a disminuir el colesterol, millora la circulació i prevé l'infart de miocardi. Sempre amb un consum moderat. El consum de raïm roig sense pelar aporta la mateixa propietat sense necessitat d'ingerir alcohol.

 

El raïm també ens ajuda a regular l'intestí. Consumint un raïm sencer amb pell inclosa, aquesta ajuda a netejar els intestins, augmentant la matèria fecal i prevenint el restrenyiment. D'igual manera, els raïms passes tenen propietats laxants. D'altra banda el raïm ens dóna molta energia!, ja que per la seua riquesa en sucres i hidrats de carboni constitueix una font d'energia natural per als quals precisen un esforç extra com a esportistes, estudiants, xiquets en època de creixement o persones amb nivells baixos de sucre en sang. Molt més energia donen les panses, en aquest cas el contingut en hidrats de carboni i calories es triplica respecte els raïms frescos.

 

imagen 25


I finalment destacar les seues aplicacions cosmètiques. En la pell hidrata i recupera els efectes de la sequedat. La polpa d'aquest fruit estesa sobre la cara en forma de mascareta durant 20-30 minuts és un bon recurs per a eliminar les arrugues. La saba de la vinya pot utilitzar-se per a desinflamar els ulls si s'aplica un bany sobre els mateixos. El vinagre de raïm blanc pot utilitzar-se per a llevar les taques grogues de les ungles, netejant aquestes amb un raspall suau impregnat de vinagre. Només un petit advertiment... Contraindicacions, qui no hauria de consumir raïm? No resulten molt adequades per als diabètics, aquells que presenten problemes intestinals perquè els augmenta les fermentacions i els gasos.

 

Recepta rica i fàcil! Torrades de raïms, llet condensada i ametles

Hi ha una mica més senzill que preparar una torrada? A què no? I si a més inclou fruita... es converteix en una torrada deu! A més, és una recepta que es pot fer amb qualsevol altra fruita que us agrade. Una dolça temptació que es prepara amb amb prou faenes uns minutets d'elaboració.

 

imagen 26


Ingredients (per cada torrada):• 1 llesca de pa de motle
• 2 cullerades soperes de llet condensada
• 1 cullerada d'ametles picades lleugerament torrades
• 8 raïms

Elaboració: untem les llesques de pa de motle amb la llet condensada, de manera que queden ben xopades. Cobrim amb les ametles i portem al forn, precalentat a 200º, fins que el pa es daure. Mentre, anem tallem els raïms per la meitat i els llevem les llavors. Una vegada daurat el pa, ho traiem del forn i ho cobrim amb els raïms. Si no aneu a servir immediatament i voleu que els raïms seguisquen brillants, podeu hidratar una fulla de gelatina, escórrer-la i ficar-la uns segons en el microones fins que es desfaça, i pintar els raïms amb ella. A mi em sembla un berenar ideal, energètica i molt sana per als xiquets... estàs d'acord? A gaudir!

 

Curiositat! Per què prenem 12 raïms per a celebrar l'entrada a l'any nou?

Llegint per ací i per allà he descobert que s'expliquen diversos orígens d'aquesta tradició. Es té constància que al segle XIX existia el costum entre els burgesos espanyols de menjar raïms i brindar amb xampany per a acomiadar l'any.

 

uvas-fin-de-ano

 

Però l'origen més estès és que es tracta d'una tradició promoguda en 1909 per agricultors d'Alacant i Murcia, desitjosos de col·locar l'excedent de raïms que havien patit aqueix any a causa d'una bona collita. No obstant açò, i encara que aquesta història és certa, el seu origen, en aquesta època, es remunta a alguns anys abans. El primer testimoniatge escrit que la constata és de la premsa madrilenya al gener de 1897, on es comenta que "És costum madrileny menjar dotze raïms en donar les dotze hores en el rellotge que separa l'any sortint de l'entrant", la qual cosa vol dir que almenys en 1896 així es va fer, i probablement algun any arrere.

 

L'explicació plausible de per què algú va decidir açò és perquè en 1882 l'alcalde de Madrid, José Abascal i Carredano, va decidir imposar una taxa d'un duro a tots aquells que volgueren eixir a rebre als Reis Mags la nit del dia 5 de gener passant una nit de festa, borratxera i armant ovacione. Així, privats els madrilenys d'aquesta nit de desenfrenament, alguns es van animar a celebrar la Nit de cap d'any en la Porta del Sol, menjant raïms amb les campanades, tal volta com a protesta o com a burla a la tradició burgesa de menjar raïms i xampany en el sopar de Nit de cap d'any, una tradició que reflecteixen els periòdics de l'època i que diuen importada de França i Alemanya.

 

uvas-de-la-suerte-3 2


Aquest comportament es va estendre i va popularitzar ràpidament en la capital, fins al punt que en 1897 els comerciants de la ciutat ja publicitaven els raïms de la sort i en pocs anys ja es coneixia en molts llocs. Ací és on entren els nostres agricultors llevantins del principi, que aprofitant el seu excedent de producció de 1909, van realitzar una campanya per a promulgar i potenciar el costum per tot el país, i així poder col·locar la seua mercaderia. I els va eixir bé, ja que avui pocs són els que no donen la benvinguda a l'Any Nou amb 12 raïms en la mà per a anar menjant-les al són de cada campanada, o almenys intentant-lo, perquè la superstició diu que dóna bona sort.

 

Aquesta tradició dels raïms de Nit de cap d'any és exclusivament hispana, i es va exportar a altres països hispanoamericans com Mèxic, Veneçuela, Argentina, Equador, Perú, Xile, Colòmbia. En altres llocs no es pren gens amb la raïms – es fa un compte arrere i chim-pum - i en alguns, com Itàlia, és tradició prendre un plat de sopa de llenties durant el sopar, una tradició romana que ens donarà fortuna en el nou any.

 

És hora de donar-li al crafting creatiu! Raïms fets amb taps de suro

Handmade i reciclatge és el que més m'agrada. En aquesta manualitat aprofitem taps de suro i els reutilitzem per a formar raïms. Una manualitat senzilla i gens perillosa per a tenir entretinguda a la tropa alguna vesprada de tardor en el qual el temps no acompanye massa.

 

imagen 29

Font: www.lacrema.com

 

Materials i eines:
- Taps de suro de va venir
- Pintura
- Pistola de cua termofusible
- Cinta
- Tisores
Nota: Cura amb la pistola de cua termofusible i els xiquets xicotets, poden cremar-se. Volem handmade per a tots, però sempre amb seguretat.

 

imagen 30

Font: www.lacrema.com

 

Passos a seguir:
1. Pinta els extrems dels taps del color que més t'agrade i deixa'ls assecar completament.
2. Amb ajuda de la pistola de cua termofusible i usant molt poca cua veu fent grupets en forma de raïm. Per exemple, però depenent del gran que vulgues fer el raïm, comença amb quatre taps, després posa sota tres, contínua amb dues i finalitza amb un. Ja ho tens!
3. Acaba fent un llaç ben bonic de cinta i pegant-lo en la part superior del raïm. De segur que t'ha quedat genial!

Espere que hages après molt aquest mes i transmetes els teus coneixements als altres, ja saps que la ciència no té per què ser avorrida! Ens veiem al mes que ve!

BALADRE Crafting·Creativity

Bloc a càrrec de Silvia Pérez, biòloga i amant de la fotografia i les manualitats.

Direcció del bloc: : baladrecraftingcreativity.wordpress.com