L'almanac d'octubre

Un mes més, l'almanac d'Altocumulo torna a Revista Espores. La veu del Botànic per explicar-nos els tipus de pluja i com mesurar-la. Repassem els recorreguts dels cossos celestes i us convidem aprendre més amb el Taller d'Iniciació a Meteorologia organitzat gràcies a Altocúmulo i el Jardí Botànic de la Universitat de València.

Benvinguts al mes d'octubre! Ací estem, asseguts davant l'ordinador, davant d'una situació de possibles pluges torrencials a causa de la generació d'una mini-borrasca al nostre mediterrani, borrasca que, a la lectura d'aquestes línies, ja haurà passat de nosaltres o bé ens haurà fet gaudir davant l'espectacle de llum i so que sempre ens ofereixen aquestes situacions. Creuem els dits!

 

El Sol i la Lluna

Comencem amb el nostre repàs del mes d'octubre, però, com sempre, donem una ullada al viatge planetari dels nostres dos cossos celestes. La lluna, aquest mes sense eclipsis, recorrerà el cel seguint aquestes fases lunars:

- Quart minvant el 4 d'octubre a les 21:07 hores
- Lluna nova el 13 d'octubre a les 0:07 hores
- Quart creixent serà el 20 d'octubre a les 20:32 hores
- Lluna plena el 27 d'octubre a les 00:06 hores

 

agenda 1013

Taller de Iniciació a la Meteorologia impartido por Altocúmulo en el Jardí Botànic de la Universitat de València

 

El Sol segueix caient cap al sud i al final del mes notarem que es fa fosc massa prompte... A València eixirà, el dia 1, a les 7 hores i 57 minuts. El dia 31 ho farà a les 07:28 hores. Recordem que dissabte 24 retardarem el rellotge una hora. Per això són les 7:28h però tot i així es fa de dia 31 minuts més tard.

 

El seu ocàs serà, el dia 1, a les 19:45 hores, mentre que el dia 31 serà a les 18:02 hores (que hauria de ser una hora més, com hem dit més amunt). Perdem 43 minuts al vespre i en total perdrem 74 minuts de llum durant el mes (igual que al setembre) i a més, en haver retardat l'hora, veurem marxar el sol, com qui diu, en acabar de berenar.

 

Què celebrar a l'octubre
El dia 9 celebrarem el nostre dia de la Comunitat Valenciana. El dia 12 se celebra la Festivitat de la Verge del Pilar, patrona de la Hispanitat. I el dia 25 serà el dia del País Basc. L'octubre és mes de tardor, d'encendre xemeneies i calefaccions a les terres altes, mes de recol·leccions diverses i mes en què acaba la segona primavera de la qual gaudim al setembre.

 02B41807

Fruites de massapà típiques. Els novios les regalan a las novies por San Donís en el 9 d'octubre, la Mocadorà

 

Vam parlar ensetembre de les gotes fredes. Vam veure la gènesi, les característiques i els resultats així que, aprofitant aquella conclusió parlarem de la pluja i el seu mesurament, ja que és, sens dubte, el meteor més esperat per l'aficionat en general (i pel mediterrani, en particular).

 

Parlem del temps
La precipitació, en terme general, es pot definir com totes les formes d'humitat caigudes directament sobre el sòl en estat líquid o sòlid (Climatologia, Ed. Càtedra). ¿I quins tipus de precipitació tenim? Doncs us els deixem a continuació, uns els coneixerà el lector, i altres no: pluja, plugim, ruixat, aiguaneu, neu, neu granulada, calamarsa, gel granulat, pluja gelada o gebradora.

