El preu de la pol·linització

El declivi de la població d'abelles és un problema que preocupa els ecòlegs, entomòlegs i conservacionistes però hui tractarem el tema des del punt de vista de l'agricultura. Quin són els conreus més afectats? Quines són pèrdues econòmiques?

Ja fa dècades que les abelles pateixen un fum d'amenaces d'origen variat que tenen com a conseqüència directa la seua desaparició però l'alarma no ha sonat fins que els ruscs domèstics han patit aquestes mateixes amenaces; vespa asiàtica, insecticides, àcars...

 

c0463a74730bd2dbab86cbb4dec094a0 M

Si vols saber més sobre les causes del desabellament fes clic en la imatge per accedir a l'article Per qui brunzen les abelles?

 

Ara, a més, quan part del sector agrícola ja depèn de la pol·linització a través de l'apicultura transhumant, és més important que mai posar preu a la feina que les abelles feien abans gratuïtament. I és que, òbviament, no tots els conreus depenen de la pol·linització com és el cas del raïm, ni tots depenen de la mateixa forma. Per exemple, els cítric, tan abundants en la nostra comunitat no depenen del tot de la pol·linització per insectes.

 

Les xifres
En la Comunitat Valenciana, el preu a què ascendeix el treball realitzat pels insectes és de 113.918.899 € i la xifra en relació a la totalitat del país és de 1.301.793.140 €. És a dir que el preu de la pol·linització de la Comunitat Valenciana en relació a Espanya és d'un 8.8 % del total. Aparentment, pot semblar un percentatge baix però com hem dit abans, els nostres principals conreus no depenen estrictament dels insectes.

 

{youtube}aHFaszoK8UE{/youtube}

Com pol.linitzar a mà una carabasseta

 

Pel que fa als conreus més afectats són els melons de tot l'any i els d'Alger, carabassa i carabasseta. En cas de no actuar per protegir les abelles la seua producció es reduiria en un 90%. La pol·linització manual encariria molt el procés de producció i per tant del producte ja que seria necessari manipular flor per flor per obtenir el fruit. En el vídeo de dalt podreu veure com es fa la pol·linització manual de la planta de carabasseta.

 

La tendència tampoc és massa optimista en el cas de les pomes, les ametles, les bresquilles, les peres i les prunes, la producció de les quals minvaria en més del 50%. Cal afegir que en el cas de la Comunitat Valenciana, la producció d'ametles és la més important del país, amb més d'un 20% del total.

 

ISS 5808 02345

La producció d'ametles en la Comunitat Valenciana és la més important del país

02E29427

El conreu de melons es veuria seriosament afectat en cas que les abelles desapareixeren 

 

Entre un 10% i un 40% s'estima que cauria la producció de faves, figues i maduixes, seguits per la producció de pebrots, cítrics i tomaques (entre el 0% i el 10%). Però no solament afecta a la producció de fruits sinó que la decadència de les poblacions d'abelles també influencia els conreus de què s'obtenen llavors com ara les cebes, les carxofes, les safanòries o els espàrrecs.


Per tant, el 70% dels conreus valencians es veurien amenaçats per el declivi d'Apis melifera. Així, posant preu a la feina de les abelles, les plantacions amb major valor econòmic pel que la pol·linització per insectes són els fruiters i les hortalisses. No obstant, els més vulnerables al declivi d'aquests insectes són els fruits secs i les hortalisses.

 

Entre tots les matàrem i elles soles van morir
Espanya encapçala la producció agrícola en Europa i la Comunitat Valenciana està al front de la producció apícola espanyola. Amb aquestes dades sembla ben fàcil trobar raons per fer front a aquesta situació i és que hui dia ja sabem moltes de les raons que fan malbé a aquesta espècie i que són causa del desabellament: insecticides, fungicides i herbicides, l'àcar Varroa, els bacteris, la falta de pol.len, condicions climàtiques adverses i la vespa asiàtica.

 

1024px-Vespa velutina nigrithorax MHNT dos

Vespa velutina nigrithorax. Imatge de Wikipedia 

 

El viratge progressiu cap a l'agricultura ecològica elimina de la llista uns pocs factors però a aquesta nova tendència cal sumar la falta de control en el intercanvi d'espècies exòtiques o el augment de les emissions de CO2.

 

I si antròpic és el problema també ho serà la possible solució; en la Universitat de Harvard, han trobat en la robòtica una possible solució a la pèrdua d'aquesta espècie, les abelles robòtiques, concebudes a funcions tan diverses com l'exploració d'ambients perillosos, l'ajuda en rescats, la supervisió del tràfic o la pol.linització de conreus.

 

Molts són els reptes a què han de fer fronts aquests científics perquè no cal únicament en imitar el patró de vol de l'abella sinó que cal dissenyar tota la maquinària i programari que serveix de cervell per al control i seguiment de vol, la detecció d'objectes, la coordinació i la presa de decisions.

 

image large

Prototip de Robobees de la Universitat de Harvard

 

Finalment, per imitar el comportament sofisticat d'una colònia real d'insectes hauran de desenvolupar d'algoritmes de coordinació, mètodes de comunicació sofisticats i eines de programació per simular grups d'abelles que depenen les unes de les altres per explorar, lluitar o netejar...

 

Però, quan costarà llogar un d'aquestos ruscs? Què passarà quan un au se'n menge una? Seran eficients? I sobretot, faran mel? El que sembla que té una resposta ben clara és que de segur que les abelles, tal i com les coneixem, fan la seua feina molt millor que qualsevol robot, i gratis!

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.