L'ART DE CONREAR SENSE TERRA

Els cultius hidropònics sorgeixen com una alternativa a l'agricultura tradicional per eliminar o disminuir els factors limitants del creixement vegetal associats a les característiques del sòl, substituint-lo per altres suports de cultiu i aplicant tècniques de fertilització alternatives.

En agricultura, per hidroponia s'entén el cultiu de plantes substituint-se el sòl agrícola per una solució mineral. Les arrels queden suspeses, i reben una solució nutritiva equilibrada dissolta en aigua amb tots els elements químics essencials per al desenvolupament de les plantes en una solució mineral únicament o bé en un mitjà inert, com a arena llavada o grava. La perlita agrícola, les fibres de coco, la torba o la llana de roca son alguns dels principals substrats utilitzats en els cultius hidropònics.

 

HIDROPONICOS3

 

Les primeres aportacions sobre estos cultius es van desenvolupar en el s. XIX, encara que alguns investigadors parlaven d'ells amb anterioritat i se sospitava que ja s'usaven. Per exemple, els Jardins Penjants de Babilònia eren jardins suposadament irrigats des del terrat, però no hi ha evidències que utilitzaren hidroponia. El primer tractat sobre creixement de plantes terrestres sense sòl va ser Sylva Sylvarum (1627) de sir Francis Bacon. Tot i això la pràctica no es duria a terme fins a molt després, en 1928, quan William Frederick Gericke, de la Universitat de Berckley, va suggerir cultius en solució per a la producció agrícola.

 

hidroponico

 

Un dels primers èxits de la hidroponia va ocórrer durant la Segona guerra mundial, quan les tropes nord-americanes que estaven en el Pacífic van posar en pràctica mètodes hidropònics a gran escala per a proveir de verdures fresques a les tropes en guerra amb Japó, donat que a les illes no hi havia sòl disponible i era extremadament car transportar-les. No obstant aquesta curiosa aplicació, tardà en popularitzar-se. 

 

Situació actual dels cultius hidropònics

Els cultius sense sòl presenten unes característiques diferents als cultius en sòl natural, entre elles el control rigorós dels aspectes relacionats amb el subministrament d'aigua i nutrients, especialment quan es treballa en sistemes tancats, o la capacitat d'acolliment de residus i subproductes per a ser utilitzats com a substrats de cultiu. La seua indústria també genera una sèrie de contaminants procedents de la lixiviació dels nutrients, especialment en sistemes oberts, l'abocament de materials de desfeta, l'emissió de productes fitosanitaris i gasos, o el consum extra d'energia, conseqüència dels sistemes de calefacció i manteniment del nivell higroscòpic adequat.

 

HIDROPONICOS7

 

En l'actualitat, Holanda és el país que més àrea de producció hidropònica té, i els cultius en aquest tipus de suports van des de flors o plantes ornamentals a hortalisses, com tomaques, cogombres, pebrots i albergínies. En total, la superfície conreada de forma hidropònica a Holanda ocupa unes 3.000 hectàrees.

 

Aquesta tendència es pot observar també en altres països com el nostre, on han proliferat ràpidament, principalment en el sud-est, destacant el seu ús per al cultiu d'hortalisses. L'expansió està sent més lenta a Itàlia i Grècia, quant a Alemanya, nord de França, Regne Unit i Bèlgica, les hortalisses es conreen principalment en sistemes hidropònics oberts.

 

Puc fer el meu propi cultiu hidropònic?

A causa que el cultiu hidropònic és vulnerable a una gran quantitat de problemes i els elevats costos d'instal·lació inicials, és necessari preparar-se molt bé a l'hora de començar un cultiu sense sòl. No obstant açò açò no vol dir que siga excessivament difícil o fora de l'abast de la majoria de les persones, per això ací et donem alguns consells previs perquè conegues els factors a tenir en compte si desitges emprendre una aventura hidropònica.

 

El primer pas i sens dubte el més important és fer una bona elecció del cultiu. S'ha d'escollir una espècie que es desenvolupe correctament en l'ambient que es té disponible. Per exemple, no és viable conrear tomaca a una altura de 3000 metres, i tampoc ho és conrear enciam quan la temperatura mitjana és de 28°C. Cal conèixer les condicions en les quals es va a conrear i escollir plantes que siguen adequades per a aquestes circumstàncies.

 

HIDROPONICOS5

HIDROPONICOS6

 

En segon lloc cal determinar quin sistema de cultiu hidropònic es va a utilitzar. Un pas molt lligat a la viabilitat econòmica del projecte i a l'espècie de planta escollida, ja que diferents tipus de planta en diferents climes requereixen de diferents sistemes. Els materials necessaris per a construir un sistema també el poden fer molt costós i poc viable, tot i ser la millor opció des d'un punt de vista tècnic.

 

HIDROPONICOS2

 

Una vegada s'ha dissenyat el sistema que es va a utilitzar i s'ha escollit la planta que serà conreada, s'ha de planejar un règim nutritiu que tinga en compte les diferents etapes de creixement i les característiques d'assimilació de nutrients de la planta que es vol conrear.

 

HIDROPONICOS4

 

A l'hora de començar un cultiu hidropònic és recomanable realitzar un estudi pilot a petita escala per a veure si les propostes fetes en els passos anteriors són en realitat viables sota les condicions ambientals existents. Moltes vegades l'experiència en diferents climes, terrenys o països no és directament transferible a les condicions en les quals es desitja realitzar el cultiu, i cal fer comprovacions abans a petita escala. Una vegada es realitza una prova així es torna molt més fàcil veure els errors que existeixen en la pràctica. Si aquests errors ja han sigut detectats es poden corregir per a poder tenir un cultiu reeixit.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà

FaLang translation system by Faboba