Caminant entre ametlers

Amb l'arribada de la tardor es produeix la recollida d'un dels fruits més estesos en el nostre país, l'ametla. Una espècie rústica que pot sobreviure al fred i a les sequeres i que requereix molt temps de maduració, adaptant-se bé a les nostres terres i sent una de les protagonistes de la nostra gastronomia.

L'ametler és un dels cultius més estesos del nostre país, cosa que permet el nostre clima sec i càlid. Durant els mesos d'hivern, entre gener i març, moltes de les nostres regions es tenyeixen amb el blanc de la seua flor, especialment en les zones seques i àrides de l'interior de la Península. És en aquest període quan l'ametler troba les seues majors dificultats i és també el moment clau que marcarà l'obtenció d'una bona o mala collita. El motiu són les baixes temperatures a les quals se sotmet en les zones més seques de l'interior, i que poden gelar la seua flor. Si l'ametler aconsegueix superar-ho el seu fruit madurarà a la fi d'estiu i serà arreplegat durant la tardor.

 

Actualment, Espanya és la segona potència en producció d'ametles, amb unes collites que aconsegueixen les 70.000 tones anuals, només superada per EUA. També ací tenen cabuda una gran varietat d'espècies d'ametler, ja que les diferents regions, els seus climes i sòls així ho permeten.

 

almendra4

 

L'ametler té el seu origen en les regions muntanyenques d'Àsia central (Pèrsia i Mesopotàmia), on és conreat des d'èpoques remotes (5000 a 4000 a. C.), i portat a través de rutes comercials per totes les civilitzacions primitives. A Espanya l'ametler es conrea des de fa més de 2.000 anys, i va ser introduït pels fenicis i posteriorment propagat pels romans.

 

Ambdues civilitzacions van trobar en les regions càlides del Mediterrani el lloc perfecte per al cultiu d'ametlers i la posterior exportació del seu fruit, per tant, podem dir que els orígens en el nostre país van ser totalment comercials. Com s'ha comprovat en les restes trobades en naus enfonsades, la Península Ibèrica era la major productora d'ametles del Mediterrani i el seu cultiu es va establir primer en les zones costaneres, tant per facilitats climàtiques com per la seua proximitat al mar.

 

almendros_recogida2

almendra3

La recollida i tractament de l'ametla se segueix fent de forma tradicional en moltes zones 

 

En l'actualitat, el seu cultiu predomina en la costa però s'ha estès també cap a l'interior i cap al nord, on al principi el clima li és menys favorable. És capaç de donar valor als terrenys marginals perquè s'adapta bé a sòls àrids i sorrencs, i perquè es tracta d'un cultiu molt apropiat per a petites indústries locals tant per la seua forma de producció com per tots els productes derivats. També els motius ecològics han afavorit l'expansió, la gran eclosió de l'ametler en el nostre país es va produir fa unes dècades, quan el govern va subvencionar la plantació d'ametlers en detriment d'altres cultius com el de la vinya.

 

En els últims anys s'ha implantat la multiplicació de l'ametler mitjançant empelts i híbrids seleccionats, aconseguint enormes millores en el rendiment de les collites, i rebutjant aquelles varietats amb pitjors característiques tant de producció com de qualitat del fruit. Està treballant-se en millora genètica, així es dissenyen creuaments i plantacions comercials de genotips coneguts i posteriorment se selecciona la descendència. El factor principal a tenir en compte és, com dèiem al principi, la floració, per açò se cerquen varietats que florisquen més tard en els llocs més freds per a així evitar gelades i pluges.

 

almendros_tronco

 

Un altre dels factors claus a l'hora d'engegar una plantació d'ametlers és la seua ubicació i disseny. Cal tenir en compte les condicions ecològiques i edafològiques, i també les varietats i el patró de cultiu, així com el tipus de recol·lecció i si la plantació es realitza en secà o en regadiu. En moltes ocasions és comú veure els ametlers plantats juntament amb altres arbres o en els límits d'altres plantacions, com presseguers, pruneres o pomeres.

 

almendros_campo

 

Entre els avantatges del cultiu de l'ametler està la seua facilitat de reg, doncs s'ha comprovat que respon molt bé. No obstant açò, cal tenir en compte que la majoria dels ametlers es conreen en secà, on les parcel·les reben només regs de suport quan la disponibilitat de l'aigua ho permet. El període de majors requeriments hídrics en l'ametler és el comprès entre l'inici de l'engreix ràpid de l'ametla i les dates en les quals aquesta aconsegueix la seua longitud definitiva, és a dir, durant els mesos d'estiu.

 

L'altre gran avantatge és el seu poda, al contrari del que ocorre amb altres fruiters, en el cas del cultiu tradicional de l'ametler només és necessaria per al rejoveniment de l'arbre cada cert nombre d'anys. Normalment, es recomana plantar varietats d'ametler poc exigents amb la seua poda, la de formació se sol realitzar en got i després es duu a terme una regeneració o neteja que consisteix a eliminar la fusta morta i les branques mal erigides.

 

Descripció botànica i usos de l'ametler

L'ametler (Prunus dulcis) pertany a la família de les Rosàcies, i normalment destaca pel seu tronc, que quan és jove és llis però es torna esquerdat i dur amb el pas del temps, sent aquest esquerdament un tret característic. La seua escorça també és verda durant la joventut de l'arbre, i es torna marró i grisenca quan és adult. Les fulles són simples, alternes, de color verd, suaus, de forma lanceolada, i les seues flors, són blanques o lleugerament rosades i es disposen en grups o solitàries i brollen abans que apareguen les fulles.

 

almendros_flor

almendros_flor3

 

L'ametler es conrea principalment com a fruiter, encara que els seus usos són variats. Es considera ornamental per la gran bellesa de la floració hivernal. La fusta és dura de color vermellós i s'utilitza per a contraxapats i com a combustible, i la fusta de les corfes de les ametles són triturades i s'han emprat, entre altres coses, per a falsificar la canyella i per a transformar els vins blancs anyencs en conyac. També amb les corfes es poden fer conglomerats de fusta que s'empren per a la fabricació de mobles i taüts.

 

El principal ús de l'ametler resideix en les seues llavors, les ametles dolces, que es poden consumir fresques o torrades i són molt utilitzades en la nostra gastronomia, especialment per a l'elaboració de postres i rebosteria. Són fonamentals, per exemple, per a la fabricació de massapans, confits, torrons i altres dolços nadalencs. De les ametles es poden obtenir també llet, recomanada en alguns règims, i oli, amb el qual s'elaboren cosmètics, laxants, emol.lients i liniments.

 

ALMENDRA2

almendros_cascara

 

Les ametles amargues contenen un glucòsid, l'amigdalina, que en descompondre 's allibera àcid cianhídric, substància molt tòxica. Els ametllons, ametles dolces immadures o verde, també contenen aquesta substància, pel que s'han de consumir amb moderació, sobretot pels xiquets. En medicina popular amb les ametles dolces es pot preparar una mena d'orxata que s'utilitza per a combatre la tos. D'altra banda, la resina o gomes traspuades pels ametlers s'han emprat com astringent.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà

FaLang translation system by Faboba