Un fillol amb tronc i fulles: apadrina un magraner!

Dos joves de l’Horta Sud acaben de llançar el projecte Apadrina un magraner per tal de compartir la seua experiència amb el cultiu d’aquest arbre, molt arrelat a la nostra terra però en retrocés a les últimes dècades. Una excel·lent manera de fomentar el compromís amb la natura i amb el desenvolupament sostenible.

L’apadrinament d’arbres és una estratègia cada vegada més utilitzada per tal de donar a conèixer la riquesa vegetal que ens envolta i contribuir a la consciència de la seua importància en el desenvolupament sostenible. A més, provoca l’establiment d’un vincle especial, mentre es té cura o es fa el seguiment de l’evolució de l’individu apadrinat, que alimenta el compromís amb el respecte i conservació de la natura. En el cas dels arbres fruiters, es converteix en una manera més de donar una eixida satisfactòria al producte que ajuda a difondre la cultura de l’esforç que hi ha al darrere de llaurar la terra.

 

compo

Han plantat la varietat ACCO, una magrana roja molt primerenca, que no té acidesa i amb una dolçor característica

mapa

 

Sota aquestes premisses, dos joves de l’Horta Sud han llançat la iniciativa Apadrina un magraner en què han posat a disposició de les persones interessades 100 dels 500 magraners que van plantar ara fa dos anys als camps familiars ubicats a Paiporta i Torrent. “Sempre havíem cultivat taronges, però han deixat de ser rentables i teníem dues opcions: deixar perdre el camp o buscar alternatives” explica Jose Vicente Paredes, dissenyador gràfic de professió, que no es resigna a abandonar el patrimoni familiar. Junt al seu soci, després d’informar-se de les opcions existents, trobaren que l’alternativa arribava en forma de magrana.

 

El magraner (Punica granatum) és un arbre o arbust dens que floreix a principi de l’estiu i que dona els seus fruits a la tardor. Les magranes són grosses, de forma globosa, envoltades d’una pell que pot ser de diversos colors: des del verd fins al groc, rosat o vermell. Els grans tenen la part externa sucosa i la interior seca, el que s’anomena espècie balàustia.

 

ISS 0986 06125

Magraner, Punica granatum

 

A terres valencianes, la majoria de les magranes es produeixen actualment als horts d’Elx i la comarca del Baix Segura, i s’exporten al centre i nord d’Europa. També els arriben les procedents dels Estats Units, grans productors de la que s’ha definit com a “superfruita” perquè se li atribueixen propietats antioxidants, antienvelliment i cardioprotectores, entre altres. Mentre, ací hem vist com s’abandonaven arbres i camps i s’ha anat perdent la costum del seu consum, habitualment menjant els grans de la fruita sencers. Potser és en aquest punt on rau la diferència. Tal i com apunta Paredes, “a Europa hi ha molta costum de beure el suc de magrana, és tan habitual o més que el suc de taronja”. En canvi, ací a casa nostra “es consumeix poc perquè la gent té la idea que és una fruita difícil de menjar, en quant es pot utilitzar una espremedora normal per traure-li suc o incorporar-se els grans a moltes receptes”.

 

web

Fes clic per accedir a www.sonsalud.com

 

Jose Vicente Paredes afirma que encara que el producte, els fruits, els tenen venuts, el projecte Apadrina un magraner els permet “fer una cosa diferent, compartir els arbres i les virtuts de la magrana”. La iniciativa està dirigida a “persones interessades en l’agricultura sostenible i preocupades per la biodiversitat”. L’apadrinament del magraner inclou l’opció d’anar a recollir les magranes de l’arbre apadrinat (si no, ens fan arribar 15 kg a casa directament, sense intermediaris). També es pot concertar cita per anar al camp i rebre classes sobre tots els secrets del cultiu del magraner i de les propietats de la magrana, es pot regalar i, per descomptat, es pot batejar al “fillol”. Un conjunt de valors que poden aportar al temps de lleure salut, formació i sostenibilitat.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.