Espores - Revista Espores. La veu del Botànic
Revista Espores. La veu del Botànic

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Conservar les espècies vegetals i donar a conèixer el món de la botànica a la ciutadania, són els dos vessants que millor defineixen a aquesta botànica, investigadora i professora del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la Universitat de València, que gaudeix recorrent les muntanyes i que no concep l'ensenyament sense utilitzar els entorns naturals que tenim al nostre al voltant. Arboretums i jardins botànics com el nostre, amb el qual té una llarga relació professional i personal, són per a ella un magnífic recurs per a formar als futurs docents i realitzar pràctiques educatives de qualitat a l'aire lliure.

La seua veu va ser la primera en escoltar-se, “durant 4 minuts”, en la nova radiotelevisió valenciana. Codirectora i presentadora del magazín Al ras d’À Punt, Jèssica Crespo compta amb una trajectòria consolidada pel seu pas per ràdios locals i la cadena SER on, entre altres, va presentar La Llavor, el primer espai íntegre en valencià de l’emissora. Aquesta temporada s’ha estrenat a la televisió autonòmica amb La qüestió, un programa d’actualitat amb entrevistes i debats. Professional i compromesa amb els mitjans públics, ja forma part de l’star system mediàtic valencià.

“La botànica s’aprén i s’estima al camp i al laboratori”. José Reig, investigador vinculat al Jardí Botànic, recorda que la seua relació amb el món vegetal es remunta a la seua infància, a Cocentaina. Investigador en histologia i microscòpia vegetal, també es dedica a formar al professorat futur de ciències. Botànica i Didàctica de la Biologia, dos camps, assegura, que necessiten com a ingredients la paciència, la constància i l'estudi. I bon humor. En aquesta entrevista, comparteix la seua trajectòria professional i els projectes d’investigació en què treballa actualment.

Aquest estiu vam tenir al Jardí Botànic a Natalia Ruiz Zelmanovitch al costat de Manuel González per a presentar, junt a la Física del Grel, el meravellós documental de divulgació científica L'enigma Agustina i aprofitàrem per a parlar amb la seua protagonista, una divulgadora que enamora a qui la veu en acció. La seua carrera com a comunicadora científica en centres d'astrofísica, astrobiologia o ciència dels materials, entre altres, va lligada al seu talent per a l'escenari, que l'ha portat a divulgar amb els formats més bojos i autèntics. Ella diu posar-se nerviosa abans de cada actuació, però la veritat és que aconsegueix que la ciència es convertiscaen allò tan simple com passar una bona estona i que qualsevol s’emporte a casa alguna cosa bonica d'eixa experiència.

Les ciències no interaccionen si no ho fan les persones que les desenvolupen. Paraules d'Isabel Martínez-Solís, especialista en Botànica, professora titular del departament de Farmàcia de la Universitat CEU-Cardenal Herrera i coordinadora de SEPLAN, grup multidisciplinari centrat en la investigació de plantes medicinals i substàncies addictives d'origen vegetal, del que forma part també el Jardí Botànic de la Universitat de València. En aquesta entrevista, ens transmet amor pel seu treball i per les persones que l'acompanyen des de la primera resposta.

Les obres Ciervo volante, de Rita Cortés de Matos, i Siberian taiga, de Julia i Eugene Porotov, han estat les obres guanyadores de la sexta edició d’Illustraciencia, premi internacional d’il·lustració científica i naturalista. Com podeu veure a la imatge de capçalera, hi ha molta botànica en l’obra de Porotov, i també en certa manera en la de Cortés, pel que us proposem mirar-les de prop i conèixer un poc més la vegetació present a les obres guanyadores.

Càmera i gps en mà, Fabregat, es dedica principalment a cartografiar la vegetació i identificar els principals hàbitats que podem trobar a la Comunitat Valenciana i Aragó. Un autèntic botànic de camp expert en conservació de flora endèmica i amenaçada, i hàbitats d'interès comunitari, que s'enorgulleix d'haver participat en la creació de la pionera xarxa de microreserves de flora del nostre territori.

Ara fa just un any el Botànic tenia a l’Estufa Freda la mostra Por las ramas, de Manuel Sáez, la imatge de la qual havia encarregat al dissenyador valencià Dídac Ballester. Es tancava així una col·laboració en la que descobrírem la seua mirada curiosa, la seua acurada tria de materials, l’exigència en els colors i les textures, la persecució inesgotable de la feina ben feta sense deixar mai de banda el tracte fàcil. Contemplem el catàleg d’aquella exposició, d’un groc vibrant, estiuenc, i no ens estranya que la ciutat, i molts altres llocs, estiguen sembrats dels seus dissenys, que acumule premis, i que ara vulga compartir els seus coneixements en l’ESAD de València.

Si parem atenció on cal, no se’ns farà gens difícil diferenciar alguns dels quercus més comuns en terres valencianes. Eva Pastor, responsable de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic, ens conta en què ens hem de fixar per diferenciar el coscoll (coscoja, en castellà), la carrasca (carrasca), la surera (alcornoque), el roure valencià (quejigo) i… un de regal.

 

L’alumnat de 6é del CEIP Sant Isidre de València ha participat en un projecte pioner coordinat des del servei de Sanitat vegetal de la Conselleria d’Agricultura que ha consistit en la cria de marietes Rodolia cardinalis al centre escolar per alliberar-les al Jardí Botànic de la Universitat de València. L’objectiu: ajudar a combatre la plaga de la cotxinilla acanalada, Icerya purchasi. Us contem l'experiència en el següent article.

Pàgina 1 de 52