Conrear un miratge. Part II

Ja hem parlat en Espores de les palmeres, els falsos arbres que creixen als oasi en la primera part d'aquest article dedicat a la vegetació dels miratges, així que hui dediquem unes línies al cítrics.

Taronges, pomelos, mandarines i llimes. Aquests són ben coneguts i tenen un lloc entre els nostres records però, i si parlem d'aranges grosses, mans de buda o wampee? Les coses es compliquen, però clar, si conreem un miratge recollirem fruits estranys!

 

1

Imatge del bloc Hoy comemos sano.com

 

Dedicarem la nostra atenció als fruits més àcids, ja que recentment el Jardí Botànic de la Universitat de València ha publicat una nova entrega dels seus Monogràfics dedicat als cítrics en què Gema Ancillo i Alejandro Medina recorren la subfamília Aurantioideae i dediquen una part de l'obra al conreu dels cítrics. L'agricultura sols treballa amb unes poques varietats seleccionades, com és evident, degut a un rendiment superior a la resta de companys de subfamília.

 

Un oasi amb sabor àcid
L'origen dels cítrics és un tema complicat que deixarem per a un altre article però el que sí us contarem és que el nom del gènere Citrus prové del mot grec kedros, emprat per anomenar el cedre, el pi i el xiprer. La coincidència és deguda que Lineu va recordar l'aroma del cedre en olorar les fulles i els fruits del poncemer (Citrus medica), de què es té un coneixement més antic i amb un possible origen situat als peus de l'Himàlaia. Una de les varietats conegudes d'aquest fruiter és la mà de buda, el fruit del qual no conté polpa i de què pots saber més fent clic ací perquè en Espores ja n'hem parlat i a més, pots visitar-lo a la secció de Plantes Útils del nostre Jardí.

 

buda

Mà de buda. Imatge de wikipedia


Un arbre mutant
En els cítrics conreadissos la part inferior del tronc es correspon amb el portaempelt sobre el qual s'assenta la varietat. Per això, és tan freqüent veure un engrossiment del tronc de taronger, per exemple, a pocs centímetres de terra. Les branques poden tenir punxes o no, les arrels són profundes i normalment micorizades. La tija i les fulles solen pertànyer a la mateixa varietat encara que de vegades no coincideixen. Sols hi ha una espècie de cítric perennifoli anomenat Poncirus trifoliata i tots posseeixen glàndules oleíferes baix la pell de l'anvers de les fulles que els atorguen el característic i fresc olor.


No cal dir massa de la flor perquè la seua aroma primaveral ens encisa a nosaltres i a les abelles que la polititzen gratis. És, generalment, hermafrodita i el seu ovari esdevé el fruit, un baia anomenada hesperidi dividida en seccions envoltades per una membrana, els gallons. A l'interior del fruit trobem els pinyols que són les llavors.

 

14736454104 9afd704a63 z

Imatge de FlickR


El reg és un element molt important entre la primavera i la tardor posat que l'evaporació augmenta moltíssim amb les temperatures estivals i sol combinar-se amb l'abonament gràcies a la fertirrigació en què es dissolen en l'aigua les substàncies necessàries per a l'arbre i es distribueixen amb el reg.


Això segur que es menja?
Heu sentit parlar de pummelo? El segon del nostres candidats per ser conreats a un miratge és Citrus maxima (L.) Obs. El seu fruit és el més gran dels cítric i podem veure'ls a la Col•lecció de Plantes Útils del Jardí Botànic etiquetat com Citrus grandis, que és com s'anomenava fins fa poc, a més, aquest arbre té una curiositat, degut a un empelt dóna taronges i pummelos! A la vegada! Al sud-est asiàtic es mengen els fruits, la fusta s'usa per a elaborar ferramentes i les flors i escorça tenen usos medicinals com alleujar les convulsions i culinaris, com preparar melmelada.


Un altre dels fruiters candidats és Citrus hystrix DC., que no té un nom comú massa conegut, però els entesos l'anomenen papeda o llima kaffir. El fruit té forma de pera però la seua corfa té una superfície semblant a la d'un cervell de color groc. S'usa en la cuina Tailandesa i el seu suc mata els polls del cap. També en tenim un al Jardí, així que ja saps, potser siga bona idea visitar-nos quan estiguen els fruits ben desenvolupats i aprendre'n un poc més.

 

2306968397 2a0f87918f b

Llima kaffir. Imatge de FlickR


Si d' ésser estrany es tracta, el wampee s'emporta el premi! Clausena lansium (Lour.) Skeels és el nom científic. El fruit és com un gra de raïm gran, amb pell quasi transparent, una polpa molt dolça i una llavor verda brillant al seu interior.

 

wampee

 Fer clic ací per conèixer l'origen de la imatge

 

Fruits estranys i exemplars vegetals originals per sentir-nos a un oasi. Podem triar entre palmeres i cítrics i si ara tens curiositat i vols endinsar-te més en l'estudi de la família Arecaceae (palmeres) i la subfamília Aurantioideae (cítrics) sols has d'acostar-te al Jardí i preguntar pels Monogràfics a la taquilla on pots adquirir-los. I ja que estàs, entra i visita les espècies de què hem parlat, no són un miratge.

 

Imatge de capçalera de FlickR

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.