 

Hidrometeorors

Representació simbòlica dels hidrometeors. Algunes definicions canvian un poc en virtut de la zona geogràfica

 Octubre foto2

Efecte de la pluja de fang sobre un cotxe

 

La pluja és la forma més comuna de precipitació. Està formada per gotes d'un diàmetre, entre 1 i 2 mm, arribant fins als 7 mm de diàmetre en les zones intertropicals. No oblidem que es definirà com plugim si el diàmetre de les gotes és menor de 0.5mm i si aquesta precipitació ocorre de manera simultània amb la de neu, llavors parlem d'aiguaneu. També tenim una altra variant de la pluja, que és la pluja de fang, consistent en una pluja que arrossega partícules de pols que estan en suspensió en les capes d'aire que travessen aquestes gotes. Això passa, de manera general, quan una advecció (transport horitzontal) d'aire calent penetra a la Península Ibèrica, procedent del Sàhara.

 

Com mesurar la quantitat de pluja caiguda?
Com sabeu, la precipitació líquida es mesura en litres per metre quadrat (l / m2) o bé en mil·límetres (mm). Són unitats equivalents i aquí explicarem per què. Si ens féssim amb un recipient d'unes dimensions d'un metre per un metre, és a dir, un metre quadrat, i féssim en el seu interior un litre d'aigua, podríem veure que l'alçada de tota aquesta aigua abocada seria d'un mil·límetre. Realment això seria molt complicat d'observar, perquè el recipient hauria d'estar perfectament col·locat, en posició horitzontal i, a més, la cohesió de les gotes d'aigua faria que aquesta capa d'aigua es pegués a les parets, dificultant la seua observació. Però això és ficar-nos en altres embolics així que ens vam quedar amb aquesta teoria.

 

Quin instrument és el que mesura la pluja? El pluviòmetre serveix per recollir i mesurar la precipitació caiguda. Hi ha molts tipus de pluviòmetres però la majoria té una boca de recollida en forma circular, i cos cònic o cilíndric.


COmpo

Dreta: pluviòmetre amb 40l de capacitat Centre: pluviòmetre amb 70l/mde capacidad. Derecha: pluviòmetre Staruss

 

A l'esquerra tenim el típic pluviòmetre de plàstic verd, amb capacitat per a 40 litres. L'única aspecte negatiu d'aquest model és que el plàstic i s'espatlla pel sol. El model de la del centre té capacitat per a 70l/m2 i superfície cònica. Porta una tapa superior, amb orificis, per evitar que entren cossos estranys en el seu interior i falsegen el mesurament. A la dreta de la imatge tenim el pluviòmetre Stratus, americà, amb capacitat per a 280l/m2. L'aigua cau en el cilindre interior, amb capacitat de 25l/m2, fins que vessa, de manera que comença a caure en el cilindre gran. I mireu si és possible aigua! Per mesurar el total només hem d'anar abocant el recipient gran al petit, i anar sumant de 25 a 25. Molt enginyós!

 

user 32 img 6773

Pluviòmetre Hellmann

 

El pluviòmetre Hellmann és usat oficialment per AEMET. La seva capacitat és de 200 litres. En aquest cas la pluja caiguda va sent recollida en un dipòsit situat a l'interior del pluviòmetre. I aquí també haurem de ajudar-nos d'una proveta graduada per anar buidant aquest dipòsit en aquesta proveta. I tenim el resultat.

 

Foto octubre7

Pluviòmetre digital

 

Finalment us ensenyem com és un pluviòmetre digital. En aquest tipus de models tenim una o dues cubetes, com un balancí, situades davant d'una placa electrònica. La pluja cau, la cubeta s'omple, i pel seu propi pes plop! es bolca, buidant. Ara tenim a l'altra cubeta llista per omplir-se, i es torna a repetir el procés. I en cada bolcada, un imant envia un pols, registrant una mesura de precipitació. Tants tombs, tanta pluja. Avantatge: no cal buidar-lo. Inconvenient: porta piles (encara que duren dos anys, per descomptat). A la imatge mostrada falta la carcassa cilíndrica, és clar. Aquí us mostrem seu interior.

 

Ací acabem. Entrem en la tardor! A veure què ens depara aquest mes d'octubre! Fins prompte!

 

Altocúmulo

Tenda especialitzada en meteorologia

Lloc Web: www.altocumulo.com