CARN DE PISTATXO

El pistatxo és un bon cultiu en temps de crisi. El pistatxer és un arbre al que no afecten les gelades, i al fruit li cal un processament mínim. A Espanya són més de 5.000 les hectàrees dedicades a aquest cultiu que té el seu origen a Orient.

 Explica la llegenda persa que en les nits il·luminades per la lluna els amants es reunien sota els arbres per a compartir el cruixir de la corfa del pistatxo, un so que representava la promesa de bona fortuna. I és que el pistatxo està considerat des de temps antics com una espècie molt valorada posseïdora d'una gran delicadesa. La seua introducció a Europa es va produir amb l'expansió de l'Imperi Romà, i la popularitat i accés del pistatxo com a fruit sec va créixer molt ràpidament.

 

pistacho_reinassaba

Típicament gaudit en els cercles més selectes i en les ocasions més especials en les terres santes del mig orient, en l´anomenada cort de la Reina de Saba el seu consum era considerat com un privilegi rar exclusiu de la reialesa i de les èlits socials. (Imatge: Salomó rep a la Reina de Saba - Lucas de Heere ,1559)

 

Al continent americà arribaria més tard, pràcticament en els anys vint del segle passat, conreant-se des d'aleshores en forma d'explotació agrària a Califòrnia i Xile. Actualment, l'agricultura del pistatxo es concentra a Orient Mitjà (Iran, Turquia i Síria, països d'on és originari), en la conca del Mediterrani (Grècia, Tunísia o Sicília) i a Califòrnia.

 

El pistatxo a Espanya

En el cas d'Espanya, no hem sigut aliens al seu cultiu, de fet el nostre el país és un dels que més ha notat el seu auge en els últims vint anys. Històricament, el pistatxer va ser introduït a Espanya pels romans i conreat pels àrabs. En l'Edat Moderna va desaparèixer dels nostres camps i després de la seua reintroducció en els anys vuitanta ha despertat un notable interès en zones de clima continental, fins a convertir-se en un cultiu alternatiu amb un gran potencial econòmic.

 

PISTACHO2

 

La majoria de les plantacions espanyoles són molt joves (tenen menys de dues dècades) i la superfície total de pistatxers s'estima en més de 5.000 ha. Castella-la Manxa és capdavantera amb 4.000 hectàrees plantades, i més de 300 agricultors dedicats. La producció només en aquesta regió aconsegueix el milió de quilos repartits per les províncies de Ciudad Real, Albacete i Toledo. Altres plantacions importants es troben a Lleida, Extremadura i Andalusia.

PISTACHO3

 

Habitualment, és freqüent trobar al pistatxer juntament amb altres cultius de secà com l'olivera, l'ametler o les vinyes. Respecte al seu hàbitat, és una espècie típica d'estius llargs, càlids i secs, amb una notable resistència a la sequera i que no tolera bé la humitat perllongada en el sòl. A causa de les seues condicions climatològiques s'adapta molt bé al clima del nostre país, i per açò, durant els últims anys, les plantacions de pistatxer a Espanya estan augmentant considerablement.

 

Dos motius que avalen aquest auge sense precedents són que existeix una necessitat de cercar cultius alternatius, però també que la demanda del producte en exportació és molt elevada. Pel que sembla, el pistatxo espanyol és de qualitat molt alta, i quasi el 80% del producte s'exporta, la qual cosa fa que econòmicament el seu cultiu siga molt rendible. A més, el preu del seu fruit és molt més elevat que el dels cereals, les ametles, les olives o el raïm.

 

Els nostres cultius i tractaments

En les primeres plantacions espanyoles de pistatxos es van cometre molts errors típics de la introducció de nous cultius. Es van realitzar plantacions sense disposar de la infraestructura bàsica per a fer-ho, a més van fallar alguns aspectes bàsics com la disponibilitat de plantons de qualitat i la manca de coneixements respecte a l'adaptació del fruit i els seus problemes de multiplicació. Tot açò va conduir a una certa desil·lusió, però aquests errors han anat corregint-se i en l'actualitat ha millorat molt el nivell tecnològic de les noves plantacions.

