L'aixada com eixida

És possible un consum diferent, amb cooperatives com la que presentem avui. Una proposta, de la qual pots fer-te soci, per a formar part d'un grup de persones que es plantegen els sistemes actuals, la qual cosa moltes vegades es tradueix en actituds i produccions més sostenibles. Xarrem amb un dels seus creadors.

Si entres en la web de la cooperativa L'aixada com eixida t'adones que vas a necessitar una estona per aprofundir en tot el que ofereixen. Quan vaig sentir parlar de la seua proposta vaig creure que era un espai més on poder omplir la bossa de la compra amb productes millors, amb una agricultura darrere més respectuosa amb l'entorn, i afavorint el comerç de proximitat. Prompte vaig veure que era molt més. En realitat la cooperativa naix d'una forma molt concreta d'entendre el nostre entorn, i a més dels seus productes, ofereix també idees, formació, i fins a un segell de qualitat. Per a ells l'important és pensar a nivell global però actuar en el local, es comprometen amb el bé comú i ho fan recolzant-se en les relacions, que garanteixen confiança, reciprocitat, transparència i horitzontalitat.

 

Els inicis

L'aventura va començar fa un lustre amb tres eixos d'actuació que són la base sobre la qual desenvolupen tot, sobirania alimentària, salut i educació, conceptes que no poden separar-se i que per a ells "suposen una contraposició al model de gestió capitalista de la nostra societat. Històricament és una idea que ja ha sigut desenvolupada en altres comunitats, però és evident que no és el sistema que impera avui dia. Un model que s'està mostrant com insostenible, i que a més és molt difícil de canviar des de les administracions perquè "les polítiques agrícoles dissenyades des dels despatxos del primer món són totalment excloents pel que fa a la resta, i l'única cosa que generen és l'empobriment i l'abandó de les comunitats agrícoles davant la impossibilitat de sustentar-se".

 

{youtube}YooczXBeNqY{/youtube}

 

Especular amb els aliments, açò és el que es pretén evitar, i també l'empitjorament de les situacions de camperols d'altres països, que es veuen fins i tot forçats a emigrar. Per açò es consideren un col•lectiu que, al costat d'altres associacions, donen veu de crítica contra l'individualisme i la competitivitat.

 

Alternatives de consum

L'aixada com eixida ens ofereix gran quantitat de productes ecològics, artesanals i de proximitat. En la secció de forn hi ha pans de farina integral ecològica per a consum habitual, i també uns altres menys comuns com el de sègol, mel i cervesa. També dolços de diferent fruita seca, o de garrofa, i bollets de verdures de l'horta. Quant a les fruites i verdures, ofereixen cistells variats que es poden encarregar, o podem cercar-los en els seus diferents mercats i llocs de venda.

 

10355745 878112068867670 7063427390762421344 n

Magdalenes de garrofa

 

Si els pregunte pel seu producte estrella no es mullen, perquè per a ells el seu major assoliment és intentar, amb els seus recursos i capacitats, afavorir el consum saludable i responsable. I amb un valor afegit, el coneixement i saber de la gent, que està present en el que fan.

 

Compten amb secció també de productes d'higiene amb sabons cosmètics, cremes hidratants de cos i cara, sabons per a la roba i olis, tots elaborats amb plantes medicinals. Per què hauríem de canviar els productes del nostre bany pels seus? Els propis usuaris són els seus millors arguments, però a més, en aquest cas, "la relació que hi ha entre consumidor i productor és de total confiança, i saben el que estan utilitzant perquè han vist com es fa".

 

10633476 916255041720039 2412223860075851862 o

També elboren sabons: "per una higiene artesanal i concient"

 

Una varietat de productes el consum dels quals creix però que dista molt de ser massiu. Com convèncer al consumidor? La seua resposta, "el millor carro de combat és el carro de la compra". Estem immersos en una societat on el fet d'asseure's a la taula, relacionar-te amb gent i menjar saludablement ha passat a un plànol totalment secundari. La gent ja no s'alimenta es manté a força de fast food, hem importat comportaments i formes d'actuar que no són nostres. Ens han acostumat a tenir de tot en qualsevol època de l'any, no som crítics a l'hora de comprar, no pensem ni en l'impacte mediambiental ni si ha sigut produït sota els paràmetres de justícia social i garanties laborals". Al final el seu treball és prendre partit i tractar de conscienciar, però en realitat la responsabilitat última és nostra.

 

Activitats i accions

Aquesta cooperativa té opcions a més per a activar-se en el camí cap a un consum més sostenible. En la seua secció "educa" proposen acompanyar a grups escolars per a posar-los en contacte amb l'agroecologia, i la cooperació, i oferir-los una experiència de respecte i compromís amb la natura. Ja en "forma't" ofereixen tallers de cervesa artesanal, cosmètica natural o elaboració de pans, cursos que van canviant al llarg de l'any. Finalment, en "organitza't", poden assessorar-nos per a formar grups de consum amb els nostres veïns, i col·laborar després amb nosaltres.

 

{youtube}Nxb9bDbqWc0{/youtube}

 

Recentment han participat en el segon Banc de palla d'arròs de l'Albufera, i encara que són una cooperativa de pocs membres, es mantenen actius participant en jornades, participant en xarrades, etc. Per exemple al maig van organitzar les IV Jornades Agroecólogiques, i ja han organitzat unes altres sobre agrotòxics, aigua, autonomia comunitària i alimentació i consciència del territori.

 

El segell ecollaures

Una important proposta és el segell ecollaures en els productes, una distinció que garanteix una agricultura sense pesticides ni químics, la producció local d'aliments, canals curts de producció i consum, la relació horitzontal entre persones, i la defensa del territori, de la biodiversitat i del coneixement agrari local.

 

ISS 1453 03387

 

Si estem interessats a aconseguir el segell, el SPG-Ecollaures (Sistema de Participació i Garantia) "té articulat en els seus estatuts la manera de poder ser membre tant per a productors com a consumidors i organitzacions. Sobre la base d'un criteri comú agroecològic de participació de totes les persones implicades, des de la producció i el consum de manera horitzontal, fins a les activitats i processos de verificació duts a terme per a garantir la validesa del segell, en tots els seus vessants, tant en la productiva verificant l'ús i manera d'actuar en horta, com socioeconòmics".

 

La vida al camp

Quant a l'horta, que ha passat unes dècades de forta caiguda d'ús i cures, no veuen el seu futur molt esperançador, "si considerem l'expansió urbanística, l'abús dels monocultius en detriment de la biodiversitat, l'abandó per part del camperol de terres perquè el seu treball estava infravalorat i desprestigiat, pinta bastant malament". Però hi ha esperança, posada en l'aparició evident en aquests últims anys de nous i joves agricultors que tornen gota a gota al món rural. Cosa que hauria d'unir-se a polítiques que ho afavorisquen, la qual cosa tampoc serà fàcil. "Hi ha molt que lluitar, s'ha destruït gran part del nostre patrimoni, però sí s'entrelluca un cert canvi d'actitud per part de les noves administracions locals".

 

escut

 

I per a acabar, no em puc resistir a demanar-los un consell per a estos joves, i no tan joves dels que parlen, els que s'estan animant a treballar en el camp, com a professió o en el seu temps lliure. "Estem aprenent, però anime a la gent que vulga treballar amb la terra sota els criteris de l'agroecologia perquè és vida. Encara que a voltes és dur i complicat viure i mantenir-se d'aquest treball, perquè requereix molta dedicació pel tipus d'agricultura que fem. Fins i tot et desmoralitza una mica la poca valorització que té la gent dels que li estàs oferint. Solament la perseverança, el creure en el que estàs fent, i veure com cada vegada hi ha més gent s'està conscienciant, t'anima a continuar en aquest treball com a mitjà de vida".

 

Quedem-nos llavors amb la frase que tanca la nostra xarrada, de Gustavo Duch, Mucha gente pequeña, en muchos lugares pequeños, cultivarán pequeños huertos... que alimentarán al mundo.

 

Moltes gràcies a Juan José Cases Llorens, pel seu temps i les seues respostes.

 

Eva Pastor

Responsable de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic UV
M'agrada la música, els llibres, viatjar, escriure, la divulgació científica i anar al cine amb totes les conseqüències; fer cua, menjar monges... Em diverteix ordenar amb els meus fills la col·lecció de cotxes de Cars. Mai he comprès les regles del tenis i m'esmussa tallar la pizza amb forqueta i ganivet.