Ecoherois de l'agricultura urbana

Després del desastre del Katrina, Jenga Mwendo va fundar la Xarxa de Jardiners del Pati Posterior (Back Yard Gardeners), una organització sense ànim de lucre per a preservar i revitalitzar els veïnats a través de l'agricultura urbana.

 

Tot i que alguns actes poden semblar petits, poden aplegar a ser grans idees i projectes de desenvolupament molt més efectius que grans maniobres ideades per polítics i altres agents socials. Un exemple és el nou model d'agricultura urbana desenvolupat a Nova Orleans després del Katrina. Un projecte amb nom propi, el d'una dona que s'ha convertit en tot un referent dels ecoherois: Jenga Mwendo.


Jenga va deixar Nova Orleans en 1995 per a anar a estudiar a Nova York, on treballava com a animadora en una productora audiovisual i duia una vida acomodada. Però després de que l'huracà arrassara la seua terra natal en 2007 va decidir tornar-hi per a reconstruir-la. El desastre, en aquest cas, va significar una nova forma d'entendre el món.


El passat convertit en futur
Quan Mwendo va tornar a la ciutat es va centrar en la reconstrucció del Novè Districte Baix, però també va posar els seus ulls en el futur. Des d'allí va impulsar la iniciativa Els jardiners del pati posterior, una associació de veïns per a retornar la vida a desenes de solars devastats per l'huracà.

 

ECOHEROES2

 

La forma en què Jenga ha afrontat la recuperació d'una de les zones més devastades de Nova Orleans no és casual. Segons recorda ella mateixa, quan era xicoteta la gent del barri conreava als seus jardins, plantaven tot tipus de verdures i fruites gràcies a que el clima de la zona és càlid i el sòl és molt fèrtil. Després del desastre, una mirada al passat es va convertir en la millor forma d'afrontar el futur: Jenga, juntament amb altres veïns, va promoure la creació de jardins comunitaris on plantar nous aliments per a proveir-se. Són els veïns els qui els conreen, i així, entre tots s'han habilitat nous jardins urbans en parcel·les i solars abandonats.

 

Gràcies a aquesta iniciativa, la xarxa de jardins urbans ha anat creixent fins al punt que Jenga ha creat una gran plataforma que proveeix d'aliments a tot el barri. Avui dia, anys després del desastre, Jenga Mwendo segueix treballant per la seua comunitat investigant sobre l'efectivitat i productivitat dels diferents cultius en els seus jardins i ha llançat la seua pròpia empresa de catering de productes vegans.

 

{hwdvideoshare}id=35|width=|height={/hwdvideoshare}


I és que, cada vegada més, l'agricultura urbana i a petita escala s'està veient com una alternativa més que efectiva. D'una banda, s'obrin nous camins laborals i d'autoabastiment, generant productes de major qualitat i més controlats. A més, amb aquest tipus d'agricultura els agricultors urbans i locals eliminen la necessitat de conservants, ja que els seus productes no han de viatjar llargues distàncies, un fet que facilita l'estalvi d'energia i de costos, a més d'afavorir els productes autòctons i les economies locals.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà

FaLang translation system by Faboba