 

pistachero_campos

 

Si parlem del seu cultiu, el pistatxer és un fruit sec de característiques similars a l'ametler, i per tant fàcilment mecanitzable. L'única diferència és que el processament del fruit requereix més cura que el de l'ametla i és necessària una economia d'escalada, grans superfícies de terreny o associacions i cooperatives de productors, per a abordar en condicions de competitivitat la producció i el processament del fruit. Per açò, per similitud en diversos factors, la introducció del pistatxo ha sigut més fàcil en zones amb tradició frutícola.

 

Per a assegurar l'èxit d'una plantació de pistatxo, és necessari fer una bona elecció de l'emplaçament tenint en compte el tipus de sòl i el clima. Plantar prompte plantons amb pa d'arrels, a final de tardor o principi d'hivern, proporciona una millor brotació de les plantes en el seu primer any de vegetació. És important realitzar una labor preparatòria profunda del terreny i que el sòl estiga totalment net, sense restes d'arrels de cultius anteriors, el pistatxer és molt sensible a malalties del sòl.

 

A més, l'arbre té un hàbit de creixement amb una acusada dominància apical, és a dir, que hi ha un domini en la capacitat de créixer de les branques laterals. La poda de formació es realitza en got amb tres branques, podant els primers anys fins a formar l'arbre. Després les intervencions són molt limitades, únicament són necessàries podes d'aclarida. La recol·lecció es pot realitzar manual o mecànicament, la manual se sol fer amb maces metàl·liques recobertes de goma per a colpejar les branques, quant a la mecànica és freqüent l'ús de vibradors de tronc amb paraigües invertits perquè el fruit no caiga al sòl. 

 

L'espellat del pistatxo es realitza adaptant la mateixa maquinària que la usada per a l'ametla, i l'assecat del fruit és natural en les zones seques i càlides o mitjançant calor forçada en les més humides. Es necessita maquinària especial per a separar els fruits oberts dels tancats i també per a obrir aquests últims. A causa de la tendència del pistatxer a produir fruits oberts és indispensable procedir amb rapidesa en els treballs de post-cultiu com són el espellat, llavat i assecat del fruit.

 

PISTACHO4

 

Anotacions botàniques i nutricionals

Si parlem en termes botànics, el pistatxer (Pistacia vera L.), pertany a la família de les Anacardiácies. És un arbre caducifoli, de creixement lent i molt longeu, de grandària mitjana, port obert i poc ramificat. És una espècie dioica, és a dir amb flors masculines i femenines en diferents peus. Els fruits, agrupats en raïms, són drupes amb mesocarpi (pell) que se separa fàcilment de l'endocarpi (corfa) en la maduresa, qui alberga la llavor.

 

PISTACHO6

 

Normalment, el pistatxo es consumeix com a fruit sec, però també s'utilitza per a l'elaboració de gelats i dolços. Com altres usos, destacar que la massilla que s'obté de la seua resina gomosa s'empra per a fer xiclets. La fusta del pistatxer és poc emprada en la fabricació de mobles, però té cert prestigi per a elaborar utensilis de cuina com a morters o culleres. D'altra banda, les corfes dels seus fruits s'usen per a fer compostatge fertilitzant de sòls, i en algunes regions es piquen i es fan colorants alimentaris.

 

PISTACHO5

El pistatxo s'utilitza molt en rebosteria i el pa és tota una delícia. És famós per a l'elaboració de gelats, especialment a Itàlia. També se li donen altres utilitats com a colorant

 

Nutricionalment és molt ric en aportacions minerals com a potassi, calci, fòsfor i ferro. Destaca el seu contingut en àcid fòlic ja que 100 gr. de pistatxo cru aporten el mateix contingut en vitamina B9 (àcid fòlic) que 100 g. de pa blanc, i està considerat com el fruit sec amb més vitamina A. També sembla que és cardiosaludable perquè posseeix una gran quantitat de greixos bons, entre les quals trobem els monoinsaturats, l'àcid oleic i els triglicèrids, a més de tenir propietats antioxidants.

 
Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà