EL PARE DE LA PRIMERA SEMBRADORA MECÀNICA

Jethro Tull, un dels pares de la Revolució Industrial, fou un dels membres més il·lustres de la Fisiocràcia, una escola de pensament que atribuïa l'origen de la riquesa a l'agricultura. El seu nom passà a la història per inventar una sembradora d'allò més innovadora per a la seua època.

La primera Revolució Industrial es va desenvolupar a Anglaterra al llarg del segle XVIII i va afectar de forma més que notable a l'agricultura, propiciant una sèrie de canvis en l'estructura de la propietat de la terra i en l'aplicació de nombroses innovacions tècniques. Els resultats d'aquesta revolució van generar un augment del capital, per la major rendibilitat dels cultius i de les matèries primeres, i també va provocar un intens moviment migratori del camp a les ciutats, on centenars de camperols van acudir per a cercar treball en les grans fàbriques tot i les pèssimes condicions laborals. 

 

Dit així pot semblar que la revolució va ser més negativa que positiva, però en realitat portà motls avantatges. D'una banda s'alleugeriren les tasques agrícoles, i d'altra les innovacions tècniques també van fer més eficient la producció d'aliments, beneficiant-se tota la població. 


Amb tot, hem de buscar el germen d'aquesta revolució al segle anterior amb el naixement de la Fisiocràcia, una escola de pensament que atribuïa a l'agricultura l'origen de la riquesa. Aquesta idea va sorgir com a reacció a l'intervencionisme estatal d'idees mercantilistes, i té com alguns dels seus noms propis a Jean-Baptiste Colbert, ministre de Luis XIV de França, i a Jethro Tull, un anglès que també va donar veu a aquestes idees i les va expandir per la resta d'Europa. 

 

Jethro Tull (1672 - 1741), l´inventor de la primera sembradora de tracció animal, fou jurista i agrònom, i va estudiar dret a Londres, però prompte va abandonar la carrera legal per tornar al camp. Segons alguns biògrafs es dedicà a la granja familiar perquè tant el seu avi com el seu pare s'havien desentès de les seues finques, i Tull decidí recuperar el seu rendiment. Com ´ree la seua única font d'ingressos, una de les seues principals fixacions fou tractar d'optimitzar la mà d´obra per sembrar grans extenions de terreny. El procés costava molt de temps i es perdia homogeneïtat en les sembres, cosa que influïa negativament en el reg i la recollida.

 

JETHRO3

 

En 1701 Tull provà un sistema basat en una aixada arrossegada per una cavalleria, pretenia valdre's de la tracció animal per agilitar el procés de sembra. Aquest procés li permetia unir dues fases, la de remoure la terra i la de plantar la llavor. Així va nàixer la seua sembradora, una eina que permetia, amb pocs homes, llaurar i sembrar extensos camps, repartint a més les llavors amb regularitat gràcies a una barrera mecànica que les distribuïa en fileres, i que reduïa la necessitat de birbar, és a dir, de la neteja posterior de males herbes.

 

Dins d'aquest sistema de sembra, Jethro Tull sostenia la importància de polvoritzar el sòl per a aprofitar-lo al màxim i que la humitat poguera arribar fins a les arrels de les plantes en creixement. D'ací que com a pas previ a la sembra es llaurara la terra, fi per al qual va inventar l'aixada de tiratge de cavalls. En resum, la màquina sembradora de Tull facilitava el treball, optimitzava els recursos humans i aprofitava més el sòl, garantint un creixement i maduració dels sembrats més homogeni. 

 

La veritat és que en els seus començaments l'invent no va tenir gran èxit. El principal problema era el desconeixement dels agricultors, perquè no va ser fins quasi trenta anys després de la seua invenció que Tull va publicar l'obra The new horse hoeing husbandry, que donà a conèixer les seues teories per tota Europa. Tot i que els seus estudis teòrics se centraven més en problemes tècnics que estructurals, el seu nom passarà a la història com un pioner de la Revolució Industrial en el camp de l´agricultura. Una llàstima que no gaudira a penes de reconeixement a la seua època i que al llarg de la seua vida gastara tota la seua fortuna en la creació i difusió de la seua sembradora.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà

FaLang translation system by Faboba