Arròs contra la crisi

L'arròs és una de les principals fonts d'alimentació del món. Malgrat l'actual sequera el seu preu es manté estable, cosa que no ocorre amb la dacsa o la soia. Açò unit a la seua riquesa en carbohidrats fa que siga la millor solució per a afrontar l'actual crisi agrària i alimentària.

És desde fa segles un dels aliments més consumits per l'ésser humà. Quasi totes les cultures l'inclouen en la seua dieta i trobarem alguna de les més de 5.000 varietats en tots els racons del planeta. Actualment, l'arròs es conrea en a Amèrica, Àsia, Europa i Àfrica, encara que el principal productor és Xina, amb el 30% de la producció mundial. De fet, en xinès, s'utilitza la mateixa paraula per a arròs i aliment. És el segon aliment més consumit del planeta i a dia d'avui pot ser la clau per a salvar-nos d'una de les crisis alimentàries més dures dels últims temps.

 

En el cas d'Europa, els principals productors d'arròs són Espanya, Itàlia, Rússia, Portugal i Grècia. La ubicació dels arrossars no és casual, ja que necessiten zones temperades i humides per a créixer, sent les albuferes negades d'aigua el seu hàbitat natural. Per açò, la conca del Mediterrani i concretament la costa llevantina és un dels llocs on podem trobar alguns dels millors arrossos del món. Entre les varietats que es conreen en el nostre país destaquen els arrossos de gra curt, i entre ells tres espècies: el Xúquer, el Badia i l'arròs bomba, típic de la Comunitat Valenciana.

 

En termes botànics, l'arròs pertany a la família de les Gramínies. El seu cultiu és originari d'Àsia tropical, concretament de les zones geogràfiques que avui coneixem com Indonèsia, Vietnam, Índia, Japó, Tailàndia i Birmània. Allí començà a conrear-se l'any 7000 a. C, i la seua arribada a Europa es va produir quasi sis mil anys després. A Espanya s'introduí durant el període de l'ocupació musulmana, i des de la Península Ibèrica es va estendre a França i Itàlia primer i a Amèrica després gràcies a l'arribada de Colón al Nou Món.

 

arroz_3_Copiar

Oryza sativa. Arròs comú.

  

Dins de les seues propietats dietètiques destaca la riquesa en hidrats de carboni. A més, és ric en vitamines I, PP, B1, B2 i pràcticament està lliure de greixos. També és ric en minerals, sent una important font de Fòsfor, Ferro, Potassi, i Calci. Sol utilitzar-se per a dietes i per a combatre problemes gastrointestinals.

 

Respecte al seu cultiu, la planta pot aconseguir els 1,8 metres d'altura. Igual que el blat o l'ordi, presenta una tija en forma de canya buida i fulles lanceolades acabades en punta i amb nervació paral·lela. El més cridaner de la planta són les espigues, formades per una panícula caduca on es troben les llavors i els grans d'arròs, que estan envoltats per una coberta de color marró clar coneguda com a segó d'arròs, útil per a suplements alimentaris i com a biocombustible.

 

arrozales_terrazas__Copiar

Extensió d'arrossar conreat en terrasses. Birmània.

  

Arròs en temps de crisi

L'actual sequera, la pitjor dels últims cinquanta anys, està produint una pujada dels preus dels cereals, especialment de la dacsa, el blat i la soia. Aquest augment dels costos a nivell internacional també pot afectar al mercat europeu i als preus de productes bàsics. No obstant açò, tal com s'ha confirmat des de la Unió Europea, el preu de l'arròs es manté, cosa que pot servir per a esmorteir l'actual crisi agrària i alimentària.

 

La situació és completament diferent al que va ocórrer en 2008, quan el preu de l'arròs es va triplicar, ja que ara els preus es mantenen estables per l'oferta, que segueix sent major que la demanda posat que existeixen reserves d'arròs suficients per a superar l'actual sequera. No obstant açò, algunes associacions com la FAO alerten del perill de l'augment del preu de l'arròs en cas que alguns països productors imposen una "veda" en les exportacions, com va ocórrer amb l'Índia en 2007. Amb tod, si es compleixen els pronòstics de la comunitat internacional la seguretat alimentària estaria garantida, amb l'avantatge afegit de que la climatologia està afavorint al màxim la producció d'arròs.

 

arrozales_china_Copiar

Xina és el principal productor d'arròs del món. També és el que més consumeix. La cerca d'una arròs més productiu és un dels reptes pendents dels investigadors xinesos.

  

L'aposta pels avanços tecnològics en el cultiu d'arròs realitzada durant els últims anys també va a tenir la seua recompensa. Gràcies a les últimes investigacions s'ha pogut augmentar la quantitat de producció en extensions de terreny més xicotetes, a més d'obtenir arrossos resistents a condicions climàtiques diferents i a plagues. Fins i tot s'ha aconseguit conrear arròs en zones més seques, i a Xina l'investigador Yuan Longping manipula diverses varietats genèticament per a aconseguir una varietat híbrida del cultiu de la qual s'obtinga més del triple d'arròs que de les varietats tradicionals.

 

Actualment l'àrea destinada al cultiu d'aquest tipus d'arròs, denominat comunament com a súper-híbrid, abasta una superfície equivalent al 57% de la plantació total d'arròs de Xina, i se situa principalment en el sud del gegant asiàtic. Si Longping aconsegueix que aquesta nova varietat d'arròs siga resistent al clima fred de les regions del nord de Xina, s'haurà aconseguit eradicar un dels principals problemes d'aquest país, on l'arròs és la base de l'alimentació del 90% de la població.

  

Yuan_Longping

Yuan Longping porta des de 1995 intentant crear una arròs súper híbrid

 

En el cas d'Espanya quasi totes les zones que conreen arròs han apostat pel cultiu ecològic, la qual cosa ha permès el naixement de noves varietats. Destaca especialment l'arròs "Albufera", obtingut per investigadors de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA), una nova varietat amb les mateixes qualitats culinàries que el tipus Bomba, típic de la Comunitat València, encara que posseeix millors característiques per al seu cultiu. Entre els seus avantatges destaca l'elevat percentatge d'amilosa en la seua composició, al voltant d'un 25%, al igual que les varietats de gra llarg i cristal·lí, resistents al procés de cocció.

 

albufera_arroz_Copiar

L'albufera de València és un escenari perfecte per al cultiu d'arròs. En aquest cas, a més de les varietats, l'arròs blanc curt d'aquesta zona destaca per la seua qualitat

 

El gran focus d'actuació dels investigadors que perfilen nous tipus d'arròs més resistents és la lluita contra alguns tipus de malalties, com el fong Magnaporthe oryzae a través de la introducció de gens capaços de proporcionar resistència, o les investigacions per a fer tipus d'arròs menys vulnerables a la sequera. Aquests són només alguns exemples de la capacitat de la ciència per a millorar la vida de moltes persones en la part menys desenvolupada del món. D'entre totes les institucions que es dediquen a l'estudi de l'arròs destaca el International Rice Research Institute, que finança i publica tot tipus d'informes i investigacions sobre l'arròs.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà